Carta des de Los Angeles pels Oscars 2025: la indústria alerta del declivi de Hollywood

Que estaríem cobrint la nit de l'entreteniment per excel·lència, la gala dels Oscars, era previsible, però que el xou, la tragèdia en aquest cas, no seria a Los Angeles sinó al Despatx Oval de la Casa Blanca amb Trump i Zelenski no ho havíem previst. 

No sé si Hollywood hauria estat capaç d'imaginar-se un guió en què el president dels Estats Units tracta un aliat pitjor que al seu etern enemic rus. Però aquest no és l'únic guió impossible i real alhora del moment i del país: Donald Trump hauria d'estar defensant el dret de l'actriu Karla Sofía Gascón a expressar-se sense límits a les xarxes, però no ho fa perquè és una dona trans, i el president els hi està negant pràcticament el dret a existir. 

Girem el guió? Hollywood hauria d'estar defensant Karla Sofía Gascón perquè representa una fita històrica de la diversitat que tant defensen, però no ho fa perquè resulta que Gascón té uns tuits a l'armari que ofenen tot l'ideari progressista que algú li havia encomanat.

La indústria del cinema tocada, però enfonsada?

Un altre guió impossible i real alhora és el que afecta la mateixa indústria cinematogràfica: pot ser que el Hollywood que coneixíem fins ara estigui en risc? En un despatx de la IATSE, l'Aliança Internacional d'Empleats de l'Escena Teatral, per les seves sigles en anglès, tenen clar que si no es fa res, sí. 

DeJon Ellis Jr., Scott Bernard i Brigitta Romanov representen elèctrics, tècnics de so i dissenyadors de vestuari, i han convertit els seus sindicats en centres d'ajuda als treballadors que ho han perdut tot en els incendis de fa dos mesos, i els donen des de menjar fins a bolquers.

"8.000 membres del sindicat van ser evacuats i 300 van perdre completament casa seva", remarquen. Reconeixen l'impacte dels incendis, que han convertit alguns carrers de Los Angeles en un decorat macabrament real, però insisteixen que el declivi de la meca del cinema ve de més lluny.

 "La contracció ve d'abans: la pandèmia, els vuit mesos aturats per la vaga de guionistes i actors, la manera de produir de les plataformes, l'amenaça de la intel·ligència artificial per a alguns llocs de treball i, ara, els incendis. Tot suma, i potser els focs seran l'alarma definitiva." 

La feina ha baixat un 20% els últims dos anys, ens diuen. I el perquè el tenen clar: les corporacions busquen rebaixar costos i Los Angeles és car: "Altres estats dins els EUA, i altres països arreu del món ofereixen millors condicions econòmiques, incentius fiscals, i els estudis se'n van a produir allà." 

Tenen confiança que aquest estiu tiri endavant una llei estatal que apujaria els incentius fiscals per rodar a Califòrnia: els congressistes l'han anunciat com una mesura per reactivar l'economia arran dels focs. "Nosaltres som l'original, som Hollywood, però a altres llocs també ho estan fent bé i s'estan emportant la seva part del pastís. Això ens ha de servir de crida d'atenció." 

Defensen que els seus treballadors són els millors, ben formats, i que els venen a contractar de tot el món. Però el problema és que s'emporten les produccions, ja no es roden a Los Angeles. 

"Si volen ajudar a la reconstrucció després dels incendis, que es tornin a fer programes de televisió i pel·lícules aquí. Aquesta seria una bona manera d'ajudar, generant feina i llocs de treball perquè qui ho ha perdut tot es pugui tornar a guanyar la vida."

La Zelda i la Jennifer 

Al local del sindicat de disseny de vestuari, la Jennifer May Nickel i la Zelda Lambrecht posen nom i cara als afectats del sector. Les seves cases són cendres. L'una fa dos anys que no treballa en un programa o pel·lícula que li doni un sou digne. I l'altra, just havia tornat de treballar del Canadà quan es van declarar els focs.

"Em vaig trobar venint aquí, al sindicat, on s'havia organitzat un gran magatzem de roba per als afectats. Era com venir a treballar, amb la diferència que no era jo la que distribuïa la roba per a actors i actrius, sinó que era la necessitava perquè m'havia quedat sense res", diu la Zelda. 

Totes dues comparteixen angúnies sobre el que ve ara, un cop les flames s'han apagat: "Hem perdut la casa, no hi ha feina, i la paperassa per qualsevol ajuda o la lluita amb les companyies d'assegurances consumeixen el teu temps i els teus nervis. No parem de rebre trucades que no saps si són ajuda real o estafadors, que es volen aprofitar de la nostra vulnerabilitat."

I afegeixen: "No tenim prou diners per reconstruir, però tampoc tenim prou diners per marxar i començar de zero. Ens fa por que tothom s'oblidi de nosaltres." 
 

La Rita i en José Luis

Rita Madariaga és d'Hondures i fa 24 anys que és als Estats Units. José Luis Martínez va arribar ja en fa 40 d'El Salvador. Tots dos són veïns d'Altadena i tots dos han perdut la casa. Ella vivia de lloguer, ell era propietari. 

Ella, mare soltera, ha acabat trobant un apartament 500 dòlars més car en un mercat immobiliari que s'aprofita de tenir 15.000 habitatges menys, cremats pel foc, i milers de persones buscant allotjament. Ell, electricista gairebé jubilat, dorm a casa d'una veïna, però guarda les runes del que era la seva llar cada dia, a l'espera que vinguin a netejar-la de restes, algunes encara tòxiques. 

Moltes de les cases cremades als incendis d'Eaton han plantat un cartell: "Altadena is not for sale", "Altadena no està en venda". És la resposta a una ofensiva que ens explica Elisabeth Banley, de la xarxa nacional de jornalers: "Són inversors, gent que ofereix efectiu, sovint molt per sota del valor de les propietats, amb tècniques agressives i aprofitant-se de la vulnerabilitat de qui saben que o no té assegurança, o no té diners per reconstruir o potser està tan desesperat i sense feina que s'agafaran a una oferta, per injusta que sigui."

"Ens estem organitzant per detectar-ho i resistir, però quan passa una desgràcia d'aquestes sempre hi ha algú que hi fa negoci", comenta Banley. 

En José Luis ens diu que ell voldria reconstruir, però no tenia la casa assegurada contra incendis perquè cap companyia li volia assegurar. Altres veïns ens havien explicat el mateix i fa temps que les asseguradores han restringit els serveis en zones de Califòrnia. 
 

Qui reconstruirà Los Angeles?

"Sense la mà d'obra indocumentada, Los Angeles no es pot reconstruir." Així de contundent s'expressa Pablo Alvarado, el codirector de NDLON, la xarxa nacional de jornalers per les seves sigles en anglès, que es dedica a posar en contacte treballadors amb empresaris per a feines temporals a Pasadena, una de les zones cremades. 

Com moltes altres organitzacions, des dels incendis dediquen bona part de la seva infraestructura a ajudar els afectats. I són testimonis de com la destrucció dels focs té un efecte en cadena pervers: "Els membres de la nostra comunitat sovint han perdut casa seva, i també la feina, perquè treballaven per a gent amb recursos econòmics que també han perdut casa seva." 

La gent necessita més la feina que mai, i això coincideix amb un canvi de govern a la Casa Blanca que ha posat en marxa mesures dràstiques per deportar migrants. Però Pablo Alvarado li discuteix l'argument a Donald Trump.

 "Ell, com a representant màxim del sistema capitalista, sap que tot funciona amb oferta i demanda, i mentre hi hagi demanda, la mà d'obra migrant serà necessària. Les famílies americanes no poden tenir un plat a taula sense la mà d'obra indocumentada." 

Són aquests treballadors els que hauran de retirar la runa, fer la neteja dels tòxics, reconstruir les cases, i ara es troben que el nou president utilitza la por. "Doncs bé, nosaltres hem fet de la necessitat virtut i estem formant la nostra comunitat per a aquesta nova situació; els estem ensenyant que no han d'obrir la porta a la policia migratòria si no porten una ordre judicial, els estem fent conscients dels seus drets i de com es poden protegir." 

Desenes de cotxes s'acumulen al pàrquing on cada setmana s'organitzen amb voluntaris per repartir aigua, menjar i el que faci falta, i la pancarta que presideix l'escena ho diu clar: "The migrant workers get the job done" (els treballadors migrants fan la feina).