Eleccions Canadà: el "tots contra Trump" pot fer revifar el partit de l'exprimer ministre Trudeau

La manera més fàcil i ràpida que té un ciutadà canadenc per definir-se és dir que no és nord-americà. Des de fa 3 mesos, aquesta frase feta ha transcendit el tòpic. Ens ho diuen en Jean François mentre té cura dels aurons que produeixen el xarop ensucrat símbol del país; l'Steve, que ha retirat de la carta dels seus tres restaurants a Ottawa tots els vins i bourbons canadencs, i els aficionats de l'equip d'hoquei gel Canadiens de Montreal. 

Donald Trump no es presenta a les eleccions que se celebren aquest dilluns, però no només les sobrevola sinó que ha provocat un gir de guió a la campanya que pot acabar donant la victòria a un Partit Liberal que ho tenia tot perdut després del desgast de 10 anys de govern Trudeau. I deixar a l'oposició un Partit Conservador que fa 3 mesos veia les eleccions com un pur tràmit que tenien guanyat còmodament. Ara, tot el que faci olor de Trump, i el líder conservador havia assumit molts dels postulats del president dels Estats Units, no només no suma, sinó que pot restar. 
 

Convocatòria anticipada en un context turbulent 

Les eleccions, convocades pel primer ministre Mark Carney, arriben set mesos abans de la data prevista originalment. Aquesta decisió es va produir poc després que Carney assumís el càrrec el 14 de març, reemplaçant Justin Trudeau, que va dimitir enmig de revoltes internes i d'una baixada de la popularitat, i sense haver adreçat les dificultats econòmiques del país. Un terreny gens engrescador per a qui agafés el relleu, però que l'arribada de Trump a la Casa Blanca ha capgirat. 

La batalla electoral enfronta principalment Mark Carney, exgovernador del Banc del Canadà i actual líder del Partit Liberal, contra Pierre Poilievre, el veterà líder del Partit Conservador.

El primer ven fermesa i capacitat per gestionar el president dels Estats Units, els seus aranzels i les seves amenaces a la sobirania canadenca. I es distancia de Trudeau. El segon ven canvi de color polític real, retallada d'impostos, i més mà dura. I manté les distàncies amb Trump.

Falta veure quin paper acabarà fent l'opció més a l'esquerra dels liberals, el Nou Partit Democràtic o el Bloc Quebequès, en unes eleccions en què els votants semblen cridats a votar per un govern fort i unit davant les inclemències que poden venir d'un país veí que era un aliat polític i comercial. Fins ara. 
 

L'ombra de Trump i la guerra comercial 

Els canadencs assenyalen el preu de la vida i el de l'habitatge com els temes que més els preocupen a l'hora d'anar a votar. L'augment de la població dels últims anys no ha anat acompanyat dels recursos ni del desenvolupament necessaris i això ha tensionat la tradicionalment tranquil·la societat canadenca. Però el factor que ha monopolitzat el relat d'aquestes eleccions ha estat la política exterior, especialment les relacions amb els Estats Units sota la presidència de Donald Trump. 

L'administració Trump ha imposat aranzels del 25% sobre l'acer i l'alumini canadencs, que han provocat represàlies per valor de 21.000 milions de dòlars per part del Canadà. A més, les declaracions de Trump sobre l'annexió del Canadà, el famós "51è estat", han generat indignació entre els canadencs. I també respostes: cancel·lació de viatges als Estats Units, retirada de vins i bourbons nord-americans, cartells que reivindiquen l'orgull canadenc als establiments comercials i més banderes als balcons, als cotxes i als jardins del que era habitual. 

Una elecció històrica 

L'adjectiu està gastat, però les eleccions s'han convertit de la nit al dia en un moment crucial per al Canadà. Definiran quina tria fa el país per navegar les turbulentes aigües de les relacions internacionals i els desafiaments econòmics dels pròxims anys.