Descoberta una nova espècie de superdepredador que va viure a Àfrica fa 30 milions d'anys
Un equip de científics egipcis i nord-americans ha descobert una nova espècie de superdepredador que va viure a Àfrica fa 30 milions d'anys. La troballa del fòssil d'un crani pràcticament sencer en una excavació arqueològica a Egipte ha permès descriure aquesta nova branca que forma part d'un grup de mamífers anomenat hienodonts.
Es tracta d'un descobriment de gran importància, segons explica Josep Maria Robles, investigador especialista en carnívors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. "A partir d'unes restes excepcionals, com seria la troballa d'un crani sencer, es descriu un nou membre del grup dels hienodonts provinent del continent afroaràbic, on trobar aquest tipus de restes d'aquest ordre és molt complicat", explica.
L'exemplar, que han batejat com a bastetodon en honor a la deessa egípcia Bastet, presenta un seguit de "característiques úniques", afirma Robles, "com seria la part de la dentició i les mides i formes cranials semblants als de les hienes actuals". D'aquí ve la segona part del seu nom, ja que "odon" vol dir "dent".
Seria molt semblant al que és una hiena africana actual, les que clivellen ossos i que tenen un so com de riure.
Segons Robles, "aquest nou fòssil també dona més informació sobre les relacions filogenètiques, tan dintre del grup dels hienodonts com d'altres famílies i ordres del mateix llinatge", i se sap que es van moure entre els continents afroaràbic i europeu.
La descoberta s'ha publicat al Journal of Vertebrate Paleontology. El paleontòleg i autor principal de l'article, Shorouq Al-Ashqar, ha descrit "el crit emocionat" del membre de l'equip que va fer el descobriment, que considera "un somni per a qualsevol paleontòleg de vertebrats".
Un depredador al capdamunt de la cadena tròfica
El nou carnívor descobert tenia dents molt esmolades i poderosos músculs a la mandíbula que, segons els responsables de l'estudi, el convertien en un temible depredador de primats, però també dels primers grups d'hipopòtams i elefants. Les seves dents li permetien, de fet, caçar diverses espècies, sobretot als ecosistemes africans després de l'extinció dels dinosaures.
Van situar-se al capdamunt de la cadena tròfica entre els depredadors més temibles, quan els humans eren semblants als micos i encara estaven evolucionant.
Els cataclismes climàtics i els canvis tectònics a Àfrica van propiciar l'entrada d'altres espècies i van canviar les condicions ambientals, fet que va acabar causant-ne l'extinció. "Malauradament no hi ha representants actuals, és una ordre que es va extingir totalment" conclou Robles.
