Catalunya pensa en molins de vent en aigües profundes com a alternativa als parcs eòlics terrestres
Catalunya podria ser pionera en la producció d'energia eòlica al mar. Una investigació en marxa planteja l'existència de grans parcs eòlics en aigües profundes, lluny de la costa. És a dir, no hi hauria impacte visual i els molins serien molt més grans i potents que els que actualment s'estan instal·lant als parcs eòlics terrestres. D'aquesta manera, el país superaria una sentència judicial que deixa en suspens la instal·lació de nou parcs eòlics en territori català.
2 min
A Catalunya, es generen avui en dia més de 900 megawatts d'energia eòlica. Hi ha 35 parcs en funcionament, amb uns 670 aerogeneradors. Representen, però, poc més del 4% de la potència eòlica de tot l'Estat. De fet, Catalunya ocupa només el vuitè lloc quant a creació d'energia a Espanya.
Aquesta situació es veu agreujada perquè el mapa eòlic català està bloquejat. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre al març i de manera cautelar les set Zones Eòliques de Densenvolupament Prioritari projectades per l'anterior govern tripartit. La denúncia de dues entitats ecologistes de Girona va aturar la creació de més parcs. Tot i que a l'abril l'actual govern hi presentava recurs, el TSJC ha decidit mantenir-ne la suspensió.
L'objectiu català era, amb aquestes set zones, ampliar l'energia generada fins als 3.500 megawatts, i escalar posicions en el rànquing espanyol fins al cinquè lloc.
El mar, l'alternativa
A l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya treballen en una alternativa. Hi estan desenvolupant el que serà la primera planta d'assajos de molins de vent en aigües profundes. És el projecte Zèfir.
L'objectiu és posar les bases perquè el creixement de l'energia eòlica es faci al mar, lluny de la costa, reduint-ne l'impacte visual i aprofitant millor el vent, que és més constant.
Els primers parcs eòlics marins es van començar a instal·lar fa una dècada davant les costes de Dinamarca, Holanda i el Regne Unit aprofitant la poca profunditat del mar del nord. En aquest cas, els molins s'aguanten sobre uns pilars directament sobre el fons del mar, una tecnologia que no serveix per al Mediterrani ni per a la resta de mars i oceans, on ben a prop de la costa la profunditat ja supera els 50 metres.
La planta d'assajos del projecte Zèfir servirà per provar el funcionament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petroleres. També s'investigarà quin impacte tenen sobre la fauna i la flora marines i la manera de traslladar l'energia des de grans distàncies mar endins.
Segons Antoni Martínez, president de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya, el país està en disposició "de liderar aquesta tecnologia". Està convençut que Catalunya pot ser "un dels països que pugui ser referent en l'eòlica marina flotant" a escala internacional.
Els primers quatre molins de la plataforma d'assajos Zèfir es començaran a instal·lar a mitjans del 2012 davant les costes del sud de Tarragona.
Aquesta situació es veu agreujada perquè el mapa eòlic català està bloquejat. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre al març i de manera cautelar les set Zones Eòliques de Densenvolupament Prioritari projectades per l'anterior govern tripartit. La denúncia de dues entitats ecologistes de Girona va aturar la creació de més parcs. Tot i que a l'abril l'actual govern hi presentava recurs, el TSJC ha decidit mantenir-ne la suspensió.
L'objectiu català era, amb aquestes set zones, ampliar l'energia generada fins als 3.500 megawatts, i escalar posicions en el rànquing espanyol fins al cinquè lloc.
El mar, l'alternativa
A l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya treballen en una alternativa. Hi estan desenvolupant el que serà la primera planta d'assajos de molins de vent en aigües profundes. És el projecte Zèfir.
L'objectiu és posar les bases perquè el creixement de l'energia eòlica es faci al mar, lluny de la costa, reduint-ne l'impacte visual i aprofitant millor el vent, que és més constant.
Els primers parcs eòlics marins es van començar a instal·lar fa una dècada davant les costes de Dinamarca, Holanda i el Regne Unit aprofitant la poca profunditat del mar del nord. En aquest cas, els molins s'aguanten sobre uns pilars directament sobre el fons del mar, una tecnologia que no serveix per al Mediterrani ni per a la resta de mars i oceans, on ben a prop de la costa la profunditat ja supera els 50 metres.
La planta d'assajos del projecte Zèfir servirà per provar el funcionament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petroleres. També s'investigarà quin impacte tenen sobre la fauna i la flora marines i la manera de traslladar l'energia des de grans distàncies mar endins.
Segons Antoni Martínez, president de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya, el país està en disposició "de liderar aquesta tecnologia". Està convençut que Catalunya pot ser "un dels països que pugui ser referent en l'eòlica marina flotant" a escala internacional.
Els primers quatre molins de la plataforma d'assajos Zèfir es començaran a instal·lar a mitjans del 2012 davant les costes del sud de Tarragona.
