Amb 79 anys, Manuel Fraga Iribarne treu la quarta majoria absoluta

Tot eren llàgrimes el 2 de desembre de 1986 a la seu d'AP, a Madrid, quan Manuel Fraga Iribarne va anunciar la seva retirada de la política. Fraga veia en la segona majoria absoluta dels socialistes i -segons confessions als seus íntims- en l'abandó de les capes socials que li donaven suport, com la gran banca, un bon motiu per retirar-se i deixar pas a altres dirigents amb idees noves. Era l'adéu d'un home nascut per a la cosa pública, amb trenta anys d'ofici a l'esquena, durant els quals havia protagonitzat episodis tan estrafolaris com el bany a la platja de Palomares per demostrar que no hi havia radioactivitat després que un B-52 nord-americà hi llancés, per error, dos projectils atòmics. Palomares és només una de les moltes instantànies que omplen l'àlbum de fotos de Manuel Fraga. Una d'ell amb el tradicional barret fort britànic correspon a la seva època com a ambaixador a Londres i comparteix protagonisme amb la de la tornada a Espanya per reincorporar-se a la política activa i fundar una associació política que després li permetés fundar Aliança Popular. D'aquest mateix període, la meitat de la dècada dels 70, és la foto de Fraga com a mininstre de Governació del govern Arias Navarro. És l'època de la famosa frase "La calle es mía", que ell sempre ha negat. Apartat Carlos Arias Navarro del poder, Adolfo Suárez no compta amb Fraga i aquest funda Aliança Popular amb els anomenats set magnífics, entre els quals hi havia destacats franquistes com Luis Herrero Tejedor o Laureano López Rodó. Després de la desfeta d'UCD, Fraga busca amb insistència una majoria natural que l'electorat no li atorga. Per això, Fraga es retira deixant el seu lloc a un jove, Antonio Hernández Mancha, que porta el partit pel mal camí, cosa que obliga Fraga a tornar a agafar les regnes per refundar AP, convertir-lo en el PP, i deixar-lo en mans del jove president de Castella-Lleó, José María Aznar. Amb la feina feta, l'octubre de 1989, Fraga assumeix el repte de ser cartell electoral a Galícia i aturar la marea socialista que dominava el panorama electoral espanyol. Frases com "Mi madre es Galicia" i "Volvería aunque fuera para barrer con una escoba", pronunciades per Fraga, pertanyen a aquesta època. I el cicló Fraga es va calçar "les botes de set llegües" i va recórrer Galícia de dalt a baix per esgarrapar els vots de l'indret més amagat del país. L'esforç va donar fruits i Fraga va obtenir 38 dels 75 escons en joc, majoria absoluta. 1.700 "gaiteiros" van omplir la plaça de l'Obradoiro per celebrar la resurrecció política de Fraga. Amb aquesta parafernàlia començava una gestió al capdavant de la Xunta gallega que li ha permès encadenar tres majories absolutes consecutives fins avui. Com a president gallec, Fraga ha protagonitzat una gestió no exempta de polèmiques que el PP descriu com d'una enorme tasca que -segons els populars- ha capgirat Galícia. Però aquesta no és una opinió compartida per l'oposició, que li critica haver governat de forma caciquista i tornar-se a presentar, tot i tenir gairebé 79 anys, perquè, si no ho fa -afirmen-, s'obrirà una crisi profunda en el PP gallec.