El futur incert de les pintures murals de Sixena exposades al MNAC
El Tribunal Suprem s'ha reunit aquest dimecres per decidir, després d'11 anys de litigi, si els frescos conservats al MNAC es queden o han de tornar al monestir de Sixena
La caixa dels trons es va destapar fa 30 anys, després que una resolució papal el 15 del juny del 1995 va dividir la diòcesi lleidatana en dos i es va decidir que l'art sacre, que es guardava al Museu Diocesà de Lleida, havia de tornar a les 111 parròquies que passaven a formar part del nou bisbat de Barbastre-Montsó.
La segregació va empènyer el govern d'Aragó a demanar als tribunals pels béns del Monestir de Sixena adquirits per la Generalitat.
Onze anys després, el Tribunal Suprem s'ha reunit aquest dimecres per decidir si les pintures murals dipositades al MNAC considerades excepcionals i un conjunt únic, s'han de traslladar a Sixena. De moment, la decisió judicial no s'ha donat a conèixer ni s'ha concretat quan es comunicarà.
Es posa en dubte la salvaguarda
El litigi per les pintures murals exposades al MNAC ha estat llarg. El conflicte va arrencar el 2014 i, 2 anys després, el 5 de juliol del 2016, un jutjat d'Osca dicta que els frescos han de tornar al seu lloc original: el monestir de Sixena. A partir d'aquí va començar un llarg conflicte judicial.
Segons el conservador d'art Albert Velasco, "tots els casos de restitució o reclamació s'han d'analitzar cas per cas. Però, únicament el fet que un bé procedeixi de la teva parròquia, de la teva església, del teu poble, no és prou argument per reclamar-lo".
"Això posa en dubte, segons com sigui la sentència, la salvaguarda del patrimoni i sobretot dels museus, és a dir, el que posa en qüestió aquest tipus de reclamacions és la integritat de les col·leccions dels museus defensada per International Council of Museums".
"No existirien"
Els frescos van arribar a Catalunya després que l'historiador d'art i responsable del salvament del patrimoni durant la Guerra Civil, Josep Gudiol, les rescatés d'un incendi al monestir l'any 1936. El govern d'Aragó sempre ho ha considerat un saqueig, però conservadors catalans com Velasco asseguren que si no hagués estat així ara ja no existirien.
"Poc després d'haver-se cremat les pintures, quan la sala capitular del monestir estava sense sostre i en plena Guerra Civil, ell va jugar-se la vida juntament amb un equip de tècnics de la Generalitat, amb diners de la Generalitat. No ho oblidem, van arrencar les pintures i les van salvaguardar.
I remarca que "si no ho haguessin fet, les pintures no existiren. Per què? Perquè la sala va quedar-se sense sostre més de 50 anys. Als anys 80 del segle XX, 50 anys després de l'acabament de la guerra, ningú d'Aragó s'havia dignat cobrir aquella sala."
En aquest sentit, el catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona Manuel Castiñeiras també es mostra contundent i afirma que "si s'haguessin deixat a la sala capitular, no s'haurien conservat". Castiñeiras explica que hi van arribar l'any 60 i que s'exposen per primera vegada l'any 1961.
"Aquí queda un 30% del conjunt original. El material original és molt poc, perquè amb el foc, els pigments i la pintura van virar. I aleshores, aquí el que es fa és la restitució de les pintures".
Danys irreversibles si es traslladen
La Generalitat mai ha discutit la seva propietat. Els frescos són al MNAC després d'una cessió que en van fer les monges santjoanistes que ocupaven el monestir; un trasllat que, ara, experts catalans veuen inviable pels danys irreversibles que patirien les pintures murals.
Segons el catedràtic d'Història de l'Art de la UAB Manuel Castiñeiras, "el perill és portar una cosa a un lloc que no té les condicions".
"El monestir de Sixena, que l'he estudiat durant molts anys, era insalubre, en el sentit que està assentat sobre un llac i s'inunda cada any. Les monges passaven una part de l'any fora del monestir perquè era insalubre".
Castiñeiras assegura que "tornar-les una altra vegada i arrencar-les suposaria un desastre, sobretot per les condicions ambientals que hi ha al lloc original".
Un litigi que s'arrossega des de fa dècades
Des que va començar el conflicte judicial per l'art, que inclou altres causes, totes les sentències han dictaminat a favor que retornin a Aragó. L'episodi més dramàtic es va viure l'any 2017, en aplicació de l'article 155, la Guàrdia Civil es va emportar 44 peces de Sixena que eren al Museu de Lleida i les va traslladar al monestir, i ara s'hi exposen.
I és que el conflicte judicial per l'art de Sixena no només ha afectat els frescos exposats al MNAC, també les peces que la Generalitat va comprar en el seu moment a les monges del monestir i que han retornat a l'Aragó en compliment de les sentències.
El litigi per l'art sacre de la Franja va començar dins l'església, però amb el pas del temps s'ha convertit en un conflicte judicial i també polític. El govern d'Aragó mai ha fet cap reclamació patrimonial pels béns aragonesos dipositats en altres museus de l'Estat. Només ha reclamat els que es troben en museus catalans.
