De la sequera a l'habitatge: així han canviat les preocupacions un any després de les eleccions
Emergeix la preocupació per la immigració i la inseguretat, coincidint amb la multiplicació de marques d'extrema dreta al Parlament
Davant del fracàs pressupostari i acusant els Comuns i el PSC de tenir "vetos creuats", Pere Aragonès va convocar unes eleccions anticipades per al 12 de maig del 2024, fa tot just un any. D'aquells comicis en va sortir l'adeu a la política de l'aleshores president de la Generalitat i una victòria del PSC que va fer president Salvador Illa després d'unes negociacions que van involucrar els mateixos actors que no van aconseguir aprovar els comptes.
365 dies després, el país ha canviat les prioritats, segons les enquestes d'opinió, tot i que la manca de pressupostos públics es manté com a constant, i es continua funcionant amb els mateixos que ja va prorrogar el govern d'ERC. Amb diferència, l'element que més marcava la política quan es van convocar les eleccions era la sequera. Catalunya arrossegava un període històric de poques pluges i la major part del país es trobava en emergència.
La sequera cau de les preocupacions
Això es reflectia també en la llista de preocupacions dels catalans de l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, que ubicava la sequera al capdamunt. Amb els pantans plens, aquesta preocupació és només un record desagradable i ni tan sols apareix a la llista.
Però no només les pluges han esborrat preocupacions. També s'han capgirat les prioritats dels catalans en altres àmbits. L'habitatge, que fa un any era el setè problema per als catalans, és avui, i amb diferència, el primer. Des del discurs d'investidura, Illa va marcar-lo com a màxima prioritat, amb la promesa de construir 50.000 pisos públics.
Des d'aleshores, aquestes polítiques s'han convertit en el fil conductor de la legislatura, amb anuncis continuats del govern sobre aquesta carpeta. També ha estat l'argamassa que ha estat capaç d'unir la majoria de la investidura: el PSC, ERC i els Comuns s'han posat d'acord per aprovar decrets sobre aquesta qüestió i, en canvi, han tingut més problemes per trobar terreny comú en d'altres, com la taxa turística.
Relació Catalunya-Espanya
Les eleccions van arribar enmig dels tràmits finals de la llei d'amnistia al Congrés. A més, en el dia del debat d'investidura, Carles Puigdemont va fer una aparició fugaç a Barcelona. Tot plegat mantenia, com era habitual en les enquestes del CEO des del procés, la relació entre Catalunya i Espanya entre les primeres preocupacions dels catalans. Al CEO del febrer, l'últim abans dels comicis, es trobava en el tercer lloc del podi. I un any després també aquesta qüestió s'ha vist relegada i ocupa ara la vuitena posició.
En canvi, el que no ha canviat és la mala opinió dels catalans sobre la política en general. Era el segon problema dels catalans fa un any i ho continua sent en l'última enquesta.
Immigració i inseguretat
Les eleccions també van deixar una novetat en la composició del Parlament, amb l'entrada d'una segona marca de l'extrema dreta, que es va afegir a Vox. Aliança Catalana va duplicar les veus que des del Parlament posen el megàfon als discursos xenòfobs i contra la immigració. I això ha coincidit --o ha provocat-- un increment molt notable de les preocupacions dels catalans pels dos temes estrella d'aquests partits: la immigració i la inseguretat ciutadana. Ocupaven, fa un any, els llocs novè i vuitè a l'enquesta, respectivament, i avui són la tercera i quarta causa de preocupació dels catalans, d'acord amb el CEO.
De fet, la seguretat també va ser una de les qüestions que Salvador Illa va destacar al discurs d'investidura i ha protagonitzat bona part dels acords amb el govern espanyol, amb un pacte per ampliar el cos de Mossos fins als 25.000 efectius d'aquí al 2030. Aquesta priorització també s'ha fet palesa en un pla contra la multireincidència que implica obrir cinc nous jutjats a Barcelona.
