"Black Mirror", ciència-ficció o realitat: quines tecnologies ja existeixen avui en dia

"Això és molt Black Mirror" és una expressió habitual per referir-se a novetats i tecnologies tan trencadores que ens inquieten. 

El guionista i presentador britànic Charlie Brooker, creador de la famosa sèrie, que acaba d'estrenar la setena temporada, diu sovint que no pretén fer dels seus guions una advertència per la societat, però sí que els utilitza per fer públiques les seves preocupacions sobre els efectes de la ràpida evolució tecnològica. 

Molts dels neguits de Brooker estan basats en tecnologies i innovacions reals. Sovint hi apareixen deformades, exagerades. Es transformen en els vehicles necessaris per construir arguments obscurs i profètics que serveixen per reflexionar sobre on ens estem encaminant.

Alguns tenen semblances cada cop més evidents amb el que vivim. D'altres, fins i tot, s'acaben convertint en reals. L'última temporada no n'és cap excepció.

La tecnologia que "Black Mirror" ja havia profetitzat

"És alarmant que els nostres arguments es converteixin en realitat", deia recentment Brooker en una entrevista. A les temporades anteriors de "Black Mirror" hem pogut veure exemples de tecnologia imaginària que ha acabat formant part de la nostra vida quotidiana.

1. Robots assassins 

A la quarta temporada, "Black Mirror" mostrava un robot armat amb aspecte de gos (Metalhead) que després hem vist de forma molt similar en entorns reals.

La comparació obvia és amb el popular Spot dels nord-americans Boston Dynamics, però n'hi ha d'encara més recents i esfereïdors, com el Unitree Go2, un cànid robòtic que l'exèrcit xinès ja ha mostrat públicament en diverses ocasions, sovint muntant-li un rifle automàtic. 

Robot dogs will make room clearing much safer.

Video shows Aman Youyi-2023 military exercise, held between China and 5 ASEAN countries (Cambodia, Laos, Thailand, Malaysia, Vietnam) pic.twitter.com/jFP0nNNXNr

— Zhao DaShuai 东北进修 (@zhao_dashuai) December 6, 2023

A més, sabem que la visió per computació permet a qualsevol robot dotat de càmeres -o sensors similars- seguir un objectiu establert i destriar-lo amb bastant eficàcia d'altres persones o objectes.

Enrere queda el debat i les iniciatives internacionals sobre la necessitat de prohibir les armes autònomes. La tecnologia, en aquest cas, és molt realista i tècnicament existeix, tot i que els robots de "Black Mirror" superarien els robots actuals en fluïdesa i adaptació als entorns.

En un altre capítol de la tercera temporada, "Hated in the Nation", Brooker s'imagina una tecnologia ja patentada i explorada en la realitat, els insectes pol·linitzadors artificials, per aventurar què passaria si es convertissin en armes dirigides contra objectius escollits socialment. 

This drone can still pollinate plants even if all the bees die pic.twitter.com/dR0HR23uNq

— The Verge (@verge) February 13, 2017

Els drons que volen en formació i fan figures al cel, les solucions robòtiques per ajudar a la pol·linització o la utilització de petits aparells que amaguen explosius per atacar objectius militars, tots són idees que han esdevingut realitat.

2. Ressuscitar, copiar i recrear cervells

Primer episodi de la segona temporada. A "Be Right Back", una dona a qui se li mor el marit prova una tecnologia per poder-hi tornar a parlar. 

La vídua recull tots els missatges, correus electrònics i publicacions a les xarxes socials de la seva parella per ingestar-los a un model d'intel·ligència artificial que recrea la seva manera de parlar: expressions, idees, estil.

Aquesta tecnologia ja existeix. Anys després que s'emetés aquest episodi, avui dia tenim assumit que aquesta és una capacitat compartida per tots els models d'intel·ligència artificial generativa de llenguatge, a qui es pot entrenar per imitar el tarannà de qualsevol persona. 

També és una idea àmpliament explorada i provada amb èxit en els anomenats griefbots, xats de conversa pensats per ajudar les persones a fer front a la mort d'un ésser estimat per mitjà d'una rèplica digital del difunt.

El capítol acabava introduint altres conceptes, com la possibilitat d'imitar la veu i els tics lingüístics del marit mort. Això també és possible: ho poden fer tots els models generatius text-a-àudio, amb un entrenament que cada vegada requereix menys informació.

Avui dia, amb uns pocs minuts de notes de veu, un model estàndard en tindria prou per imitar una veu i un estil de parla, com hem comprovat en nombroses ocasions.

Però una cosa és imitar una persona morta, i una altra és recrear-ne el cervell i la personalitat per mirar de ressuscitar-la.

Aquesta és una idea recurrent a nombrosos episodis, com el de la tendra història de la tercera temporada, "San Junipero", o bé el que gira al voltant d'un clon virtual de la Miley Cyrus, la cinquena temporada ("Rachel, Jack and Ashley Too"), o el del primer episodi que ha tingut seqüela a tota la sèrie, "USS Callister", que podem veure a la quarta i la setena temporades. 

La ciència encara es troba molt lluny de comprendre com funciona el cervell, exactament. Tampoc no sabem definir què és la consciència, on es troba i què la conforma. Si es pogués analitzar i recrear un cervell al detall, el podríem digitalitzar? En podríem fer còpies fidedignes?

練A connectome of the fruit fly visual system & classification of its 50K+ neurons unlock new possibilities for investigating fly vision: https://t.co/c6vff6bF0g

 Read more about these #openscience tools, first published as a #preprint in 2024: https://t.co/mJrZR4KLll pic.twitter.com/uNummlODWh

— HHMI | Janelia (@HHMIJanelia) March 26, 2025

És cert que s'investiga molt en el camp del "mapeig" de cervells i s'han recreat digitalment els connectomes de cervells d'animals (cucs, insectes i rossegadors), i també s'ha avançat molt en el cervell humà, però estem encara molt lluny de poder-ne fer copies i és impossible comprovar si podrien retenir els records i la personalitat del cervell original.

Tot i això, actualment, parlar de fer còpies digitals d'una persona, un clon artificial que retingui les mateixes experiències vitals, és fer ciència-ficció pura i dura que, ara mateix, no és possible.

3. Xips i dispositius cerebrals

La del dispositiu no invasiu que controla les experiències d'una persona és una idea que hem vist a molts altres episodis de la sèrie, com ara "Playtest", "Arkangel", "Striking Vipers" o el mateix "San Junipero", entre d'altres. 

Tot i saber que el cervell és l'òrgan encarregat de processar els diferents sentits, actualment la tecnologia és molt lluny de poder fer creure a ningú que està experimentant un món real, tal com també es mostra en un capítol d'aquesta darrera temporada, "Eulogy".

Una opció és fer creure als sentits que estan vivint una realitat artificial, com s'aconsegueix amb dispositius immersius com ara les ulleres de realitat virtual, enganyant la vista i l'oïda.

També ho permeten els dispositius de roba intel·ligents, com el Tesla Suit o el Hardlight VR Suit, capaços de recrear temperatura, cops i deflagracions com si fossin reals, tot enganyant el tacte.

This VR body suit will bring you even closer to the action of your VR adventure https://t.co/59ee2Th05M pic.twitter.com/rzC9ybKmmU

— TechCrunch (@TechCrunch) February 23, 2017

Avui dia, només podem enganyar el cervell a través del que senten els nostres sentits reals, amb wearables que hem de portar a sobre.

En tot cas, no podem afectar el cervell amb dispositius que, simplement, es col·loquin sobre el crani, tal com es mostra repetidament a "Black Mirror". Especialment, perquè la tecnologia no invasiva encara té molt marge de millora i, ara mateix, poca capacitat per captar i enviar senyals al cervell.

El més similar són els projectes d'interfícies cervell-màquina invasives (BMI, per les seves sigles en anglès), com el Neuralink d'Elon Musk, que permeten controlar un ordinador amb el pensament.

In January 2024, Noland Arbaugh underwent #neurosurgery at #BarrowNeurologicalInstitute in #Phoenix, #Arizona, becoming the first person to receive @Neuralink's N1 Implant as part of the PRIME Study. Here's how the #braincomputerinterface device has changed his life so far. pic.twitter.com/VnlrF4a0y1

— BarrowNeurological (@BarrowNeuro) February 12, 2025

Amb aquesta tecnologia, on un implant entra en contacte amb el cervell, és possible captar certes informacions del cervell, comprendre-les i interpretar-les (per exemple, per tornar a sentir la veu a persones que han perdut la parla), però encara continuarem molt lluny de poder-les manipular.

Al llarg de les temporades anteriors de "Black Mirror", també hem vist un sistema de crèdit social ("Nosedive") molt similar al que ja aplica el Partit Comunista Xinès o bé s'han descrit dinàmiques a les xarxes socials i a l'opinió pública que ens ressonen a tots ("Shut Up and Dance", "White Bear" o "Fifteen Million Merits") i s'han interpretat molts conceptes de manipulació i influència a internet que s'han convertit en reals, com a "The Waldo Moment", en què molts van veure la predicció de l'ascens polític de Boris Johnson.

Setena temporada: IA, records, subscripcions i transferència de consciències

Els últims 6 episodis que ha estrenat la franquícia "Black Mirror" insisteixen en alguns dels temes recurrents de la sèrie: el món dels videojocs, la vida després de la mort, les immersions virtuals, la manipulació de l'activitat cerebral o la revisió dels records.

El primer episodi, "Common People", torna a tocar el tema de la recreació digital de la consciència humana i reflexiona sobre un dels models comercials més paradigmàtics de les plataformes tecnològiques actuals, les subscripcions. L'episodi dona voltes a les implicacions que tindria que aquest model s'estengués a àmbits més delicats de la vida.  

Si, fa uns anys, els consumidors compraven i gaudien d'un producte a perpetuïtat, ara és cada cop més habitual que se'n paguin llicències d'ús temporal, especialment als entorns digitals (però no exclusivament), una fórmula que deixa els consumidors molt més desprotegits, perquè deixen de ser propietaris del producte i hi tenen molts menys drets.  

En aquest mateix episodi es fa referència a una plataforma de vídeos en directe en què els emissors fan allò que l'audiència els demana, a canvi de diners. Aquesta mena de dinàmiques, a la vida real, recorden els directes de TikTok i l'activitat a OnlyFans, una plataforma que molts consideren que porta a l'explotació sexual.

Un altre dels capítols més celebrats de la setena temporada de "Black Mirror" ha estat el tercer, "Hotel Reverie" on podem veure una dona a qui instal·len un altre dispositiu de realitat immersiva no invasiu, és a dir: un gadget que interactua amb el seu cervell, sense entrar-hi en contacte directament.

Aquesta tecnologia la porta a viure una experiència cerebral que li recrea, dins el cap, tot un univers virtual que sent real: li provoca sensacions i té conversa i interaccions amb personatges creats amb intel·ligència artificial que senten i prenen consciència, un temor que alguns experts en IA han ajudat a escampar, tot i que molts ho titllen d'impossible.

La setena temporada de "Black Mirror" recupera altres conceptes fantàstics, com els clons digitals de persones ("Hotel Reverie", "USS Callister: Into Infinity", "Common People"), la manipulació de la realitat a través d'ordinadors quàntics ("Bête Noire"), o la presa de consciència i l'evolució d'éssers artificials ("Plaything", "Hotel Reverie"). 

Però hi ha un episodi de la nova temporada que sí que mostra una tecnologia que la IA ha convertit en realitat: "Eulogy".

No parlem de l'assistent virtual que, simplement col·locat sobre la templa d'una persona, hi pot veure a través dels seus ulls, sinó de la tecnologia que pot convertir una fotografia en una escena en tres dimensions que es pot explorar.

Fa uns quants anys, de fet, que models de generació d'imatge han après a predir què hi ha darrere els objectes que veuen en dues dimensions i calcular les dimensions i la profunditat de les fotos, per després poder-ne generar imatges que es poden explorar:

Black Mirror vibes, working for real 
Quick & dirty prototype that turns photos into walkable 3D worlds.

Exploring how to bring vintage photos to life in Mixed Reality using Monocular 3D Estimation
Walk inside photos using a Quest 3 demo:
 https://t.co/VqAV4bxH2w pic.twitter.com/GvDK2EVhq7

— Alexandre Devaux (@AlexandreDevaux) April 17, 2025

El qui va dir, fa pocs mesos, "això és molt Black Mirror", va ser el mateix Brooker, quan va tenir l'oportunitat de provar, per primer cop, un dispositiu portable bastant conegut.

El creador i guionista de "Black Mirror" va provar unes ulleres de realitat mixta de gamma alta que no ha dubtat a homenatjar en un dels nous episodis de la sèrie i que assegura que compleixen la tecnologia que ja va predir al tercer episodi de la primera temporada, "The Entire History of You".

Aquesta vegada, un gadget real s'ha acabat introduint en el món futurista de "Black Mirror" i no a l'inrevés, per sort, si tenim en compte el desenllaç de la majoria dels episodis d'aquesta sèrie.