Crit d'alerta als parcs naturals per l'erosió que generen les bicicletes als corriols
L'equilibri entre la protecció dels parcs naturals i l'accés de visitants, sobretot quan es massifica, sovint genera friccions. És el que passa amb les bicicletes de muntanya en parcs com el del Montseny.
Fa anys que veïns i organitzacions ecologistes denuncien el dany que causen alguns ciclistes en entorns naturals. Cada cop hi ha més aficionats a fer bicicleta de muntanya i, en llocs com el parc del Montseny, els caps de setmana i els festius hi ha massificació.
Els tècnics mediambientals denuncien que la publicació de rutes per fer descensos en BTT per corriols a les xarxes socials ha fet augmentar el trànsit de ciclistes per aquests camins. El problema és que aquest increment està generant problemes mediambientals, especialment als parcs naturals.
La massificació de bicicletes comporta que es creï un xaragall. Llavors, l'aigua passa per aquest xaragall, no s'escampa de manera natural, sinó que està passant aquí, està cada cop més enfondint aquesta erosió, explica Rocío Barceló, voluntària ambiental de Salvaguarda del Montseny.
Els corriols s'endinsen al bosc, en zones tranquil·les on alguns ocells nidifiquen. El pas de moltes bicis pot fer que marxin. Per això s'ha prohibit expressament el pas amb cartells i senyals, però ja els han trobat tombats diverses vegades.
La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny col·labora amb el parc i hi posa barreres per dificultar l'accés, però es troben que cada setmana les treuen.
Demanen que s'impedeixi d'alguna forma l'accés a aquests corriols, que ara s'han convertit en una atracció per als amants de l'adrenalina que produeix baixar a tota velocitat entremig dels arbres. Expliquen que cada vegada són més ciclistes els que hi van.
Cada vegada que obren un corriol o en descobreixen de nous, molts ciclistes comparteixen la ubicació i expliquen la seva experiència a través de diverses aplicacions, de manera que els aficionats a aquest esport ho tenen molt fàcil per trobar-los.
En algunes zones s'han arribat a muntar circuits amb rampes per fer salts, estructures que des dels parcs desmantellen per dissuadir els ciclistes de fer aquesta activitat.
L'afició a baixar en bicicleta per corriols de muntanya ha pujat, i es nota pràcticament a tots els parcs. Al de la Serralada Litoral i al del Montnegre i el Corredor, ja fa mesos que treballen per evitar que aquest fenomen vagi a més.
Al Montseny, un dels municipis més afectats és Sant Pere de Vilamajor, on ja hi ha una quarantena de corriols. L'Ajuntament va començar a fer una ordenança per prohibir-hi el pas però ara l'han aturada. El regidor de Serveis Agroforestals de Sant Pere de Vilamajor, Miquel Àngel Villamuera, explica que creuen que és millor intentar regular l'accés entre tots els 18 municipis del parc natural.
Justament, això és el que demanen alguns ciclistes que s'ha organitzat en grups de WhatsApp per afrontar el problema. Ferran Sarrià explica que volen poder utilitzar corriols d'antics camins cadastrals que han estat emboscats.
Teòricament, als parcs només es pot pedalar per camins que tinguin com a mínim tres metres d'amplada, però des del parc són conscients que cal buscar solucions.
Al Pirineu aragonès es van trobar amb el mateix problema i han apostat pel que es coneix com a "zona zero", una web on es poden trobar camins recuperats i preparats per a totes les modalitats existents en bici.
