Els abocaments i la sobreexplotació pesquera causen la proliferació de les meduses
Segons investigadors del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) i de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, no hi ha cap relació entre la temperatura del mar i la proliferació massiva de meduses. En canvi, sí que n'hi ha amb els abocaments de contaminants urbans i del camp i amb la sobreexplotació pesquera dels seus depredadors o dels seus competidors per l'aliment com les sardines o els seitons.
3 min
La biòloga del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) Dacha Atienza i l'investigador de l'Institut Espanyol d'Oceanografia Ignacio Franco han descartat que la temperatura de l'aigua tingui cap relació amb aquest fenomen que crea tanta alarma entre els banyistes del Mediterrani.
En canvi, als caladors de Namíbia es va comprovar com la sobreexplotació pesquera va fer minvar els competidors de les meduses. Mentre que als anys 50 els pescadors d'aquest país africà trobaven a les xarxes una medusa per cada tres peixos, als anys 80 la proporció va ser de deu meduses per cada peix.
A escala mundial, aquesta proliferació, segons Franco, també està molt associada als abocaments de determinats contaminants, que per a les meduses es tradueix en un accés de nutrients.
D'altra banda, Daicha Atienza, que participa en la investigació sobre meduses a les costes catalanes, ha explicat que és impossible predir com serà aquest estiu. La presència de meduses s'ha investigat a les nostres costes des del 2000 i s'ha comprovat que hi ha períodes cíclics, en què un és de baixada i un altre de pujada, però això és insuficient per saber en quin període ens trobem ara.
El que sí que podem afirmar és que des de l'any 2000 fins al 2010 el pitjor any pel que fa a presència de meduses al litoral català va ser el 2006. A més, segons la biòloga, és un "fenomen natural" que hi comencin a aparèixer al maig, pel seu cicle vital, i que hi romanguin tot l'estiu. Fins i tot hi ha espècies que s'hi troben tot l'any.
L'espècie més comuna al Mediterrani, i a tot el món, és l'"Aurelia aurita", que és estacional. I pel que fa a la nostra veïna caravel·la portuguesa ("Physalia phisalys"), els experts coincideixen que la seva fama d'assassina és injusta.
A més, segons Atienza, no es tracta d'una medusa, sinó d'un organisme gelatinós que es troba a l'Atlàntic, el seu hàbitat natural, i que entra al Mediterrani a l'hivern perquè és arrossegada pels corrents marins.
Només les australianes, que no arriben a les nostres costes, són mortals, concretament la "Chironex flecheri", coneguda vulgarment com a "vespa del mar" i que encapçala la llista dels animals més verinosos del món.
Hi ha una investigació científica, segons Ignacio Franco, que recull totes les morts a escala mundial per meduses des del 1885 al 1995, i per caravel·la portuguesa només se'n registren quatre casos mortals. Això sí, la picada és més dolorosa i intensa, però "a priori" no és mortal, tot i que en determinades persones es poden donar símptomes com vertigen, vòmits o taquicàrdies.
Especialitzat en el fenomen de les meduses al mar Menor, Franco explica que el 1993 n'hi van entrar dues espècies noves que han donat força problemes, la "Rhizostoma pulmo" i la "Cotylorhiza tuberculata". La seva presència el 1996 va ser massiva, però l'any passat no hi va haver queixes per meduses en aquest mar.
En canvi, als caladors de Namíbia es va comprovar com la sobreexplotació pesquera va fer minvar els competidors de les meduses. Mentre que als anys 50 els pescadors d'aquest país africà trobaven a les xarxes una medusa per cada tres peixos, als anys 80 la proporció va ser de deu meduses per cada peix.
A escala mundial, aquesta proliferació, segons Franco, també està molt associada als abocaments de determinats contaminants, que per a les meduses es tradueix en un accés de nutrients.
D'altra banda, Daicha Atienza, que participa en la investigació sobre meduses a les costes catalanes, ha explicat que és impossible predir com serà aquest estiu. La presència de meduses s'ha investigat a les nostres costes des del 2000 i s'ha comprovat que hi ha períodes cíclics, en què un és de baixada i un altre de pujada, però això és insuficient per saber en quin període ens trobem ara.
El que sí que podem afirmar és que des de l'any 2000 fins al 2010 el pitjor any pel que fa a presència de meduses al litoral català va ser el 2006. A més, segons la biòloga, és un "fenomen natural" que hi comencin a aparèixer al maig, pel seu cicle vital, i que hi romanguin tot l'estiu. Fins i tot hi ha espècies que s'hi troben tot l'any.
L'espècie més comuna al Mediterrani, i a tot el món, és l'"Aurelia aurita", que és estacional. I pel que fa a la nostra veïna caravel·la portuguesa ("Physalia phisalys"), els experts coincideixen que la seva fama d'assassina és injusta.
A més, segons Atienza, no es tracta d'una medusa, sinó d'un organisme gelatinós que es troba a l'Atlàntic, el seu hàbitat natural, i que entra al Mediterrani a l'hivern perquè és arrossegada pels corrents marins.
Només les australianes, que no arriben a les nostres costes, són mortals, concretament la "Chironex flecheri", coneguda vulgarment com a "vespa del mar" i que encapçala la llista dels animals més verinosos del món.
Hi ha una investigació científica, segons Ignacio Franco, que recull totes les morts a escala mundial per meduses des del 1885 al 1995, i per caravel·la portuguesa només se'n registren quatre casos mortals. Això sí, la picada és més dolorosa i intensa, però "a priori" no és mortal, tot i que en determinades persones es poden donar símptomes com vertigen, vòmits o taquicàrdies.
Especialitzat en el fenomen de les meduses al mar Menor, Franco explica que el 1993 n'hi van entrar dues espècies noves que han donat força problemes, la "Rhizostoma pulmo" i la "Cotylorhiza tuberculata". La seva presència el 1996 va ser massiva, però l'any passat no hi va haver queixes per meduses en aquest mar.
