Als diccionaris VOX els "toca els nassos" que el seu nom s'associï a un partit polític
Qui no ha tingut un diccionari Vox en els seus temps escolars? Els editors d'aquests populars diccionaris admeten que els "toca els nassos" que hi hagi un partit polític amb aquest nom, i preferirien que la seva marca no s'associés a la política.
L'editorial, amb seu a Barcelona, es va plantejar litigar per la marca després de la creació de la formació política, però finalment ho va descartar, perquè no li interessa polemitzar amb un partit polític.
Nosaltres tenim registrada la marca per editar llibres i preferiríem que no existís un partit amb aquest nom.
Nosaltres no ens presentem a les eleccions, ens dediquem a fer diccionaris, a la cultura i la investigació.
L'editorial VOX està integrada al grup Anaya de Larousse i està especialitzada des de fa dècades en la creació de diccionaris monolingües i bilingües, entre ells el de llatí, la llengua en què el seu nom significa "veu".
El fet és que el partit de Santiago Abascal, que aquest diumenge va treure 12 escons al Parlament andalús, va triar la mateixa paraula per donar nom a la formació quan es va crear el 2013.
El director de Larousse editorial, a la que pertany el segell de VOX, Toni Vallès, ha explicat que es defineixen com a multiculturals.
Nosaltres no som del món de la política, si no del de l'educació, la cultura i l'ensenyament, una marca que té vincles emocionals amb diverses generacions espanyoles que han estudiat amb els nostres diccionaris, que estem en moltes llars, sense excepció, independentment del signe polític de cada família. Treballen amb les llengües, i darrere de cada llengua hi ha una cultura.
En el catàleg de diccionaris VOX hi figuren els clàssics de grec i llatí, idiomes estrangers com l'anglès, el francès, l'alemany, el xinès, l'italià, el portuguès o les llengües cooficials de l'Estat espanyol: gallec, valencià, euskera i català.
La història de la marca es remunta als anys 40 del segle passat, però malgrat la seva extensa trajectòria, des de diccionaris VOX comenten que no s'han pogut escapar de les bromes que sorgeixen per tenir el mateix nom que el partit ultradretà.
Un exemple: el periodista Jordi Évole va dir que Vox era un partit amb nom de diccionari
Però això, ens ha comportat és unes ganes enormes d'explicar què fem.
A l'editorial no li ha quedat més remei que assumir que el seu famós eslògan dels anys 70 "Necessites un VOX?" ara, ha adquirit un nou sentit.
