El conclave que triarà el nou papa, en 7 gràfics

L'inici del conclave posa el punt final al període de nou dies de dol posterior al funeral del papa Francesc i engega el compte enrere cap a l'elecció d'un nou pontífex.

Un conclave amb 133 cardenals

El col·legi cardenalici actual està format per 252 cardenals, dels quals una mica més de la meitat, 135, poden participar en el conclave en ser menors de 80 anys. Els assistents, però, seran 133 perquè dos hi han renunciat per motius de salut: l'espanyol Antonio Cañizares i el kenyà John Njue.

Per a la gran majoria, serà el primer conclave: el 80% dels cardenals electors (108) han estat nomenats per Francesc, mentre que a 22 els va nomenar Benet XVI i a 5, Joan Pau II. Per a aquests cinc, els més veterans, aquest serà el tercer conclave, després dels de 2005 i 2013.

Per continents, la majoria dels cardenals electors són europeus (53), seguits dels asiàtics (23) i els africans (18). L'Amèrica del Sud i l'Amèrica del Nord aporten respectivament 17 i 16 cardenals electors i, per últim, Centreamèrica i Oceania estaran representats al conclave amb quatre cardenals cada continent.

A la Capella Sixtina hi haurà cardenals de 71 països diferents. Els més representats seran Itàlia, amb 17; els Estats Units, amb 10, i el Brasil, amb 7.

Hi ha cinc cardenals espanyols amb dret a vot, tot i que un, Antonio Cañizares, ha dit que no assistirà al conclave per raons de salut. Dos cardenals més, l'arquebisbe de Rabat i el bisbe de Còrsega, han nascut a Espanya, tot i que el Vaticà els comptabilitza com a marroquí i francès, respectivament.

El nou papa haurà d'obtenir el suport de més de dues terceres parts del conclave, és a dir, 89 vots. Tot i que qualsevol home que estigui batejat pot ser escollit pontífex, pràcticament sempre l'escollit és un dels cardenals que hi ha reunits a la Capella Sixtina. Adrià VI, entronitzat el 1522, és l'últim papa escollit "in absentia".

Un conclave més internacional i més dividit

El conclave que escollirà el successor de Francesc serà el més concorregut de la història, amb més de 130 cardenals electors.

Hi haurà més cardenals que mai i també vindran de més països. El col·legi cardenalici que deixa Francesc és més internacional que el que el va escollir ara fa 12 anys. Durant el seu papat, la xifra de cardenals procedents d'Àfrica i Àsia ha augmentat de forma remarcable.

A més, a la Capella Sixtina hi haurà representats països que fins ara no hi havien entrat, com Algèria, l'Iran, Mongòlia, Timor Oriental o Tonga.

"Venen de realitats perifèriques, no només des del punt de vista geogràfic, sinó també des del punt de vista demogràfic i religiós", destaca Massimo Franco, analista del diari italià Corriere della Sera, a l'agència EFE.

Malgrat que quatre de cada cinc han estat nomenats pel papa Francesc, aquests cardenals no formen un grup homogeni: venen de realitats diferents, molts no es coneixen entre ells i tampoc comparteixen una mateixa idea sobre el futur de l'Església.

Pel periodista irlandès Gerard O'Connell, autor d'un llibre sobre el conclave que va escollir Francesc, "el fet que molts dels cardenals no es coneguin tan bé, excepte els que van participar en el sínode, podria crear algunes dificultats".

A això cal sumar-hi la divisió entre reformistes i conservadors que hi ha actualment al Vaticà.

Després de tres papes "estrangers" (el polonès Karol Wojtyla, l'alemany Joseph Ratzinger i l'argentí Jorge Bergoglio), l'ala italiana pressiona perquè el proper pontífex torni a ser italià. Tot i que la xifra de cardenals italians ha anat disminuint els últims anys, encara és amb diferència el país que estarà més representat a la Capella Sixtina.

Els últims conclaves s'han resolt en dos o tres dies

Al llarg de la història, alguns conclaves han durat mesos o, fins i tot, anys. És el cas del que va escollir Gregori X, que va durar prop de tres anys.

Darrerament, però, l'acord per triar un nou papa no s'acostuma a allargar més de quatre o cinc dies. Des de Joan XXIII, escollit fa més de seixanta anys, cap conclave no s'ha allargat més de tres dies.

En el cas dels dos últims papes, Benet XVI i Francesc, la fumata blanca ha arribat en el segon dia de conclave.

No tots els cardenals electors seran al conclave

Una de les grans incògnites des de la mort del papa Francesc ha estat saber si a la Capella Sixtina hi acabaran entrant tots els 135 cardenals que, tal com recull la web del Vaticà, tenen dret a vot en l'elecció del nou pontífex.

L'espanyol Antonio Cañizares ha anunciat que no hi anirà per motius de salut. Tampoc hi havia d'assistir el bosnià Vinko Puljic, bisbe emèrit de Sarajevo, però finalment sí que podrà votar, tot i estar delicat de salut. En els darrers dies s'ha rumorejat que podria fer-ho des de la residència de Santa Marta, on van els cardenals a passar la nit, però ell insisteix que serà a la Capella Sixtina.

D'altra banda, l'italià Angelo Becciu, finalment, ha desistit de participar-hi. Condemnat a presó per un cas d'irregularitats financeres, Becciu va veure com Francesc li retirava els privilegis com a purpurat. Tot i això, insistia que les seves "prerrogatives cardenalícies continuen intactes perquè no va haver-hi voluntat explícita" d'excloure'l del conclave. El Vaticà es va mantenir ferm i finalment Becciu no serà al conclave, tot i tenir menys de 80 anys.

Encara hi ha un parell de casos peculiars més. El cardenal Philippe Ouédrago, de Burkina Faso, apareixia en l'anuari pontifici del 2024 amb data de naixement del 25 de gener de 1945. Però, segons ha revelat el mitjà Nederlands Dagblad, ara, la data és el 31 de desembre de 1945, de manera que sí que podrà entrar al conclave.

Un fet similar va passar fa uns mesos amb el cardenal kenyà John Njue, de qui es va corregir el naixement del 1944 al 1946, segons va publicar l'any passat Avvenire, el diari oficial de la Conferència Episcopal Italiana. Per edat, Njue podria ser a la Capella Sixtina, però l'estat de salut ha fet que hi hagi renunciat.

La Capella Sixtina, a punt

De cara a preparar un conclave cada dia més imminent, la Capella Sixtina està tancada al públic des del 28 d'abril.

Els darrers dies, operaris del Vaticà i bombers hi han instal·lat la xemeneia on es cremen les paperetes després de cada elecció i generen les famoses fumata negra o fumata blanca, depenent de si hi ha acord o no.

També s'hi han col·locat dues estufes: a la més antiga, de ferro colat, s'hi cremen les paperetes; a l'altra, electrònica, s'hi posen les bengales que fan que el fum sigui blanc o bé negre.

Sota les pintures de Miquel Àngel és on els cardenals electors es reuneixen per escollir el 267è papa.

Les cases d'apostes fan el seu conclave particular

Com si es tractés d'una competició esportiva, les principals cases d'apostes fa dies que permeten jugar-se diners per intentar endevinar qui serà el successor de Francesc al capdavant de l'Església catòlica.

Han passat quatre dies i els noms són molt similars als que van sorgir el mateix dia de la mort de Francesc. L'italià Pietro Parolin i el filipí Luis Antonio Tagle són els favorits a les cases d'apostes, amb un lleuger favoritisme per al primer.

Altres noms que apareixen al capdamunt de les llistes en portals com William Hill o Paddy Power són el ghanès Peter Turkson, l'italià Matteo Zuppi, l'hongarès Peter Erdo, el guineà Robert Sarah o el custodi de Terra Santa Pierbattista Pizzaballa.

A internet es pot apostar, fins i tot, sobre el nom que escollirà com a pontífex el successor de Francesc. De moment, els resultats no són gaire originals: els tres favorits són els mateixos noms dels tres últims papes: Francesc, Benet i Joan Pau.

Malgrat la repercussió que tenen aquestes travesses, en l'últim conclave es va fer realitat el tòpic que diu que qui entra papa al conclave, en surt cardenal: l'any 2013, les cases d'apostes donaven tot just un 4% de possibilitats a Jorge Bergoglio de convertir-se en papa.