Els càrtels mexicans de Jalisco i Sinaloa són a Catalunya per assegurar-se l'entrada de cocaïna

Hi ha oficines i "oficines". I les segones ni estan visibles ni entren dins els convenis laborals. Formen part de l'argot policial i fan referència a la presència a Catalunya de sucursals dels càrtels mexicans, els que es dediquen al tràfic de drogues com la cocaïna. 

"Sí", respon amb aplom l'inspector Antoni Salleras, cap de l'Àrea Central de Crim Organitzat dels Mossos d'Esquadra. Sí a que els càrtels mexicans són aquí. 

El càrtel de Jalisco

"El de Jalisco, possiblement", diu amb certa voluntat de discreció, però les explicacions deixen clar que hi són. "No és aquí amb la mateixa potència i interacció ni amb les mateixes capacitats que allà", aclareix. 

"Els càrtels són aquí i allà (Mèxic) perquè els tractes no es fan per telèfon: es fan en persona."

Els de l'"oficina" que hi ha a Catalunya del càrtel de Jalisco es dediquen a "controlar la mercaderia" i assegurar que arriba a bon port, més enllà del de Barcelona, que és una de les portes d'entrada de la cocaïna a Europa. 

El càrtel de Sinaloa

I del càrtel de Sinaloa els Mossos d'Esquadra també en tenen constància. A finals de l'any passat, la Unitat Central de Segrestos, juntament amb la Policia Nacional, van practicar unes detencions per assassinat.

En un bosc de Botarell (Baix Camp) hi havia el cadàver d'un home. Ja els constaven dues denúncies per segrest. El feien responsable de la desaparició d'una partida de droga i els reclamaven diners. 

Segons la investigació, des de Mèxic membres del càrtel de Sinaloa van ordenar als de l'"oficina" que el matessin. El delicte, amb tortures prèvies incloses, es va cometre a Catalunya.

Coordinació internacional

La cocaïna entra a Catalunya pel port de Barcelona. Carlos Gavilanes, responsable de Vigilància Duanera a Catalunya, fa referència al fet que ara hi ha molta més cooperació policial i entre duanes, no només a escala estatal o europea, sinó amb els països des d'on s'exporta la droga, de tal manera que s'avisen en cas que no hagin pogut revisar un contenidor sospitós.
 

Els ports de l'Equador, en el punt de mira

De fet, l'any passat la majoria de cocaïna decomissada al port de Barcelona provenia de l'Equador. Ara han notat un canvi de tendència, que Gavilanes explica pel fet que els narcotraficants introdueixen la droga en contenidors que tenen l'origen en altres països "però que han fet escala en ports de l'Equador".

L'objectiu dels ports europeus és que es posin normatives perquè hi hagi més controls, perquè hi ha la voluntat que el sector privat també s'involucri més. Es tracta de controlar tant els contenidors de mercaderies com les persones que hi treballen. Aquesta prevenció actuaria, també, com una pressió afegida. 

"Quedarien fora, doncs, l'estibador, el camioner i --perquè no dir-ho-- els policies corruptes i que formen part d'una organització criminal".

"Quan tinguem una traçabilitat (tant dels contenidors com dels treballadors), tot serà més transparent i més visible", explica Gavilanes, que confia que això dificulti la feina a les organitzacions criminals.

Evitar el tràfic de cocaïna és una utopia: el que intenten és posar-hi barreres, dificultar-lo i que no assoleixi uns nivells de poder que desestabilitzin el sistema.