Acompanyar joves migrants en el pas a la vida adulta: "Amb la Joana vaig aprendre molt"
"Benvingut a casa, Musa". Aquestes paraules, escrites a mà en una cartolina, va ser el primer que va veure el Musa quan va entrar al pis de la Joana. Durant 9 mesos, allò seria, també, casa seva.
Havia anat des de Gàmbia fins a les Canàries l'octubre del 2022 sent menor d'edat i va acabar en un centre de menors a Vilafranca del Penedès gestionat per la DGAIA.
Un temps més tard, però, unes proves d'edat van determinar que era major d'edat. Ell ho negava i després d'anar a judici, es va constatar que sí que era menor quan l'havien fet fora.
Com el Musa, l'any passat, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) va expulsar dels centres de menors 356 joves migrats després que la Fiscalia els fes proves d'edat. Són dades del Departament de Drets Socials de la Generalitat obtingudes per "El matí de Catalunya Ràdio" a través d'una petició de transparència.
"Quan vaig arribar no sabia res de la cultura d'aquí ni com es feien les coses, tot em costava molt", recorda el Musa quan parla sobre aquells primers mesos. Després, però, tot va canviar: "Amb la Joana vaig aprendre molt", diu agraït.
La Joana, filòloga jubilada, feia anys que s'havia quedat viuda i el seu fill ja s'havia emancipat. "Com que vivia sola m'havia plantejat llogar una habitació, però el meu fill i la meva jove em van insistir que seria massa fred, i per això em van animar a acollir", recorda.
Al principi quan vaig dir que volia acollir, la majoria dels meus amics em van dir que estava com una cabra
Va ser aleshores quan la Joana es va posar en contacte amb l'entitat Punt de Referència. A través del programa Acull, l'entitat ajunta un jove d'entre 18 i 23 anys amb una persona o una família per conviure junts durant nou mesos.
Això els ajuda a fer una immersió lingüística, a fer xarxa, vincles i a rebre suport emocional. "Estava tranquil perquè, a més, no dormia al carrer", recorda el Musa.
La Joana sempre m'aconsella sobre què he de fer, he après moltes coses i ara estic molt feliç.
"Jo a una família que s'ho estigui plantejant només li diria que no es tracta de tenir por, que aquesta mena de temença no l'han de tenir perquè hi ha un suport al darrere", explica la Joana.
De fet, l'entitat ofereix formació, seguiment i suport econòmic. Però més enllà, per la Joana es tracta de donar "una oportunitat a canalla que potser si tu no ho fas no saps com anirà". "Pots crear un vincle, pots fer ajut, però també et poden aportar enriquiment a tu personal", remarca.
De fet, aquest és l'objectiu de l'entitat, explica la responsable del projecte, Bàrbara Bort: "Els hi pot aportar per un costat fer una immersió lingüística, poder no només entendre, sinó sortir parlant les llengües vehiculars en el territori", assegura.
També, afegeix "fer xarxa: arriben a un context totalment desconegut i el fet de tenir unes figures de referència que podran mantenir i, una vegada acabin, seguir comptant amb aquestes referències durant la resta de la vida és molt positiu".
Tot i això, recorden, el projecte no busca ser una resposta a l'emergència habitacional: "Els joves que passen per aquest projecte necessiten tot un temps de preparació abans d'anar amb la família, igual que les mateixes famílies".
Nou mesos no és la resposta a l'emergència habitacional que viuen moltes de les joves que passen o no pel sistema de protecció de menors, però creiem que és el temps mínim suficient per generar un vincle mínim amb la família o la persona que acull i el jove i que pugui perdurar en el temps.
De fet, ara que el Musa ja ha acabat el programa, reconeix que parla molt menys català que abans. "Ara ja no vivim junts, però seguim parlant, em pregunta com em va la vida, si tinc feina", diu: "Quan vaig aconseguir un contracte li vaig trucar per dir-li". Ara, el Musa comparteix pis amb altres joves a través de l'entitat.
De la setantena de persones que ja han posat en contacte, la majoria són casos d'èxit i han mantingut una relació d'amistat.
