
Com afectarà el panorama climàtic mundial la sortida dels EUA de l'Acord de París
Trump ja va abandonar en el seu mandat anterior el pacte que ha suposat un important progrés per limitar l'escalfament global
No era una sorpresa que ho fes el primer dia, després de jurar el càrrec. Ho ha fet declarant l'emergència energètica, en el seu discurs inaugural, i amb la frase "Drill, baby, drill", com a cirereta. Ho ha justificat assegurant que la crisi d'inflació ha estat causada per una despesa massiva excessiva i també per l'escalada dels preus de l'energia. I per aquest motiu, ha declarat: "Perforarem, doncs, perforarem".
Durant el seu primer mandat, l'any 2020, el president Trump també va argumentar que ho feia per protegir els treballadors nord-americans: "Vaig retirar els Estats Units de l'injust i unilateral Acord climàtic de París, un acte molt injust per als Estats Units. L'Acord de París no va ser dissenyat per salvar el medi ambient; va ser dissenyat per destruir l'economia nord-americana."
Durant aquesta última campanya electoral, com a candidat a la Casa Blanca, ja havia expressat la seva voluntat de sortir novament d'aquest acord internacional sobre emergència climàtica. Un acord que ha suposat un progrés important per limitar l'escalfament global.

Abans de signar aquest tractat internacional, el planeta s'encaminava cap a un increment de temperatura de 4 graus, de mitjana, a finals de segle, respecte a l'era preindustrial. Amb els compromisos actuals, ens dirigim cap a un augment de 2,8 graus. El mes que ve, els països han de presentar-ne de nous, i els experts creuen que podria rebaixar l'increment de temperatura als 2,3 graus.
Encara estarem lluny del que es va signar a París: limitar l'escalfament global molt per sota dels 2 graus i fer esforços per no superar el famós grau i mig.
Entre l'allau d'ordres executives hi ha tornar a impulsar l'extracció de petroli i el fracking, especialment a Alaska. Aquesta acció forma part del pla per desmuntar les proteccions ambientals que havia posat en marxa l'administració Biden. Però com afectarà això l'ambició climàtica global?
Frances Colón, directora sènior i cap de Política Climàtica Internacional del Center for American Progress, exposa que sí que impactarà perquè "els Estats Units és un dels països contaminants més importants o, com a mínim, el productor més gran de combustibles fòssils, així que no és insignificant. Però hem de fer una ullada al que els Estats Units estan fent més enllà del nivell federal".
We don't Have Time, la plataforma mediàtica més gran del món per a l'acció climàtica que té com a objectiu democratitzar el coneixement sobre solucions climàtiques, també ha manifestat que l'estratègia del president Trump de fer sortir als Estats Units de l'Acord de París està dissenyada per generar incertesa i omplir de titulars anticlimàtics els mitjans de comunicació.
Una crisi... i una oportunitat?
Tot i això, recorden que centenars d'organitzacions i governs locals nord-americans seguiran compromesos amb l'acció climàtica i que igualment tiraran endavant amb els seus plans de transició energètica cap a les renovables.
Andreas Sieber, director associat de Polítiques i Campanyes de 350.org.assegura: "Això farà retrocedir als Estats Units, tant econòmicament com diplomàticament. Malgrat que una administració negui la crisi climàtica, la realitat és que treballar junts en les solucions és el millor per a tots." Ara mateix, els Estats Units són un país molt polaritzat on l'emergència climàtica s'ha convertit en una arma llancívola.

L'impacte de retirar una de les superpotències mundials de les negociacions de la Cimera de Canvi Climàtic de l'ONU per reduir les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle és un problema, però els experts asseguren que també pot ser una oportunitat per a d'altres estats del planeta.
Per exemple, Frances Colón, directora sènior i cap de Política Climàtica Internacional del Center for American Progress, apunta que el fet que els Estats Units entrin i surtin de l'Acord de París, en diverses ocasions, fa que no sigui un soci de què altres països del món se'n puguin refiar:
"Ho haurà de justificar molt bé als líders mundials perquè genera manca de confiança. Mentre que obrirà més espais de treball per a d'altres estats o grups de països, com ara, la Unió Europea, que hauran de fer un pas endavant per intensificar i complir els seus compromisos."
Tim Sahay, codirector del Laboratori de Política Industrial d'Emissions Netes Zero de la Universitat Johns Hopkins, opina: "Els europeus, els xinesos i el Sud Global hauran de fer molta feina diplomàtica, entre si, per mantenir unit el sistema de comerç multilateral, i per conservar un ordre financer global."
Veu probable que els Estats Units no només abandonin l'Acord de París, sinó que també poden arribar a causar estralls en l'Organització Mundial de Comerç, a les Nacions Unides, al Banc Mundial, al Fons Monetari Internacional... "Així que hi ha molts espais que s'obren per a la UE, per la Xina i pel Sud de seure junts i crear nous instruments col·laboratius."
L'antecedent del 2017
Els experts recorden que quan l'administració Trump va abandonar l'Acord de París, en el seu primer mandat, molts governs van mantenir els seus plans. I també emfatitzen que, a pesar dels plans del president nord-americà, la transició mundial cap a les renovables s'està fent a un ritme sense precedents i que els combustibles fòssils tenen els dies comptats, des d'un punt de vista polític i econòmic.
Colón també subratlla la importància de l'Acord de París, un tractat internacional per abordar l'emergència climàtica, malgrat que hi siguin o no els Estats Units, perquè tots els estats hi tenen un lloc i veu, a la taula de negociació. I aquí és l'únic fòrum on passa això. "Cal mantenir les coses bones que han sortit d'aquest acord, són importants i cal donar-hi suport."