Descobreixen indicis de possibilitat de vida en un planeta llunyà

Estaríem a punt de respondre a una de les grans preguntes de la humanitat? Potser sí, després que investigadors de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, han descobert les evidències més prometedores trobades fins ara de la possibilitat que hi hagi vida fora de la Terra. 

Amb tot, els científics volen ser prudents abans d'assegurar-ho, ja que de moment es tracta d'indicis i calen més estudis per confirmar amb rotunditat que s'ha trobat vida. 

A partir de la informació obtinguda pel telescopi espacial James Webb (JWST) sobre l'exoplaneta K2-18b, han detectat la presència de dos gasos --sulfur de dimetil (DMS) i disulfur de dimetil (DMDS)-- que a la Terra només els generen organismes vius, principalment vida microbiana com el fitoplàncton marí o les algues.

Es tracta d'una biosignatura, un indicador d'un procés biològic, no de cap organisme viu. "Hem trobat proves d'una possible activitat biològica en un exoplaneta", ha dit l'astrofísic Nikku Madhusudhan de l'Institut d'Astronomia de la Universitat de Cambridge, i autor principal de l'estudi que aquest dimecres s'ha publicat a Astrophysical Journal Letters.

"No només hi ha la possibilitat que el planeta sigui habitable, sinó que estem demostrant que és possible detectar biosignatures a les atmosferes d'aquests planetes fora del sistema solar."

Madhusudhan considera que la troballa acosta la humanitat a demostrar que no estem sols a l'univers. 

Un exoplaneta amb possibilitats de vida

Observacions anteriors del JWST, que es va llançar el 2021 i va entrar en funcionament el 2022, ja havien detectat metà i diòxid de carboni a l'atmosfera del K2-18 b. Aquesta va ser la primera vegada que es van descobrir molècules basades en carboni a l'atmosfera d'un exoplaneta a la zona habitable d'una estrella.

A més uns dèbils indicis van esperonar a analitzar amb altres tècniques la presència dels gasos de biosignatura. Els resultats també han estat compatibles amb què aquest exoplaneta fos un "món hiceà", o sigui un planeta amb atmosfera d'hidrogen i un oceà a la superfície, on també s'havia detectat vapor d'aigua, amb temperatures que podrien sustentar la vida.

La presència d'aquests gasos demostra amb més fermesa el que la teoria ja indicava, ha dit Madhusudhan, a la nota de la Universitat de Cambridge.

"L'únic escenari que actualment pot explicar totes les observacions juntes, és a dir, deteccions de metà i diòxid de carboni, no detecció d'amoníac i monòxid de carboni, i ara la possible detecció d'aquestes molècules, és que (K2-18b) és un món hiceà ple de vida."

I si és una casualitat?

De tota manera, els resultats obtinguts, tot i que són importants, ja que es van detectar a concentracions atmosfèriques milers de vegades superiors a les concentracions que es troben a l'atmosfera terrestre, científicament no es pot declarar de forma definitiva que hi ha vida fora de la Terra.  

L'estudi ha assolit un grau de certesa estadística del 99,7%, és a dir, de nivell "tres sigma", el que vol dir que hi ha un 0,3% de possibilitats que els gasos es produeixin per casualitat, o per raons que encara es desconeixen. 

Per demostrar que hi ha vida fora de la Terra cal una certesa del 99,99994%, és a dir assolir un grau "sigma 5". 

la ment científica ha d'estar oberta diu Madhusudhan que diu que estudiaran si hi ha maneres no biològiques de produir DMS i DMDS tot i que espera poder demostrar que hi ha vida a K2-18b d'aquí a un any o dos, i l'existència de vida extraterrestre, en un futur pròxim. 

"Si confirmem que hi ha vida a K2-18b, bàsicament confirmaríem que la vida és molt comuna a la galàxia."

Com és el planeta K2-18b

El K2-18b forma part de la classe de planetes "sub-Neptú" --amb un diàmetre més gran que el de la Terra, però més petit que el de Neptú--, el planeta gasós més petit del nostre sistema solar. El K2-18 orbita a la "zona habitable" -una distància on l'aigua líquida, un ingredient clau per a la vida, pot existir en una superfície planetària- al voltant d'una estrella nana vermella més petita i menys lluminosa que el nostre sol, situada a uns 124 anys llum de la Terra a la constel·lació de Lleó. 

Té 8,6 vegades més massa que la Terra i un diàmetre aproximadament 2,6 vegades més gran que el nostre planeta.

Des de la dècada de 1990 s'han descobert uns 5.800 planetes més enllà del nostre sistema solar, anomenats exoplanetes. Els científics han plantejat la hipòtesi de l'existència d'exoplanetes anomenats mons hiceans, coberts per un oceà d'aigua líquida habitable per microorganismes i amb una atmosfera rica en hidrogen.

Hi ha diversos esforços en curs per buscar signes de vida al nostre sistema solar, explica el professor Madhusudhan, incloses les investigacions en diversos entorns que poden ser propicis per a la vida en llocs com Mart, Venus i diverses llunes gelades.

I conclou que el descobriment de l'equip de Cambridge és "un gran avenç" i es podrà considerar un fet històric en la recerca de vida més enllà del sistema solar, diu el professor, quan d'aquí a uns anys, aquest moment és vist com "el punt d'inflexió a partir del qual vam ser capaços de respondre la pregunta fonamental de si estem sols a l'univers".