Quan els teus pares acullen 7 infants en 10 anys: "Seré el fill únic amb més germans del món!"

Quan la Núria i el seu marit van decidir fer-se pares d'acollida, el seu fill biològic tenia 15 anys. Havien intentat tenir més fills sense èxit, i havien estat valorant les opcions d'adopció o acollida. "Quan ho vam plantejar al nostre fill, s'ho va prendre amb una gran alegria. Sempre havia volgut tenir germans".

"Seré el fill únic amb més germans del món!"

D'això ja fa 10 anys, i a hores d'ara ja fan el 7è acolliment. La Núria és un dels testimonis que ha explicat la seva experiència com a família d'acollida a "El Suplement" de Catalunya Ràdio.

En el seu cas, sempre han tingut nadons. El més petit tenia un dia -"ens van trucar d'un dia per l'altre", recorda la Núria- i el més gran menys de dos anys. I a més han estat acollides relativament curtes, d'un a 22 mesos.

Això és així perquè ells van optar per la modalitat d'acollida d'urgència i diagnòstic. Són el primer recurs després de la retirada mentre s'estudia si algú altre de la seva família biològica se'n pot ocupar o si cal iniciar un procés d'adopció. "Durant aquest temps, nosaltres fem de pont", explica la Núria.

"Som un petit vagó del tren que els acompanya durant un temps i arriba un moment que es para i canvien de tren."

"Nosaltres som els padrins, no ens agrada que ens diguin pares perquè no ho som". Per ells, deixar marxar la criatura és un moment senzill i de felicitat, "en el moment que marxen el que hi ha és màgia, perquè segueixen el seu camí".

Ho viu d'una manera ben diferent la Jennifer. Ella és mare soltera d'acollida permanent. Fa 12 anys que va rebre el seu fill, que ara en té 17. A ella li encanta que li digui "mare", i no s'ha plantejat fer acolliments de curta durada "no em veuria amb cor de tornar el nen. Sabia que no ho podria fer". En el seu cas manté contacte i una relació cordial amb la família biològica.

Famílies d'acollida, un recurs escàs

A Catalunya hi ha més de 9.000 infants tutelats de zero a disset anys, i d'aquests, uns 3.600 estan en situació d'acolliment familiar. Una xifra insuficient per cobrir les necessitats, tal com explica Vicenta Quiñonero, coordinadora d'Institucions Col·laboradores d'Integració Familiar del Servei d'Acolliment Familiar (SAF) de la Generalitat.

"No hi ha mai prou famílies acollidores"

Hi ha quatre modalitats d'acollida: urgència i diagnòstic, permanent, simple i caps de setmana i vacances. Abans de sol·licitar-ho, cada família ha d'informar-se bé per veure quina li encaixa millor. Vicenta Quiñonero recorda que s'ha de tenir en compte també la "situació de temporalitat i que hi ha una família d'origen que sempre hi serà present".

Segons Quiñonero, "sempre es prioritza la protecció dels infants", per això el SAF fa un estudi d'idoneïtat valorant l'estabilitat, capacitat, recursos, tarannà i motivació, per confirmar que sigui adequada per a l'acolliment.