Bàrbara Vidal, conductora de la fugida de Puigdemont: "Hi havia nervis i el semàfor es va posar vermell"

El 8 d'agost del 2024, dia de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, Carles Puigdemont va fer una aparició fugaç a Arc de Triomf i immediatament va desaparèixer, marxant-ne dins d'un cotxe blanc. Ara, quasi un any després, la conductora d'aquell cotxe n'ha parlat arran de la publicació del llibre "Tres dies d'agost" de Josep Nualart.

Bàrbara Vidal ha explicat la seva experiència i els detalls de l'operació que va permetre al líder de Junts fer-se fonedís enmig d'una multitud i d'un ampli dispositiu policial, al programa "El suplement" de Catalunya Ràdio.

"Vaig fer-ho per compromís democràtic. Tampoc tenia gaire temps per pensar-ho, no vaig valorar les conseqüències."

Els preparatius

La nit abans de la investidura, Bàrbara Vidal va rebre l'encàrrec de, l'endemà, traslladar Carles Puigdemont en cotxe des d'Arc de Triomf fins al Parlament. "La instrucció era ser-hi a les vuit i tenir el cotxe aparcat al pàrquing". Va acceptar sense pensar-s'ho gaire i aquell mateix vespre ja va anar a aparcar el vehicle.

"Vaig sortir de casa al cap de 10 minuts de rebre l'encàrrec."

L'endemà va anar al pàrquing d'hora. "Al matí vaig saber que en Turull també entraria al cotxe. És l'advocat del president i van pensar que era millor que anés acompanyat del seu advocat", explica, i per això va posar la seva cadira de rodes al seient del copilot.

Una cadira que després donaria peu a moltes especulacions: "Es va dir que si era una bombona de butà, o una roda de recanvi...". Quan va rebre un senyal, va sortir del pàrquing.

"Era un moment de molts nervis, no estava clar ni que poguessin arribar a pujar al cotxe."

Canvi de plans

"Vaig sortir lentament perquè la idea era anar al Parlament, no fugíem enlloc". Un cop Carles Puigdemont i Jordi Turull van haver pujat al cotxe, explica, li van comunicar el canvi de plans: "Ja havíem sortit i em van dir 'si no ens segueix ningú, anem cap a un pis'".

Hi va haver gent que ens va veure, i també un mosso, que ens va seguir. "Només girar, el primer semàfor es va posar vermell. Aquell semàfor durava molt i vaig recordar que havia preparat una playlist, perquè a mi la música em relaxa i l'havia preparat el dia abans."

"Per quan arribéssim al Parlament havia de sonar "Elefants" d'Oques Grasses."

Amb el canvi de plans, es van dirigir a "un pis a la zona del Poblenou. Com que era possible que ens seguissin, un cop els vaig deixar, me'n vaig anar a voltar. Vaig posar la ràdio."

"A la ràdio no es parlava d'una altra cosa, i recordo que deien: 'Doncs no el veiem, eh'. Això em va fer gràcia."

Segons explica, les conseqüències per a ella van arribar uns dies després.

"Vaig rebre missatges i amenaces per les xarxes socials. Em van enviar enllaços de diaris i em va sorprendre molt que es publiqués el meu nom i cognom, el lloc on treballo, tot."

"Puigdemont va ser captiu del seu compromís de venir per la investidura"

El testimoni de Bàrbara Vidal és un dels molts que el periodista Josep Nualart ha recollit al llibre "Tres dies d'agost", on es reconstrueixen amb detall les hores prèvies i posteriors a l'aparició de Carles Puigdemont a Barcelona aquell 8 d'agost de 2024.

L'autor ha explicat que, vist amb perspectiva, l'operació va ser possible perquè "els Mossos no van preveure l'escenari que el president pogués aparèixer, desaparèixer i marxar. Els van fallar les fonts de dins de l'independentisme a l'hora de dissenyar els escenaris possibles."

"L'operació gàbia que es va activar va ser una solució a la desesperada per intentar justificar davant del jutge Llarena que havien fet tot el possible per detenir-lo."

Pel que fa al sentit i les repercussions de l'aparició, Nualart explica que l'objectiu "era fer palesa l'anomalia democràtica per la no aplicació de l'amnistia i la situació de rebel·lió judicial. De què ha pogut servir és més qüestionable."

"Penso que el president va ser captiu del seu compromís de tornar i ser al Parlament per la investidura."