Cas Pegasus: Irídia demana imputar l'exdirectora del CNI per l'espionatge a Van den Eynde

L'entitat de drets humans Irídia ha demanat la imputació de l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en la querella per l'espionatge amb Pegasus a Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva en el judici del procés.

Considera que l'estat espanyol és un actor clau en l'ús d'aquest programari d'espionatge il·legal. Per això, vol que se citi Paz Esteban, com a investigada, perquè aclareixi si el CNI disposa del programari Pegasus i si es va utilitzar per espiar el lletrat, en aquest cas sense cap resolució judicial que ho autoritzés.

Esteban va admetre haver espiat amb aval de la justícia 18 independentistes, un escàndol que va acabar amb la seva destitució i per la qual és investigada.

L'any passat ja va declarar per l'atac amb Pegasus al mòbil de l'expresident català Pere Aragonès, i també està imputada per la infecció del mòbil de l'eurodiputada d'Esquerra Diana Riba i del diputat republicà Josep Maria Jové.

Responsabilitat de l'estat espanyol en l'espionatge il·legal

L'entitat sosté que no n'hi ha prou d'investigar NSO Group, l'empresa israeliana que va crear el programari, sinó que també cal assenyalar qui l'ha utilitzat i en quines condicions, per entendre l'abast real d'aquesta operació.

Davant el silenci del govern espanyol i d'NSO Group, Irídia demana a l'Estat que doni explicacions i assumeixi responsabilitats pel que asseguren que és una "greu vulneració de drets fonamentals".

Segons Irídia, l'ús del programari espia Pegasus contra representants de la societat civil i altres actors polítics i socials, incloent-hi tres advocats, suposa un atac greu a l'estat de dret i a la democràcia, ja que, diu, es tracta d'un espionatge sense garanties judicials, fet de manera opaca i emparat en un marc legislatiu feble (com la Llei del CNI).

Per això, Irídia exigeix una "investigació exhaustiva, imparcial i efectiva" per analitzar les responsabilitats de l'estat espanyol en aquest cas d'espionatge il·legal"; una investigació que inclogui, diu, tant els 18 casos en què hi va haver autorització judicial --tal com va admetre la llavors directora del CNI-- com els 47 en què no n'hi va haver.

Recurs contra la denegació d'ampliar la querella

El centre per la defensa dels drets humans ha presentat un recurs d'apel·lació davant l'Audiència de Barcelona contra la decisió de la jutgessa de denegar l'ampliació de la querella presentada el novembre passat contra tres alts càrrecs directius de l'entramat empresarial NSO Group, amb presència a Luxemburg.

Aquesta ampliació pretenia que els responsables legals de les empreses fossin citats a declarar en el marc de la investigació per l'ús del software espia Pegasus contra l'advocat Andreu Van den Eynde.

Irídia sosté que cada cop hi ha més evidències que demostrarien la il·legalitat de l'ús de Pegasus.

Després de més de dos anys, la jutgessa instructora ha activat l'ordre d'investigació europea (OIE) a Luxemburg per avançar en la causa. Per Irídia, però, aquest pas és insuficient i contradictori amb la decisió de no admetre l'ampliació de la querella.

Catalangate: una seixantena d'independentistes espiats

Més d'una seixantena de persones vinculades al moviment independentista català van ser espiades amb Pegasus. És el conegut com l'escàndol del Catalangate.

Els primers casos que van sortir a la llum van ser l'espionatge als mòbils de l'expresident del Parlament Roger Torrent, i de l'exregidor d'ERC a Barcelona Ernest Maragall.