Com pren decisions el cervell i quin paper clau hi té l'amígdala: "Hem trobat com un nou circuit"

Si ens freguem amb un ganivet ens tallem. Un dia hi vam acostar la mà i vam notar la punxada -o directament ens vam fer un tall- però ja vam crear aquesta relació. 

La decisió de no acostar-nos-hi voluntàriament és perquè el nostre cervell fa una associació directa. 

Però la majoria de les decisions que prenem en el nostre dia a dia les fem per associacions indirectes. 

Ens presenten una persona. No l'hem vist mai abans. Però sí que ens cau més bé o més malament, per associacions indirectes que fem inconscientment. 

Darrere hi ha un procés complex del cervell. El grup de recerca de Mecanismes Cel·lulars en Conducta Fisiològica i Patològica de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar del Dr. Arnau Busquets Garcia l'ha estudiat més a fons:  

 "Perquè és aquí on encara no se sap ben bé com el cervell processa aquestes associacions indirectes i com això ens ajuda a prendre decisions"

Les prenem per diferent tipus d'estímuls que hem rebut abans "ja siguin olfactius, gustatius, sorolls, persones, llocs..." de qualsevol mena, remarca José Antonio González Parra, investigador predoctoral al grup del Dr. Busquets i primer autor de l'article. 

Estudi amb animals

Tot i que ho han estudiat amb ratolins, creuen que en "humans serien les mateixes àrees les encarregades d'aquestes associacions indirectes. Perquè hi ha moltes semblances entre el que passa amb ratolins i humans en test cognitius", conclou el doctor Busquets. 

Als ratolins els van fer proves de conducta. Els associaven un estímul gustatiu i olfactiu amb una experiència neutra i una altra de negativa: olor de plàtan amb gust dolç i olor d'ametlla amb gust salat. 

Van sotmetre els ratolins a un estímul negatiu associat a l'olor de plàtan. I a partir d'aquell moment els ratolins van rebutjar el gust dolç. 

La importància de l'amígdala

Van observar com en tot aquest procés s'activava l'amígdala -una part del cervell molt vinculada a les emocions- i com interactuava amb altres àrees. "Hem vist que també està involucrada en aquesta fase, quan es fan associacions neutres, on encara no hi ha un component tan emocional en aquests estímuls" destaca el primer autor de l'estudi. 

 "Hem trobat com un nou circuit dins el cervell que ens ajudaria a fer aquestes associacions indirectes i que d'alguna manera determina les nostres decisions", conclou el doctor Busquets. 

També van poder provar d'inhibir l'activitat de l'amígdala -bloquejant l'activitat de determinades neurones- els ratolins deixaven de fer associacions indirectes, i tornaven a ser neutres. 

Ja no rebutjaven el gust dolç, tot i haver tingut una experiència negativa amb el plàtan explica González: 

"Hem vist que manipulant un circuit cerebral: entre l'amígdala i el còrtex podem influir en la posterior presa de decisions d'aquests ratolins mitjançant les associacions neutres que han ocorregut abans".

L'article s'ha publicat a la revista PNAS.

Per què pot servir?

Entendre com el cervell pren aquestes decisions pot servir en un futur --impossible de determinar fins a quin punt llunyà-- per trobar noves maneres de tractar trastorns mentals, com la psicosi o la síndrome d'estrès posttraumàtic. 

Perquè, precisament, tenen alterat aquest procés d'associació indirecta. Però comprendre el funcionament del cervell és el primer pas per poder-ho tractar, i per això és imprescindible molta més recerca.