Dotze Nobels, junts a Barcelona, debaten com la universitat pot contribuir a millorar el món
Barcelona acull la primera Conferència Internacional sobre l'Educació Superior que, auspiciada per la UNESCO, ha de servir per elaborar un informe mundial sobre aquesta matèria. Es tracta d'una reunió internacional d'alt nivell que ha aconseguit aplegar en els debats que es fan a la Universitat Politècnica de Catalunya 12 premis Nobels de diferents disciplines. Xosé Saramago i Adolfo Pérez Esquivel han deixat ben clar que la universitat no pot quedar al marge dels problemes del món, i que aquests problemes reclamen una solució immediata i global.
2 min
Xosé Saramago, premi Nobel de Literatura al 1998, ha reflexionat en veu alta sobre el paper dels educadors, les escoles, les universitats però sobretot de les famílies. Assegura que tenim tots plegats una gran confusió i conclou que els pares i mares han dimitit de la tasca d'educar, fet que explicaria l'augment del fracàs escolar i l'increment de la violència a les aules. Saramago no ha estalviat crítiques cap al poder econòmic i la seva influència sobre la universitat. Ha anat més enllà i ha parlat de democràcia segrestada i de la necessitat de repensar l'organització política de les societats més avançades. Una visió no tan escèptica sobre l'educació és la que ha posat sobre la taula el Nobel de la Pau del 1980, Adolfo Pérez Esquivel. Des de l'òptica de la resistència de l'Amèrica Llatina s'ha preguntat també on és la consciència real dels valors de molts dels intel·lectuals que col·laboren en la tecnologia de la guerra, i ha advocat per construir el pensament de la cultura de la pau. Ha estat un encontre excepcional que en opinió del rector de la Politècnica, Josep Ferrer, ha de tenir continuïtat i obrir un fòrum permanent de debat perquè la ciència no pot quedar aliena a la cultura de les humanitats. Una trobada internacional amb més de 400 delegats de diferents països i 12 premis nobels de disciplines oposades que també ha tingut els seus moments de distensió.
