El 90% de la brossa de plàstic que arriba al mar torna a les nostres platges

A la costa de Barcelona hi arriben tantíssimes deixalles de plàstic que s'hi formen concentracions similars a les grans i conegudes com a "illes de plàstic" dels girs oceànics. I hi arriben des del riu Llobregat, el Besòs i els sobreeixidors.

L'equip de la Universitat de Barcelona (UB) i la Politècnica de Catalunya (UPC) han treballat conjuntament en un estudi pioner al món per aportar més evidències capaces d'ajudar en la gestió d'aquest problema que és ja colossal.

A la costa de Barcelona s'hi llencen 7 tones de plàstics, com a mínim, a l'any. Tenint en compte el poc pes d'aquest material, com poden ser bosses, ampolles o taps, per exemple, la quantitat és alarmant.

"Ens ha sorprès a nosaltres mateixos la gran quantitat de plàstics que arriben al medi marí", explica Anna Sánchez-Vidal, professora associada de la UB i membre de l'equip del projecte.

Els investigadors han estat recollint mostres durant gairebé tres anys, gràcies a un aparell dissenyat per ells mateixos. "Algun cop, després que plogui, hi havia tantíssims residus que la xarxa se'ns ha trencat, fins i tot."

Residus abocats al mar

Per Anna Sánchez-Vidal, és molt preocupant que bona part d'aquests residus (1,2 tones de les 7 totals) arribin dels sobreeixidors, perquè significa que són residus fàcilment evitables:

La raó, explica Anna Sánchez-Vidal, és que "la pluja neteja el medi i els carrers, i arrossega tot el que llencem. Però a més, el sistema recull tant l'aigua pluvial com la residual de la claveguera barrejada, i les plantes de tractament, que no poden absorbir grans quantitats d'aigua, l'aboquen directament al mar sense tractar."

Els plàstics que arriben a la costa de Barcelona des del Llobregat i el Besòs poden arribar de poblacions riu amunt.

"És molt important saber d'on venen aquests plàstics i com són per poder tancar l'aixeta de l'arribada al mar. Hem de poder identificar quin és l'origen, per què han arribat al riu."

Per exemple, han determinat que el 10% dels plàstics són gespa artificial i que cada any hi arriben 9 milions de tovalloletes, dos productes que no són bàsics i que amb una legislació que les prohibís o les controlés millor es podrien evitar fàcilment.

Predir on aniran els plàstics

Però el més nou del projecte és que han pogut identificar on van aquests plàstics un cop arriben al mar. I aquí és on ha entrat en acció l'equip del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC. Han aconseguit elaborar un model matemàtic capaç de predir amb antelació com es mouen les concentracions de plàstic, cap a on aniran i quan. Per això el projecte s'ha batejat amb el nom de TRACE.

L'investigador i professor de la UPC José Alsina confia que el treball del seu equip serveixi no només per gestionar la brossa de plàstic en origen sinó també un cop ja és al mar.

Així que la feina d'aquests científics no només servirà per protegir els ecosistemes i, de retruc, la nostra salut, sinó que també pot ajudar en les activitats econòmiques com el turisme o la pesca.

Moguts per les onades, els corrents i el vent

Per elaborar el sistema, han llençat desenes de boies equipades amb un sistema que els envia informació sobre els seus moviments. Depenent del seu disseny, a algunes les influeixen més les onades a l'hora de moure's, a altres els corrents i a altres més el vent: "Els corrents predominants a Catalunya són de nord a sud. Així que és probable que el plàstic que surt del Llobregat pugui anar cap a les costes del sud de Barcelona o fins i tot a Tarragona."

I això és important, perquè mentre que les onades tendeixen a enviar els plàstics de tornada cap a la costa, el corrent els envia més cap a mar endins i poden arribar a Àfrica, per exemple.

"El model dels nostres companys de la UPC ens ha mostrat que el 90% dels plàstics tornen cap a la nostra costa. Així que, tot el que llencem al medi, als lavabos, ens tornarà a la nostra platja. Normalment ho fa al cap de 28 dies", recorda Anna Sánchez-Vidal.