Acord de l'OMS per lluitar contra futures pandèmies: claus i reptes del tractat

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha aprovat aquest dimarts el primer Acord Mundial sobre Pandèmies. 

Després de tres anys d'"intenses negociacions", els estats membres han tancat formalment amb consens (124 vots a favor, 0 objeccions i 11 abstencions) aquest acord que l'organització ha qualificat d'"històric". El text --l'esborrany del qual es va aprovar el mes passat-- vol donar una resposta global a una futura pandèmia, que, segons la comunitat científica, arribarà en algun moment.  

Durant la seva aprovació a la 78a Assemblea Mundial de la Salut a Ginebra, el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha mostrat el convenciment que el món està ara més protegit que amb la covid-19.

"El món és avui més segur gràcies al lideratge, la col·laboració i el compromís dels nostres estats membres per adoptar l'històric Acord de l'OMS sobre Pandèmies. L'acord representa una victòria per a la salut pública, la ciència i l'acció multilateral."

Conscients dels costos humans i econòmics que suposaria una nova pandèmia, els països van coincidir que calia un marc legal per corregir els errors del passat i van engegar les negociacions, que han trigat tres anys a donar fruit. 

L'Acord sobre Pandèmies estableix els principis i les eines per a una millor coordinació internacional, per tal d'enfortir l'estructura sanitària mundial per a la prevenció i la resposta davant de pandèmies, que inclou l'accés equitatiu a vacunes. 

Teodoro Herbosa, secretari del Departament de Salut de les Filipines, ha reconegut que, en el punt àlgid de la pandèmia, els governs de tot el món van actuar amb gran determinació, dedicació i urgència, i ha afegit que ara, amb el nou acord, "tots hem d'actuar amb la mateixa urgència per implementar els seus elements essencials, inclosos els sistemes que garanteixin l'accés equitatiu als productes sanitaris."  

Accés equitatiu també a les vacunes

L'acord busca evitar situacions com les que es van viure durant la pandèmia de la covid-19, en particular la manca de preparació, evidenciada en una primera etapa en l'escassetat de productes mèdics i de prevenció, des de mascaretes per al personal sanitari fins a equipaments d'oxigen. 

També va quedar palesa una falta de solidaritat cap als països més pobres i vulnerables, on les vacunes --el principal instrument per reduir els contagis-- van arribar en comptagotes i tard, perquè els països rics acaparaven els subministraments. 

Les farmacèutiques que produeixin vacunes hauran de signar contractes amb l'OMS per subministrar-li ràpidament el 20% de la seva producció (un 10% com a donació i un 10% a un preu assequible), que serà distribuïda en funció de les necessitats i nivell de risc dels països, especialment els més pobres.
 

Compartir dades genètiques per la salut global 

Les pandèmies no entenen de fronteres. Per això, entre els punts més rellevants de l'acord hi ha la creació d'un mecanisme on els països que detectin un virus amb potencial pandèmic hauran de compartir patògens i dades genètiques. Aquests països rebran, a canvi, beneficis en forma de donacions o productes a preu assequible. 

Aquesta mesura s'ha implementat arran de l'experiència de la covid-19, quan, per exemple, Sud-àfrica va compartir les mostres de la variant òmicron (altament contagiosa) amb què els laboratoris van poder modificar les vacunes, sense oferir a aquest país, a canvi, un accés preferencial a aquestes vacunes.

Inconcrecions

Un cop aconseguit l'acord polític, perquè el full de ruta es pugui executar caldrà negociar l'annex sobre l'accés a patògens i repartiment de beneficis de la investigació. 

Els països hauran de decidir com s'emmagatzemaran i es repartiran productes (vacunes i medicaments) i quins actors dels governs i de les empreses hi estaran involucrats. 

També falta decidir un mecanisme de finançament sostenible. Tot i que es planteja la creació d'un fons internacional, no està detallat qui el finançarà ni com s'assignaran els recursos. 

Aquest annex es negociarà previsiblement l'any que ve, i llavors s'hi hauran d'adherir els diferents estats. 

Confinament, vacunació i restriccions: en mans de cada país

El tractat entrarà en vigor 30 dies després que 60 països l'hagin ratificat. Llavors, aquest full de ruta començaria a ser una realitat --això sí-- descafeïnada, perquè els estats acabaran tenint sempre l'última paraula sobre les mesures que imposin, ja que no existeixen sancions si no compleixen el protocol.

Els països que s'han abstingut en la votació de l'acord, com Itàlia o Eslovàquia, consideren que afecta la seva sobirania nacional, cosa que la mateixa OMS i el mateix tractat desmenteix.

L'OMS assegura que l'acord no atorga a l'Organització Mundial de la Salut cap autoritat per alterar la legislació nacional ni cap poder per "ordenar o imposar mesures específiques", com confinaments, vacunació o restriccions de mobilitat, per exemple. 

El cost d'una pandèmia

El cost humà de la covid-19 va ser de més de 7 milions de morts, segons les xifres notificades pels països a l'OMS, tot i que aquesta organització estima que almenys en van morir el doble per l'impacte directe o indirecte d'aquest patogen. 

A això s'hi sumen les conseqüències que va tenir aquesta crisi sanitària per a l'economia mundial, amb unes pèrdues d'uns 12 bilions de dòlars, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). 

Aquest acord és el segon instrument legal internacional que s'adopta en l'àmbit de la salut pública, després del que es va aprovar fa vint anys per establir un marc de control de l'epidèmia del tabac.