El transport de milions d'abelles en camions, la clau de la indústria de les ametlles als EUA
Als Estats Units hi ha una indústria agrícola que ha viscut un espectacular creixement durant els últims 20 anys: és la indústria de les ametlles. En només dues dècades, s'ha passat de 250.000 a 663.000 hectàrees dedicades a aquest cultiu, cosa que ha convertit Califòrnia en el productor del 80% de totes les ametlles que es consumeixen al planeta. Però quin ha estat el preu de l'aposta per aquest monocultiu?
Per començar, la seva expansió ha suposat un ús massiu d'aigua, fet pel qual, i en els temps de sequera que corren, el sector ha rebut crítiques. També se'ls qüestiona sovint per les agressives fumigacions que practiquen, ja que el monocultiu d'ametlles a gran escala ha comportat l'ús de pesticides amb la intenció de controlar les plagues dels camps.
Milions d'abelles per pol·linitzar els ametllers
Però potser la praxi més qüestionada de tot el procés ha estat motivada per l'ús de les abelles. Concretament de l'abella de la mel [Apis Mellifera], un insecte no autòcton que va arribar a Amèrica fa 400 anys amb els colonitzadors europeus, i en la que es basa, ara mateix, tot el negoci.
Cada any, coincidint amb la floració dels ametllers, a mitjans de febrer, milions d'abelles de la mel arriben a les megaplantacions de Califòrnia. Hi ho fan transportades en grans camions procedents d'arreu dels Estats Units. Són, aproximadament, uns dos milions de ruscos comercials, un 90% de tots els que hi ha al país.
Les abelles treballen a la zona durant poc més d'un mes, recol·lectant pol·len i nèctar als camps per alimentar els ruscos i pol·linitzar, alhora, els ametllers. Gràcies a la seva activitat, els arbres donaran els seus fruits.
La pol·linització, doncs, un dels processos més delicats de la natura, esdevé la peça clau de la titànica indústria de les ametlles. I tot es fia a una carta, la de l'abella de la mel, malgrat que als Estats Units hi ha 4.000 espècies d'abelles autòctones.
Un bon negoci pels apicultors
El negoci ha estat la salvació per a molts apicultors, ja que llogar les abelles els surt molt més rendible que vendre mel. Segons dades de la Universitat de Califòrnia, l'any 2020 els apicultors nord-americans van cobrar 460 milions de dòlars per donar aquest servei als agricultors, mentre que només van facturar 300 milions venent mel.
Però això passa a causa d'un factor preocupant i que fa anys que s'està denunciant des de diversos àmbits: la desaparició de milers de milions d'abelles.
Des del 2006, el que es coneix com a "Síndrome de col·lapse de les colònies", una misteriosa afectació que mata les abelles i que s'ha estès arreu del món, manté capficats no només els apicultors, sinó també científics i organismes com la FAO, que fan un crit d'alerta: tres de cada quatre cultius depenen, en part, dels pol·linitzadors.
El problema ha esdevingut crònic fins al punt que a l'hivern de 2021, l'últim amb dades, van desaparèixer una quarta part de tots els ruscos dels Estats Units. L'afectació, segons expliquen els apicultors, té a veure amb una suma de factors: els pesticides, els paràsits, els patògens i una nutrició pobra.
El negoci de les ametlles ha permès, doncs, a molts apicultors recuperar les pèrdues dels últims anys. Però, al mateix temps, els llargs trajectes en camió que se les sotmet --i que poden durar fins a tres dies-- amb les abelles tancades, augmenta l'estrès d'aquests animals i posa en risc la seva salut.
La indústria es defensa
La indústria es defensa assegurant que fomenta bones pràctiques. L'Almond Board of California, entitat que representa el sector, va publicar fa cinc anys una guia de "bones pràctiques per protegir les abelles" on recomanava, entre altres mesures, fumigar de nit o preparar abeuradors segurs perquè les abelles no consumissin aigua contaminada per pesticides.
Una altra pràctica que s'estaria aplicant últimament és la de plantar flors entre les files d'ametllers per intentar que els seus camps siguin menys hostils a tota mena d'insectes que, finalment, són perfectament aptes per poder controlar les plagues de forma natural.
Diversos estudis mostren que, amb les condicions adequades als camps, els pol·linitzadors silvestres, com les abelles solitàries, els borinots o les papallones són tan efectives --o més-- que les abelles de mel a l'hora de pol·linitzar cultius.
