Dona i estrangera, la doble opressió de les temporeres a Catalunya, segons un estudi del govern
El primer informe encarregat pel govern sobre la situació d'aquest col·lectiu revela que són víctimes de violència masclista, racisme i precarietat, una situació que neguen pagesos i empresaris del sector
Estela Busoms González
Periodista de Catalunya Ràdio a la demarcació de Lleida
L'estudi preliminar engegat pel Departament d'Igualtat i Feminisme sobre la situació de les dones temporeres conclou que sovint pateixen una doble opressió, per motiu de gènere i d'origen, i assenyalen que estan sotmeses a pràctiques abusives pel que fa a jornades, mecanismes de control, aïllament o dificultat d'accés a serveis bàsics de salut i habitatge.
El govern descriu un escenari que "situa les dones que treballen en el sector agrari en context de vulnerabilitat més gran", mentre que, des del sector, organitzacions com Unió de Pagesos rebutgen que aquesta sigui una situació general i subratllen que fa anys que impulsen programes de sensibilització sobre els drets dels treballadors temporers, també de les dones.
Un estudi pioner
El projecte Conreant Drets, sobre la situació de les dones temporeres, el va encarregar l'anterior executiu a l'entitat feminista lleidatana La Llamborda, que l'estiu passat va recollir les primeres dades i testimonis a Ponent i a l'Alt Empordà.
La recerca es plantejava com una prova pilot per tenir un primer acostament a la situació d'aquestes treballadores amb perspectiva de gènere, ja que no s'havia fet mai.
Des de La Llamborda reconeixen que el temps i els recursos facilitats per recollir dades quantitatives van ser limitats. Malgrat això, després de fer enquestes, entrevistes, treball amb grups focals --entrevistes en grup dirigides per un moderador-- i observacions sobre el terreny, en treuen un seguit de conclusions qualitatives que el govern es fa seves.
Una de les coautores de la recerca, Bàrbara Primo, parla d'una "doble explotació tant per motiu del seu gènere com pel seu origen", perquè "la gran majoria són d'origen estranger i racialitzades. Les seleccionen per la seva vulnerabilitat, són sotmeses a jornades abusives, les controlen i les invisibilitzen."
Derivat de tot això, un altre dels problemes que es van trobar sobre el terreny va ser que moltes dones mostraven reticències i no volien parlar.
L'explotació, una "realitat inevitable"
L'estudi descriu una situació en què les dones temporeres assumeixen "l'explotació com una realitat inevitable, fruit de la seva vulnerabilitat, de la falta de protecció institucional i la descoordinació" a l'hora d'atendre aquest col·lectiu.
L'escenari general de condicions de vida precàries, dificultats per regularitzar la seva situació i suposades pràctiques laborals abusives seria similar al dels homes, però s'hi sumen aspectes relacionats amb el gènere.
Per exemple, especifiquen que "les empreses assignen tasques i salaris diferents segons l'origen i el gènere", cosa que "les situa al graó més baix de l'estructura laboral, amb menys drets i més exposició a l'explotació".
Les temporeres que arriben d'altres campanyes agràries de l'Estat o contractades des dels seus països d'origen viuen "aïllades" en allotjaments que sovint són "infrahabitatges", una situació que s'agreuja per la "falta d'espais segregats i segurs per a dones o famílies amb menors".
Bàrbara Primo, una de les autores de la recerca, també assegura que es promou la rivalitat i la competència entre nacionalitats, cosa que dificulta que les dones es puguin organitzar per reclamar els seus drets:
"Amb paraules textuals de dones amb qui hem parlat, ens diuen que les dones africanes es consideren més submises, i les romaneses, més competitives i dures, i les solen posar d'encarregades."
D'aquesta manera, explica Primo, "es generen rivalitats i opressions entre col·lectius de treballadores, que interessa que es mantinguin dividides."
Més acompanyament institucional
Des del Departament d'Igualtat i Feminisme assumeixen que tenen deures pendents per fer més visibles les violències que pateixen les dones temporeres.
La directora general per a l'erradicació de les Violències Masclistes, Belén Gallo, afirma que l'estudi "reflecteix una realitat que ja intuíem que era així, però ara en tenen l'evidència":
"Ara tenim la foto de la situació, i nosaltres, com a promotores de l'estudi, ens hem de posar mans a l'obra i veure les accions que hem de fer, que moltes passen per la sensibilització i la prevenció de la violència masclista."
Les mesures concretes que s'han d'aplicar a partir d'ara encara no s'han concretat, però, segons Gallo, "la primera tasca de sensibilització és la difusió d'aquestes conclusions".
A partir d'aquí, proposa treballar en dues direccions paral·leles. D'una banda, afavorint que les mateixes dones temporeres tinguin més informació sobre els seus drets i els recursos que tenen al seu abast i, alhora, que aquesta informació també arribi als professionals i entitats que interactuen amb elles perquè puguin detectar i abordar les violències que pateixen.
El sector es defensa
La diagnosi del projecte Conreant Drets s'allunya molt de la visió que en tenen Unió de Pagesos (UP) i la patronal Afrucat, que insisteixen que en el sector, en termes generals, es compleixen els convenis i el que marca la normativa en matèria de plans d'igualtat i protocols d'assetjament.
I això, asseguren, es demostra amb la gran quantitat d'inspeccions a què estan sotmesos i les poques infraccions que es detecten.
En aquest sentit, la responsable de temporers d'Unió de Pagesos, Carol Aixut, demana al govern que, si accepten aquestes conclusions, busquin els que puntualment actuen malament i els persegueixin:
"És l'administració, qui ho ha d'investigar i ha d'actuar quan una poma està podrida, és responsabilitat seva; nosaltres tenim un model en què contractació i àrea social van de la mà, i l'administració ens ha d'ajudar."
Salomó Torres, responsable de l'Àrea Social d'Unió de Pagesos, afegeix que si es detecten males pràctiques, "els actors que formem part de la campanya hem de sortir a dir que està malament i que és condemnable, però, en global, les coses es fan de correctament".
L'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat), que és la patronal de magatzems i cooperatives, descarta valorar en profunditat l'estudi perquè creuen que no té prou solidesa per reflectir resultats "seriosos".
Tot i això, sí que remarquen que les empreses són "escrupoloses" en el compliment del conveni. Tant Unió de Pagesos com Afrucat demanen que no s'embruti la imatge del sector i que, si es detecten casos puntuals de mala praxi, es persegueixin.
