Andrea Duane, la investigadora catalana que estudia els incendis a Califòrnia

Aquest dimecres al matí, un grup de persones calaven foc a un bosc als peus de Sierra Nevada, la serralada més important de Califòrnia. Les fulles seques que s'havien acumulat aquesta tardor al peu dels pins i roures van començar a cremar de valent, mentre els autors de les flames, un grup d'una desena de persones, s'ho miraven atentament.

Als ulls d'algú que passés fortuïtament per la zona, l'escena resultava xocant. Califòrnia continuava patint els efectes dels incendis que han reduït a cendres barris sencers de Los Angeles.

Es tracta dels focs més devastadors, a nivell econòmic, des que hi ha registres a la zona, amb un balanç provisional de més de 25 persones mortes, 16.000 hectàrees cremades i 12.000 edificis afectats.

Malgrat l'alerta que els incendis havien generat, la columna de fum continuava aixecant-se. Ningú no va fer res per impedir que cremés la fullaraca en aquell bosc a prop del poble de Chico.

Ni tan sols els qui tenen un vincle més profund amb aquesta terra, els membres de la comunitat indígena dels mechoopda. De fet, era just al contrari: aquell foc era el resultat d'una crema controlada en aquells terrenys on els mechoopda han viscut des de temps ancestrals.

"Dèficit de foc"

Una de les voluntàries que participaven en aquesta crema és la catalana Andrea Duane. Doctora en Ecologia Terrestre per la UAB, ha treballat molts anys a Solsona, a la seu del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.

Des de fa un any i mig, però, exerceix com a investigadora a la Universitat de Califòrnia, a la ciutat de Davis. Forma part d'un equip que estudia la història dels incendis a l'estat més poblat dels Estats Units. I la seva tesi és clara: "En molts llocs de Califòrnia hi ha dèficit de foc."

Què significa ben bé això? Per respondre-ho, cal remuntar-se segles enrere, justament el que fa l'equip del qual forma part Duane. Ressegueixen boscos arreu de Califòrnia per buscar en els arbres els rastres, les cicatrius que hi han deixat els incendis de segles enrere.

Analitzant les mostres, poden determinar quin any hi ha hagut un incendi en aquella zona. "Tenim sort", assegura Duane, "perquè aquí hi ha arbres que no s'han tallat i són un testimoni del que va passar segles enrere".

I què diu la memòria dels arbres? Aquí, hi han trobat evidències d'una dada esborronadora: fa segles, cada any es cremaven, de mitjana, un milió i mig d'hectàrees. "Amb aquest sistema, les comunitats indígenes buscaven menjar i materials", explica Duane. El foc servia per potenciar els arbres que donaven fruits, fins al punt que l'agricultura era inexistent en moltes d'aquestes tribus.

La febre de l'or ho canvia tot

D'alguna manera, aquests boscos s'han adaptat a conviure amb aquests focs de petita escala. "Els arbres i els ecosistemes eren dependents del foc. Era un procés ecològic fonamental, tenien un efecte regenerador", explica Duane, que ha conegut de prop algunes d'aquestes comunitats i ha pogut escoltar com algunes de les persones que encara hi viuen malden per mantenir-ne viva la memòria.

"Expliquen el que han sentit que feien els seus avis." La tradició oral ha estat la via fonamental de transmissió de coneixements en aquestes tribus, però va patir una sotragada quasi definitiva a mitjan segle XIX. La febre de l'or va fer arribar a Califòrnia milers de famílies a la recerca de la fortuna.

Es van establir en comunitats cada cop més grans, origen de les grans ciutats d'avui. Amb ells, va arribar una altra relació amb la natura: van introduir l'agricultura a Califòrnia i van identificar els incendis com un mal a extingir.

Els canvis en el terreny van comportar una modificació dels ecosistemes i van implicar que es comportessin de manera diferent davant dels incendis. Sense les cremes controlades que hi feien els indígenes, els boscos es van omplir de vegetació, especialment de matolls i sotabosc, fins al punt que supera la resistència que hi podien oposar els arbres, ara incapaços de sobreviure a flames que els arriben a les capçades i els impedeixen regenerar-se.

I aquí és on es comença a configurar l'escenari que ha portat a crisis com l'actual. Sembla una paradoxa, però és així: instaurant una política d'extinció immediata de qualsevol foc, s'ha obert la porta als grans incendis forestals.

Un fenomen en creixement

Les darreres dècades, la intensitat dels incendis ha anat clarament a l'alça. Les condicions prèvies sempre han existit, a Califòrnia. Aquests dies ho hem sentit a bastament: els vents de Santa Anna, procedents dels deserts de Utah i Nevada, arriben amb força després de travessar Sierra Nevada i assequen un terreny castigat per la sequera dels últims mesos.

I un tercer factor: tota aquesta vegetació intacta a l'interior dels boscos. El combustible, en llenguatge acadèmic. Quan, pel motiu que sigui (en el cas de Califòrnia encara s'investiga), s'inicia un foc, corre amb molta més rapidesa i crema amb més intensitat perquè troba matolls més desenvolupats, ideals perquè les flames s'expandeixin.

Tot i que porta tota la vida professional estudiant el comportament dels incendis, Andrea Duane admet que els d'aquest 2025 l'han sorprès per la intensitat i pels danys que han fet en barris sencers.

Una de les preguntes que hi ha sobre la taula és l'efecte que ha tingut el canvi climàtic, en les últimes dècades, per fer més virulents aquest tipus de fenòmens. En tot cas, ara és l'hora de pensar també en estratègies de prevenció.

Les lliçons del desastre... també a Catalunya

Tot i que estan separades per més de 10.000 quilòmetres, Califòrnia i Catalunya comparteixen clima. Sí, l'estat famós per les platges a l'oceà Pacífic és, també, mediterrani.

Per això resulta especialment interessant veure què s'ha fet (i què no) per protegir-se dels incendis i, especialment, com es farà la reconstrucció. "Els incendis són comuns aquí, sabem que es repetiran periòdicament", assegura Duane.

"Si volem minimitzar els efectes sobre les urbanitzacions, hem de pensar en estratègies que les protegeixin, com cinturons de protecció (horts, per exemple) que marquin una distància entre les cases i el bosc", explica Duane. El mosaic agrícola que s'ha reivindicat tant a Catalunya.

Un exemple del que passa quan no hi ha aquesta barrera de protecció el trobem també a Califòrnia, a la ciutat de Paradise. Va quedar completament arrasada per un incendi el 2018.

Sis anys després, només cal donar un cop d'ull a les imatges per satèl·lit per comprovar que queden moltes cases per reconstruir. "Hi ha hagut gent que va tornar a Paradise després de l'incendi i va tornar a marxar. Tenien por de viure en una zona de tant risc".

I, justament, aquests dos territoris ara exposats als incendis ho són, en part, per motius radicalment oposats. "A Califòrnia", explica Duane, "molta població s'ha desplaçat cap a llocs de risc". Ho hem vist aquests dies, amb urbanitzacions aixecades al costat dels boscos que han quedat completament calcinades.

"A Catalunya, en canvi, moltes persones han marxat dels llocs de risc." El despoblament rural és, a casa nostra, un factor que encara multiplica més la virulència dels focs: si desapareix l'agricultura i la ramaderia, el camp queda més exposat als efectes dels incendis.

Califòrnia i Catalunya, dos extrems que es toquen i que demostren com la gestió del territori, com bé sabien els mechoopda, és la gran aliada per adaptar-se a un escenari marcat per grans incendis forestals.