Un fadrí en una des les zones analitzades
Un fadrí en una des les zones analitzades (Eduard Marquès/ACN)

El fadrí, un peix símbol del canvi climàtic al cap de Creus: "Fa 15 anys no se'n veia ni un"

Un estudi amb voluntaris revela l'expansió del fadrí a la mar d'Amunt, on fa una dècada era gairebé inexistent

RedaccióActualitzat

A mesura que la temperatura del mar augmenta, per efecte del canvi climàtic, les espècies marines més amants de la calor, conegudes com termòfiles, aprofiten l'ocasió per avançar territori. Un dels exemples més clars és el del fadrí, un peix de colors vius que fa una dècada era una raresa al nord del cap de Creus, i que ara s'hi deixa veure amb facilitat.

"En els darrers estius --que han sigut tan càlids-- se n'estan veient amb facilitat diversos exemplars, fins i tot desenes, en diferents punts", explica Ponç Feliu, director del parc natural del Cap de Creus.


De peix desaparegut a protagonista de l'ecosistema

Les observacions arriben a través d'un projecte de ciència ciutadana que va arrencar el 2021 i que recull dades aportades per voluntaris, com el biòleg Eduard Marquès o Manel Ortega, dels Amics del Cap de Creus.

De fet, l'evolució és tan visible que sorprèn, fins i tot, científics com en Marquès:

"El fadrí és un peix que, si tu parles amb gent gran del Port de la Selva, veuràs que ni saben de quin peix estem parlant, perquè no hi era. Fa 15 anys no se'n veia ni un, era excepcional trobar-ne."

Avui, en canvi, ja és habitual veure'l nedar en grups nombrosos per aigües com les de la cala Cativa o la punta de l'Almadrava.

El projecte d'estudi s'ha centrat en dues zones del sud del cap de Creus (l'Almadrava i la Pelosa, a Roses) i en dues del nord (la Cativa i el Cros, entre Llançà i el Port de la Selva). Allà, els investigadors han observat les interaccions entre parelles d'espècies que comparteixen hàbitat i alimentació. D'una banda, la guiula i el fadrí; de l'altra, el serrà i la vaca serrana.

Una guiula (o juliola) a la zona investigada
Una guiula (o juliola) a la zona investigada (ACN/Gemma Tubert)

Un equilibri fràgil sota pressió

El cas del fadrí forma part d'un procés més ampli conegut com a meridionalització, que descriu l'expansió cap al nord d'espècies termòfiles pròpies de latituds més baixes. No s'ha de confondre amb la tropicalització, també present, que implica l'arribada d'espècies exòtiques, sovint invasores, procedents d'altres mars, com el Roig.

Tot i això, totes dues tendències són conseqüència directa de l'escalfament global, i totes dues tenen un impacte sobre la biodiversitat, com apuntava Marquès fa uns mesos:

I és que qualsevol canvi al medi té conseqüències. El fadrí no és una espècie invasora, sinó autòctona del Mediterrani occidental. Això no vol dir, però, que la seva presència sigui neutral.

Segons els resultats preliminars, allà on s'ha detectat una presència més gran de fadrins, com a l'Almadrava, la població de guiules s'ha vist lleugerament reduïda. És una tendència que caldrà seguir amb atenció, com explica Marquès, ja que la nova espècie pot acabar desplaçant l'autòctona:

"Encara la guiula, a tots els llocs, està per sobre. Però a l'Almadrava, el fadrí ja comença a arribar a nivells alts."

L'exemple del fadrí posa en relleu com, sota la superfície, el Mediterrani està mudant la seva població. L'ecosistema marí es reconfigura de manera subtil però constant, i no només pel que fa als peixos. L'efecte dominó pot arribar a afectar algues, crustacis i altres organismes que sostenen l'equilibri del sistema.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàticaRecerca científicaCiència
Anar al contingut