Addictes a la "droga caníbal" de joves, vulnerables a la cocaïna d'adults
Els adolescents que consumeixen l'anomenada "droga caníbal" tenen més possibilitats de convertir-se en addictes a la cocaïna d'adults. Així es dedueix d'un estudi fet amb ratolins per investigadors catalans.
L'objectiu de l'estudi, que publica la revista "British Journal of Pharmacology", era analitzar la possible relació entre el consum d'aquesta droga sintètica i la vulnerabilitat a la cocaïna. Ha estat dirigit per Olga Valverde, cap del Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GreNeC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i Elena Escubedo, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació i de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB).
L'MDPV o metilendioxipirovalerona és una droga de disseny coneguda també com a "droga caníbal". Va ser sintetitzada als anys 60 per investigadors que buscaven un substitut a la pirovalerona, substància utilitzada per a la fatiga crònica o com a inhibidor de la gana, però que tenia certa toxicitat. Però l'MDPV mai no va ser utilitzada mèdicament, segons explica l'Organització Mundial de la Salut en un informe del 2014.
Cap a l'any 2004 va reaparèixer com a una de les anomenades drogues de disseny, continguda en alguns productes de venda directa etiquetats com a sals de bany. Es tracta d'una pols molt fina que té semblança amb el sucre de llustre.
No n'hi ha estudis clínics i els seus efectes s'han registrat pels símptomes que presentaven joves que, després de consumir-ne, havien estat portats a serveis d'urgències: agitació severa, comportament violent, taquicàrdia, paranoia o ansietat. Els seus efectes són semblants als de la cocaïna, però molt més potents.
Això i la similitud dels mecanismes d'acció amb la cocaïna és el que va motivar les investigadores a esbrinar si l'MDPV podia afavorir a la llarga l'addicció a aquesta droga. Totes dues, a més, provoquen efectes pràcticament permanents en determinades àrees cerebrals, com el nucli accumbens -part del cervell implicada en el plaer, la por i les addiccions.
Els investigadors van tractar durant set dies ratolins adolescents amb MDPV. Tres setmanes després de retirar-los la substància i ja adults, es va valorar la seva sensibilitat a la cocaïna. Al mateix temps, es van analitzar els canvis produïts en determinades proteïnes associades al procés addictiu.
Els animals tractats en l'adolescència amb MDPV presentaven uns paràmetres de conducta de reforç a la cocaïna molt més elevats en comparació al grup de control. També presentaven nivells elevats de DeltaFosB, una substància que s'expressa en quadres d'addicció.
Tal com explica la doctora Escubedo, "com que aquest factor és considerat un 'interruptor' molecular de l'addicció a la cocaïna, considerem que aquesta és la molècula clau que ens explica bona part d'aquest fenomen".
La doctora Valverde, per la seva banda, destaca que els resultats d'aquesta recerca mostren que "com més aviat una persona comença a consumir drogues, és més probable que desenvolupi problemes greus posteriors". Per això, conclou, els esforços s'han de concentrar a estudiar les conseqüències de les principals drogues d'abús durant l'adolescència.
