"Hi seré": un cardenal condemnat a presó amenaça de presentar-se al conclave

L'elecció d'un papa és segurament un dels esdeveniments més importants en la vida d'un cardenal, i potser per això l'únic que ha estat condemnat en un judici penal al Vaticà vol ser-hi.

És l'italià Angelo Becciu, de 76 anys, que del 2011 al 2018 va ser secretari d'Estat substitut, considerat el tercer càrrec més important darrere del papa i el secretari d'Estat.

Després va ser prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants fins al 2020, quan va ser apartat del càrrec pel papa Francesc, i acusat, jutjat i condemnat el 2023 per corrupció.

El "valor jurídic" de la llista de cardenals

Ara reclama els seus drets cardenalicis i, com que és menor de 80 anys, hauria d'entrar a la llista dels que participaran en el conclave que escollirà el futur papa, però no l'hi han inclòs.

Segons ha dit aquest dimarts Becciu al diari de Sardenya Unione Sarda, la llista feta pública pel Vaticà no té valor jurídic, perquè l'ha elaborada el servei de premsa, i ha afirmat amb contundència: "Hi seré":

"El papa va reconèixer que les meves prerrogatives cardenalícies eren intactes, ja que no hi va haver voluntat explícita d'excloure'm del conclave, ni se'm va demanar una renúncia explícita per escrit."

Aquest diari ha explicat que Becciu estava passant uns dies a Pattada, el poble de Sardenya on va néixer, i es va afanyar a volar a Roma quan aquest dilluns va tenir notícia de la mort de Francesc.

Segons l'oficina de premsa del Vaticà, aquest cardenal pot participar en les congregacions que hi ha ara a Roma per preparar la successió papal, però no en el conclave que escollirà el nou pontífex.

Condemnat a cinc anys i mig de presó per malversació

Becciu va caure en desgràcia quan es va saber que havia decidit comprar una antiga seu dels grans magatzems Harrods a Londres, una operació especulativa fallida que va comportar pèrdues d'uns 150 milions d'euros.

El motiu és que l'edifici va costar uns 350 milions d'euros i es va haver de malvendre molt per sota d'aquest preu, per uns 214 milions, cosa que va buidar força les arques del Vaticà. 

Durant el procés, iniciat el 2021, es van conèixer altres presumptes delictes econòmics, com una donació de 125.000 euros a una associació de Sardenya presidida per un germà seu, o el pagament de més de mig milió d'euros a una suposada experta en diplomàcia per la mediació en l'alliberament d'una monja segrestada a Mali.

El van processar juntament amb deu persones més, i el van condemnar a cinc anys i mig de presó per diversos delictes de malversació i frau, però no l'han empresonat perquè va presentar recurs.

El seu processament va ser possible perquè abans el papa Francesc havia derogat la llei que impedia que els cardenals fossin jutjats per un tribunal penal ordinari de primera instància del Vaticà.