La psoriasi és una malaltia crònica que afecta la pell i pot tenir un gran impacte psicològic (iStock)

Conviure amb la psoriasi: com es detecta, què causa els brots i quins tractaments hi ha

La psoriasi és una malaltia crònica que afecta la pell i pot tenir un gran impacte psicològic

Actualitzat

El primer brot va aparèixer sense previ avís. Tot va començar fa dotze anys quan, de sobte, a en Juli van sortir-li múltiples taques vermelles i petites a la pell. De seguida van diagnosticar-li un brot greu de psoriasi de gotes, una tipologia d'aquesta malaltia cutània que, en lloc de manifestar-se amb plaques en zones concretes de la pell, surt amb forma de punts per tot el cos.

Al principi, explica, la picor i l'aspecte físic van ser dos dels factors més difícils de gestionar. La seva experiència coincideix amb la de la majoria de les persones amb psoriasi, que expliquen que el més dur és haver d'afrontar l'estigma social i l'impacte psicològic.

"M'estic convertint en un monstre? Què vol dir això? És perillós?"

Aquesta va ser la primera reacció de Juli Bellot, un qüestionament habitual entre els pacients d'aquesta malaltia. És crònica i estan predisposats genèticament a tenir-la, de manera que, un cop apareix, els acompanya tota la vida. Això no implica, però, que sempre es manifesti.  


Com detectem la psoriasi?

La psoriasi és una malaltia dermatològica estesa i predominant. La majoria dels centres hospitalaris estan preparats per fer-ne el diagnòstic -mitjançant una biòpsia-, el tractament i el seguiment.

"La psoriasi és una malaltia inflamatòria que provoca que certes zones de la pell es reprodueixin molt més ràpid, amb zones vermelles i que es descamen molt", diagnostica Josep Riera, dermatòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona especialitzat en la malaltia.

Habitualment, la psoriasi clàssica es manifesta amb plaques que es descamen als colzes, als genolls i a l'esquena, però hi ha altres variants. És el cas, per exemple, de la psoriasi de gota, amb petits punts vermells pel cos, o la invertida, que afecta els plecs corporals, com les aixelles, sota el pit o a la zona interglútia.

De vegades, les afeccions també poden aparèixer a les ungles, el cuir cabellut o els genitals, però són zones on és més difícil diagnosticar-ho.

El malestar, l'aspecte físic, la mida, la vermellor o la periodicitat de les plaques poden ser alguns dels factors que ens poden ajudar a diferenciar un brot de psoriasi d'una reacció al·lèrgica o d'altres malalties cutànies com la dermatitis o la pitiriasi rosada, que piquen més.

Tanmateix, els experts aconsellen visitar el dermatòleg de seguida que hi hagi una sospita perquè pugui diagnosticar-la.

La psoriasi clàssica es manifesta amb plaques que es descamen als colzes, als genolls i a l'esquena. (iStock)

L'estrès, un detonant

Una de les particularitats de la psoriasi és que es manifesta amb brots, que poden aparèixer amb més o menys intensitat. Amb una bona cura, poden arribar a remetre, però també poden tornar al cap d'un temps.

En el cas d'en Juli, el primer brot va aparèixer de manera brusca i amb molta força, arran d'una important baixada de defenses provocada per unes angines. "Tenia molt estrès a la feina i l'entorn tampoc era favorable", explica.

Infeccions com la faringoamigdalitis són algunes de les causes més habituals que poden despertar un brot de psoriasi, però poden ser originats per múltiples factors.

Segons el doctor Riera, normalment, els pacients de psoriasi de gota "sempre tenen un background o un rerefons genètic, però no apareix fins que hi ha un fet desencadenant". Des de les infeccions i les reaccions a fàrmacs a les ferides cutànies o, fins i tot, l'estrès.

"Les situacions vitalment estressants són un clar desencadenant, tant per començar a tenir psoriasi com per tenir-ne nous brots."

Habitualment, la malaltia apareix en dos grans moments vitals o dos pics d'edat diferents. El primer, i el més habitual, es produeix en joves d'entre 20 i 30 anys, mentre que el segon brota en homes i dones que ronden la seixantena.

 

Fer vida normal

En els casos de més gravetat, com el del Juli, els pacients del servei de dermatologia del Clínic s'han d'ingressar i sotmetre a tractaments de fototeràpia. En casos més lleus, hi ha altres tractaments menys agressius, per via oral o cutània. En qualsevol cas, però, cal fer un seguiment de la malaltia perquè no hi hagi possibles rebrots.

Malgrat que hi ha molta investigació i, ara per ara, no té cura, les perspectives de la psoriasi són tranquil·litzadores: "Tenim tractaments perquè facin una vida completament normal", apunta Josep Riera.

Els especialistes recomanen evitar situacions típicament estressants, tenir una rutina saludable i evitar hàbits perjudicials com dormir poc, fer poc exercici o seguir una dieta amb ultraprocessats, greixos i sucres.

"Se sap que la dieta mediterrània, rica en fruita seca i oli, ajuda a millorar", afegeix.

Juli Bellot, pacient de psoriasi des de fa 12 anys (Arnau Romaní / 3Cat)

L'ombra de l'estigma

La principal lluita dels pacients de psoriasi és l'estigmatització social que acompanya la malaltia. "Una de les coses que més els preocupa és la cronicitat, perquè molts d'ells s'imaginen amb les lesions que tenen per a tota la vida", explica Josep Riera.

Majoritàriament, la psoriasi es relaciona amb trastorns ansiosos i depressius, ja que va molt associada a l'aspecte físic. En Juli ha après a conviure-hi, però s'ha trobat amb situacions en què s'ha vist discriminat, fins i tot a la feina.

"L'estigma social no és tan fort o tan agressiu com et penses d'entrada", reflexiona el Juli. "A mi m'hauria anat bé que vingués algú i em digués que tot estava bé."  

ARXIVAT A:
SalutEstils de vida
Anar al contingut