Bolonyesa d'aglà o galetes de gratacul: nous aliments per rendibilitzar la gestió dels boscos

Salsa de bolonyesa d'aglà, crackers de gratacul (no patiu, és el fruit de roser silvestre), vinagreta d'aranyons o kombutxa d'arboç. Són alguns dels productes --en total una vintena-- que s'han començat a comercialitzar a diferents botigues de Catalunya.

Al darrere hi ha hagut una feinada concentrada en menys d'un any i mig per part de diferents col·lectius com Eixarcolant i diferents obradors. El projecte es diu Plantes Oblidades i s'ha pogut fer amb fons europeus i el suport de la Universitat de Barcelona i el Ministeri per a la Transició Ecològica.
 

Gestió forestal i valorització de fruits silvestres

L'objectiu és l'aprofitament alimentari forestal. Perquè això pot ajudar a rendibilitzar la gestió dels boscos.  

Estan treballant en unes 300 hectàrees repartides en 12 finques de tot Catalunya, des de les Terres de l'Ebre al Prepirineu, per potenciar la biodiversitat i fer els boscos més resistents al canvi climàtic i als incendis. 

Ho fan a través de la recol·lecció de fruits silvestres i la seva transformació en productes gastronòmics innovadors, tal com explica Clara Blasco, coordinadora del projecte:

"La gestió forestal a Catalunya és deficitària, difícil de trobar-li rendibilitat si busquem objectius de sostenibilitat. Amb aquests fruits que ja tenim als boscos donem un valor afegit a la gestió forestal" 

5 fruits i R+D per transformar-los

Han escollit 5 fruits, la pinya verda del pi, el gratacul, la cirera d'arboç, l'aranyó i l'aglà. I han estat fent proves amb tots ells per veure quins productes en poden sortir i si l'elaboració és més o menys costosa. 

Els consumidors ho diran, però, per ara, segons Valeria De Luca, responsable d'R+D del projecte Plantes Oblidades, el que podria tenir més sortida és l'aglà, per la seva versatilitat: 

"Ens dóna joc per fer productes salats i dolços, tot i que hem hagut de fer moltes proves per trobar un sistema per esclovellar-les"

Ja han fet farina d'aglà i uns preparats per fer pa de pessic. I com que aquest fruit té molta proteïna també han creat una bolonyesa on l'aglà substitueix la carn.

"És tornar al que feien els avantpassats. Durant la postguerra se'n menjaven moltes d'aglans i de seguida es va associar a menjar de pobres i de mica en mica es va anar perdent el costum", assegura l'Anna Fernández, coordinadora del Projecte Plantes Oblidades.

D'altres fruits com el gratacul són més difícils de transformar. Si te'l menges sencer entendràs per què se'n diu així. Dins hi té uns petits pelets que s'han de treure perquè són molt irritants. Amb la polpa han aconseguit donar sabor a productes com crackers de gratacul.
 

Comercialització

Per ara han fet unes 500 unitats de cada producte que podem trobar en diferents punts de venda de 13 comarques catalanes. Al setembre sortiran nous aliments com xocolata o iogurts amb dolç de pi, fets amb pinyes verdes que tot just estan recol·lectant ara. Una comercialització pilot on ja es veurà si alguns d'aquests productes es poden fer i vendre a escala més gran.

"És el moment de tornar a moure aquests fruits i donar-los el valor que tenen", explica Fernández.