El fotoperiodista espanyol Manu Brabo relata en detall el seu captiveri durant un mes i mig a Líbia
"El dia que ens van capturar la vam cagar". Així d'explícit s'ha mostrat el fotògraf espanyol Manu Brabo, durant la roda de premsa que ha celebrat per explicar els detalls del seu captiveri, tot just arribar a l'aeroport de Barajas. Brabo, que ha volgut agrair tot el suport que ha rebut durant els 43 dies en què ha estat retingut a mans de les tropes de Gaddafi, ha assegurat que sospita que el seu company, un periodista sud-africà, estigui mort.
2 min
Entre llàgrimes, Manu Brabo ha començat el relat dels seus 43 dies de captiveri, que es van posar fi dimecres passat quan les tropes de Gaddafi el van posar en llibertat.
Brabo ha explicat com els rebels els van abandonar a ell i a tres periodistes més -James Fowley, Claire Morgane i Antón Hammerl, que va quedar malferit i que podria estar mort- després que comencés un contraatac de les tropes de Gadaffi, i com després de disparar-los, els van capturar.
Durant dos dies, els van mantenir lligats i amb els ulls embenats dins d'un calabós on els van interrogar diverses vegades. Després, els van traslladar fins a Trípoli juntament amb un equip de la NBC, moment en què Brabo va pensar per primera vegada en la possibilitat de ser alliberat. 12 dies més tancat en una cel·la d'aïllament i un judici ràpid en què se'ls va acusar d'haver entrat il·legalment en el país per exercir el periodisme sense permís.
Després d'uns dies més empresonats, i sense saber molt bé per què, els militars els van traslladar a una vil·la de la capital "amb tele, llit i coca-cola" denominada pels periodistes "granja d'engreixament" on "ens van tenir menjant fins que van aconseguir que sembléssim persones". En aquest moment, Brabo va tornar a percebre la possibilitat de ser alliberat. Una esperança que, segons Brabo, mai no va perdre: "si perdia l'esperança em convertia en una misèria dins d'una cel·la".
Finalment, Brabo visitava novament el jutjat on li van comunicar que quedaria en llibertat. 10 dies després, la promesa es complia i el fotògraf espanyol tornava a casa entre paraules d'agraïment pel suport que ha rebut per part dels mitjans de comunicació, de l'ambaixada espanyola a Líbia i el Ministeri d'Assumptes Exteriors durant aquests dies.
Brabo ha explicat com els rebels els van abandonar a ell i a tres periodistes més -James Fowley, Claire Morgane i Antón Hammerl, que va quedar malferit i que podria estar mort- després que comencés un contraatac de les tropes de Gadaffi, i com després de disparar-los, els van capturar.
Durant dos dies, els van mantenir lligats i amb els ulls embenats dins d'un calabós on els van interrogar diverses vegades. Després, els van traslladar fins a Trípoli juntament amb un equip de la NBC, moment en què Brabo va pensar per primera vegada en la possibilitat de ser alliberat. 12 dies més tancat en una cel·la d'aïllament i un judici ràpid en què se'ls va acusar d'haver entrat il·legalment en el país per exercir el periodisme sense permís.
Després d'uns dies més empresonats, i sense saber molt bé per què, els militars els van traslladar a una vil·la de la capital "amb tele, llit i coca-cola" denominada pels periodistes "granja d'engreixament" on "ens van tenir menjant fins que van aconseguir que sembléssim persones". En aquest moment, Brabo va tornar a percebre la possibilitat de ser alliberat. Una esperança que, segons Brabo, mai no va perdre: "si perdia l'esperança em convertia en una misèria dins d'una cel·la".
Finalment, Brabo visitava novament el jutjat on li van comunicar que quedaria en llibertat. 10 dies després, la promesa es complia i el fotògraf espanyol tornava a casa entre paraules d'agraïment pel suport que ha rebut per part dels mitjans de comunicació, de l'ambaixada espanyola a Líbia i el Ministeri d'Assumptes Exteriors durant aquests dies.
