El pla de defensa de Sánchez: 10.471 milions d'euros més per arribar aquest any al 2% del PIB

El Consell de Ministres ha aprovat diverses mesures en l'àmbit de defensa per acostar-se a l'objectiu marcat per l'OTAN de dedicar el 2% del PIB a la despesa militar, un fet pel qual s'invertiran 10.471 milions d'euros.

Fa poques setmanes, el govern ja va anunciar que estava preparant un pla d'inversió en seguretat que aquest mateix dimecres s'enviarà a Brussel·les per tal que la Unió Europea l'avaluï.

Aquest dimarts, Pedro Sánchez ha sortit a concretar quines seran aquestes mesures que, com ja havia anunciat, no aniran en contrapartida de la despesa social: "Ho farem sense apujar impostos, sense tocar ni un euro de l'estat del benestar i sense incórrer en dèficit públic".

El pla per la indústria i seguretat tecnològica contempla una sèrie de recursos per fer front a l'actual context geopolític, tant en matèria de ciberseguretat i estabilitat geopolítica i, sobretot, pel rearmament del país i d'Europa.

El destí dels 10.471 milions

Si bé el 2024 s'ha dedicat un 1,4% del PIB en defensa, Sánchez s'ha compromès que el 2025 s'assoleixi l'anhelada xifra del 2%. I ha desglossat on aniran tots aquests diners extres.

Una gran part de la inversió (35%) es dedicarà a millorar les condicions laborals de la tropa i la marineria, la seva preparació i l'equipament de les forces armades. Es vol augmentar el nombre d'efectius, modernitzar equipatge i sistemes d'informació i homologar les condicions dels soldats espanyols a les dels europeus.

Una altra part molt substancial, un 31% de la despesa prevista, s'invertirà a elaborar, fabricar i adquirir noves capacitats de telecomunicacions i ciberseguretat. Segons Sánchez, cada any hi ha més de mil ciberatacs a serveis essencials i estructures crítiques com hospitals, aeroports o la xarxa elèctrica: "Cada any, l'amenaça és més gran".

També es destinarà un 19% del total a comprar nous equips de defensa i dissuasió per tal que siguin més efectius. I aquí, el president ha volgut concretar que "no són per atacar ningú, som un país pacifista".

Per adaptar i modernitzar les infraestructures del Ministeri de Defensa, es dedicarà un 17% de la inversió. S'ampliarà la flota d'helicòpters de rescat, vehicles llançaponts, avions cisterna o contractar un nou vaixell hidrogràfic.

Finalment, una part del pressupost servirà per millorar les condicions de seguretat en les missions dels soldats espanyols a l'exterior, una mesura que afecta 3.000 militars i guàrdies civils.

El govern ha volgut aclarir que el 87% de la inversió, 9.000 milions d'euros, es destinarà a empreses espanyoles i ha estimat que es crearan 100.000 llocs de treball, 36.000 de directes i 60.000 d'indirectes.

Crítiques de Sumar, ERC i Podem

El pròxim pas serà presentar el pla al Congrés dels Diputats. Com que no implica incrementar els pressupostos sinó reorganitzar-los, no s'haurà de votar. Però Sánchez és conscient de les "diferències" que provoca.

Qui ja s'ha pronunciat és Sumar, que ha presentat una sèrie d'observacions i ha criticat l'increment pressupostari per "desorbitat". Especialment, els preocupa la partida destinada a comprar i fabricar nous instruments de defensa i dissuasió, on es destinaran gairebé 2.000 milions d'euros. Sánchez ha minimitzat aquestes discrepàncies.

El pla també ha rebut crítiques d'Esquerra Republicana. El diputat Gabriel Rufián retreu a Sánchez que hagi decretat tres dies de dol "per la mort d'un papa pacifista" i, al mateix temps, anunciar que dedicarà 10.000 milions d'euros a armes.

Pel que fa a Podem, Ione Belarra ha demanat als "milions de persones que fa vint anys es van mobilitzar pel No a la Guerra" que es mobilitzin contra aquest pla.

El principal partit de l'oposició, el PP, també ha atacat Sánchez. La número dos dels populars, Cuca Gamarra l'ha acusat d'actuar "a rampells i sense sotmetre's al Congrés". 

El president del govern sosté que és innecessari presentar el pla a votació perquè no suposarà un increment dels pressupostos. Sí que l'explicarà al Congrés dels Diputats el mes que ve.
 

D'on sortiran els diners?

Si no s'apujaran impostos ni es tocaran serveis bàsics, la gran incògnita és la procedència d'aquests més de deu mil milions. Segons Sánchez, vindran de tres llocs diferents.

Es reorientaran algunes partides del fons de recuperació Next Generation, estalvis provinents del mateix govern i es redistribuiran algunes partides del pressupost del 2023 --prorrogat per segona vegada-- que ja no són necessàries, tot i que no ha especificat quines.