Biden autoritza Ucraïna a fer servir mines antipersones i tanca l'ambaixada dels EUA a Kíiv

El president dels Estats Units, Joe Biden, hauria donat el vistiplau a subministrar mines antipersones a Ucraïna perquè reforci a dins del país les línies al front per intentar frenar l'exèrcit rus.

Ho afirmen aquest dimecres mitjans nord-americans com The Washington Post, que diu que ha parlat amb funcionaris federals que han confirmat tant el subministrament de les mines com el permís per fer-les servir.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha acusat els Estats Units de voler prolongar la guerra amb aquesta decisió.

És una decisió que s'afegeix a la d'autoritzar Ucraïna a fer servir els míssils que ja havia subministrat, que també van desvelar alguns mitjans i que l'administració Biden no ha confirmat.
 

Mines "no persistents" que caduquen

Segons les informacions difoses pels mitjans nord-americans, el compromís d'Ucraïna és de fer servir les mines només com a arma defensiva, i de fer tot el possible per evitar posar en risc la població civil.

Els informadors també han dit que serien mines "no persistents", és a dir, que queden inactives al cap d'un temps per evitar que, quan s'hagi acabat la guerra, es converteixin en una amenaça permanent.

Les mines "no persistents" contenen mecanismes --com bateries elèctriques-- que escurcen el temps útil del detonador del dispositiu. Tanmateix, els explosius que contenen segueixen presents dins de la mina.

Ucraïna afirma que l'exèrcit rus ha sembrat els fronts de guerra amb mines antipersones a les línies del front, cosa que dificulta molt recuperar territori, i volen poder fer el mateix.

Ucraïna és un dels 164 estats que han ratificat el Tractat d'Ottawa, l'acord internacional signat el 1997 que prohibeix l'ús de mines antipersones. Ni Rússia ni els Estats Units han ratificat el tractat.
 

Els Estats Units i Espanya tanquen les ambaixades a Kíiv

Aquest mateix dimecres al matí, els Estats Units i Espanya han ordenat tancar les ambaixades a Kíiv. Cap al migdia, Itàlia i Grècia han fet el mateix.

Aquests països han decidit no oferir serveis durant el dia davant la possibilitat que hi hagi un bombardeig important a la capital ucraïnesa durant aquest dimecres.

"L'ambaixada dels Estats Units a Kíiv ha rebut informació específica d'un potencial atac aeri important el 20 de novembre."

El comunicat, publicat a Twitter per l'Oficina d'Afers Consulars del Departament d'Estat dels Estats Units, també recomana als seus ciutadans que estiguin preparats per refugiar-se en cas que sonin les alertes de bombardeig.

Fonts oficials del ministeri d'Afers Exteriors espanyol han explicat que, "per mesures de seguretat", el personal de l'ambaixada espanyola a Kíiv "roman operatiu teletreballant" i tornarà a la feina presencialment "quan passi l'alerta".

L'ambaixada espanyola a Kíiv ha reobert cap al migdia.
 

Ucraïna ataca Rússia amb míssils estatunidencs

L'anunci que Ucraïna podrà fer servir mines antipersones dels Estats Units arriba just l'endemà que l'exèrcit ucraïnès fes servir els primers míssils nord-americans contra territori rus.

A la vegada que això passava, el president rus, Vladímir Putin, anunciava un canvi en els protocols nuclears per amenaçar els Estats Units amb l'ús d'aquest armament.

Aquest dimecres, l'exèrcit ucraïnès ha informat que ha atacat un post de comandament a la ciutat russa de Gubkin, a 170 quilòmetres de la frontera, tot i que no ha especificat quin armament ha fet servir.

Putin havia assegurat en diverses ocasions que si Ucraïna atacava el seu territori amb armes proporcionades per altres països, ho consideraria una "participació directa" d'aquests països en la guerra.

En aquest sentit, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha descrit l'autorització de Biden a Ucraïna de fer servir els seus míssils per atacar Rússia com "una escalada molt perillosa".