El barri de l'Estació de Sallent s'enfonsa 2 metres en 27 anys: què passa i què s'hi farà

Hi ha carrers, però sense cases. A l'antic barri de l'Estació de Sallent, al Bages, només hi queden les voreres i l'enllumenat. Un gran forat al subsòl va amenaçar l'estabilitat dels edificis i els veïns en van haver de marxar fa anys.

Els miners que explotaven la mina de Sallent van trobar els anys 50 sota el barri una cavitat natural de 50 metres d'alçada i 28 de diàmetre. Un gran forat on s'hi podria encabir un edifici de 17 plantes.

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya mesura amb càmeres i sensors els moviments en una zona d'unes 10 hectàrees. Cada any, el barri s'enfonsa 9 centímetres. En la part més afectada, s'ha enfonsat 2 metres en 27 anys.

I hi ha risc d'enfonsament?

El responsable de geotècnia de l'Institut Cartogràfic, Jordi Ripoll, explica què passa al barri:

"Hi ha un procés de subsidència: un enfonsament progressiu i lent del terreny. Perquè hi hagi un col·lapse hauria d'haver-hi un canvi i una acceleració en el procés de subsidència."

"Que bé que hi estàvem!"

Els 800 veïns que vivien al barri van haver de marxar quan el 2008 es va accelerar el moviment del terreny i van començar a aparèixer esquerdes a les cases.

"Una mà podia entrar dins les esquerdes", recorda José Antonio Márquez de l'AV Barri de l'Estació de Sallent, que afegeix que els veïns eren molt reacis a marxar. 

Els van indemnitzar i reubicar en altres barris i poblacions. "Va suposar l'última gran pèrdua de població de Sallent", apunta l'alcalde, Oriol Ribalta.

En Ramon Sala hi tenia un supermercat: "Que bé que hi estàvem!". I assegura que encara avui hi ha gent que hi tornaria a viure. 

Un parc i un espai de memòria

Per l'antic barri s'hi poden veure persones passejant o fent esport segons el moment del dia. L'Ajuntament de Sallent es planteja convertir la zona en un parc públic.

"No hi veiem una altra alternativa", apunta l'alcalde, Oriol Ribalta, que creu que el parc pot encabir diversos usos però sense fer-hi cap construcció. També hi volen posar un espai de memòria. 

El barri és un cas gairebé únic d'una zona habitada (ara ja no) amb una cavitat tan gran al subsol. La monitorització que hi fa l'Institut Cartogràfic l'ha convertit en una mena de laboratori.

Segons Ripoll, el registre històric de dades d'aquest espai permetrà actuar amb més previsió i gestionar millor el risc en altres zones on es pugui produir un fet semblant.