El PSOE s'obre a tramitar la ILP que permetria regularitzar migrants arribats abans del 2025

El PSOE ha presentat als grups parlamentaris una proposició de llei que permetria regularitzar un gruix important dels migrants arribats a territori espanyol abans del 31 de desembre del 2024, a través d'una "autorització de circumstàncies excepcionals única". 

El moviment dels socialistes arriba després que diverses ONG hagin manifestat "preocupació" perquè el nou reglament d'estrangeria, que ha entrat en vigor aquest dimarts, podria deixar en situació irregular milers de sol·licitants d'asil a qui s'ha rebutjat la petició o persones amb vulnerabilitat.

L'esborrany del text, que el PSOE negocia amb els grups parlamentaris --excepte Vox-- i al qual ha tingut accés TV3, introduiria modificacions a la iniciativa legislativa popular (ILP), que fa un any que està estancada al Congrés dels Diputats. La ILP va comptar amb el suport de 900 organitzacions i més de 700.000 signatures. 
 

Encara s'han de concretar els requisits

La proposta del PSOE implica que aquelles persones estrangeres arribades a l'Estat abans del 2025 i que compleixin una sèrie de requisits que s'establiran per reial decret, podran obtenir una nova autorització "per circumstàncies excepcionals única" que habilita a residir i treballar al territori espanyol. 

Segons els càlculs de l'executiu, beneficiaria prop de mig milió d'estrangers que es troben a l'Estat. 

El document planteja una nova reforma de la llei del 2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a l'Estat i la seva integració social, perquè "no acompanyar de manera eficaç l'evolució dels fluxos humans migrants en l'àmbit regulador pot generar situacions d'inseguretat o desprotecció de les persones migrants" i augmenta "el risc d'exclusió social i la seva situació de vulnerabilitat".

El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha evitat sempre pronunciar-se directament sobre aquesta ILP i, en canvi, sí que ha posat en valor les oportunitats que creuen que suposa la reforma del reglament d'estrangeria, vigent des d'aquest dimarts. 

Corregir i ajustar el nou reglament d'estrangeria

Tot i que els socialistes defensen al seu esborrany que el nou reglament d'estrangeria "millora i flexibilitza els requisits perquè les persones estrangeres puguin obtenir una autorització de residència", reconeixen també que "hi ha un nombre important de persones que no podrà obtenir aquesta autorització malgrat romandre a Espanya durant molt de temps". 

Més concretament, fa referència a les persones que hagin desistit de la seva sol·licitud de protecció internacional o persones amb vulnerabilitat. 

Diverses ONG denuncien que, amb el nou reglament, el temps que aquests sol·licitants passen a Espanya esperant resposta a la sol·licitud --és a dir, de forma legal– en cas que se'ls rebutgi no els computa per demanar el permís de residència. 

Un cop tinguin la resolució denegatòria, hauran d'esperar almenys dos anys en situació irregular per poder sol·licitar acollir-se en alguna de les figures d'arrelament que contempla la nova regulació. 

Aquesta és la principal queixa manifestada per les organitzacions que treballen amb migrants, a la qual també s'ha unit el defensor del poble en el cas dels menors migrants a qui se'ls rebutja una sol·licitud de protecció internacional. 

A l'exposició dels motius, l'esborrany del PSOE recull que Espanya és un país on la migració ha estat "determinant" en el passat i afegeix que segueix sent-ho en la construcció del present i futur. 

Mentre que forces com Esquerra, EH-Bildu, BNG o Podem són partidàries d'una regularització de màxims que inclogui pràcticament totes les persones en situació irregular que viuen a l'Estat, altres partits, com el PP, Junts o el PNB, aposten per incorporar-hi diversos requisits.