Els Estats Units entren en guerra amb l'Iran: "Hem devastat el seu programa nuclear"

Els Estats Units han bombardejat aquesta matinada les tres principals instal·lacions nuclears de l'Iran, on el règim dels aiatol·làs enriqueix urani.

El primer anunci l'ha fet el president dels Estats Units, Donald Trump, que ha explicat que superbombarders B-2 han fet "atacs massius de precisió" contra Fordow, Esfahan i Natanz en una operació que ha valorat com "un èxit militar espectacular".

Trump ha fet una compareixença des de la Casa Blanca, flanquejat pel vicepresident, J. D. Vance, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, i el secretari d'Estat, Marco Rubio.

Ha assegurat que "les principals instal·lacions d'enriquiment nuclear de l'Iran han estat completament i totalment destruïdes".

"El nostre objectiu era la destrucció de la capacitat d'enriquiment nuclear de l'Iran i aturar l'amenaça nuclear que representava el principal estat patrocinador del terrorisme al món".

Els detalls de l'operació s'han conegut a primera hora de la tarda, les 8.00 a Washington, quan Hegseth i el general Dan Caine, cap de l'Estat Major Conjunt de les Forces Aèries, han comparegut al Pentàgon.

Operació Martell de mitjanit

Hegseth ha felicitat l'equip del Pentàgon i tots els militars que han participat en l'operació: "Han actuat de manera impoluta".

Ha explicat que es va planificar durant setmanes i mesos, "per tenir-ho a punt quan el president ho demanés". Assegura que ha calgut "molta precisió" i "un cert engany".

A més, ha remarcat que l'atac "s'ha fet sense que el món ho sabés".

"L'Iran hauria d'escoltar el president dels Estats Units i saber que parla seriosament."

Caine ha explicat que, a les ordres de Trump, el Comandament central dels Estats Units, ha dut a terme l'operació Martell de mitjanit: "Un atac de precisió contra tres instal·lacions nuclears iranianes".

Ha afegit que era una "missió d'alt risc" que "reflecteix els elevats estàndards de les forces dels Estats Units" i "la capacitat de projectar poder globalment, de manera ràpida precisa en el lloc i el moment que es decideix".

25 minuts sobre l'espai aeri iranià

Caine ha donat més detalls: el principal grup d'atac, integrat per set bombarders B-2 , amb dos tripulants cadascun, ha volat fins als tres objectius fent diversos repostatges en l'aire.

S'han enlairat de manera discreta i han volat cap a l'est, mantenint el mínim de comunicacions, mentre un altre grup s'enlairava cap a l'oest, cap al Pacífic, en una operació de distracció.

Cap a les 17.00, hora local, abans que entressin en l'espai aeri iranià, un submarí ha llençat més de dues desenes de míssils Tomahawk contra infraestructures essencials iranianes.

Un cop dins de l'espai aeri iranià han utilitzat diverses tàctiques de distracció, inclosos caces de quarta i cinquena generació desplegats davant del grup principal d'atac.

Cap a les 18.40, hora local, els dos principals B-2 han llançat sobre Fordow dues bombes GBU-57, de penetració massiva, conegudes com a bombes antibúnquer.

Llavors, la resta dels bombarders han llançat una dotzena més de bombes GBU-57 contra les tres infraestructures nuclears iranianes.

L'atac ha durat 25 minuts, entre les 18.40 i les 19.05, hora local. Després de llançar les bombes, el grup ha abandonat l'espai aeri iranià per començar a tornar a casa. 

Caine ha explicat que el sistema antiaeri iranià no hauria detectat la missió, i que no els consta que els avions dels Estats Units hagin estat atacats.

També que les primeres avaluacions indiquen que totes tres instal·lacions nuclears iranianes haurien patit "danys i destrucció molt severs", per bé que ha admès que caldrà temps per fer el balanç final de l'operació. 

Caine ha detallat que, en total, s'han utilitzat unes 75 armes de precisió guiades, incloses les 14 bombes GBU-57, que s'han utilitzat per primera vegada en una operació.

Més de 125 avions han intervingut en l'operació Martell de mitjanit, entre els quals els superbombarders invisibles B-2, diversos caces de quarta i cinquena generació, avions de reconeixement i de repostatge, i també un submarí.

Pel que fa als efectius humans, hi han participat més d'un centenar de militars.

És l'atac més important dut a terme amb els bombarders B-2, ha valorat Caine, 

Responent a preguntes de la premsa, Hegseth ha remarcat que l'operació Martell de mitjanit "no busca un canvi de règim": "El president ha autoritzat una missió de precisió per neutralitzar les amenaces per als nostres interessos nacionals que suposava el programa nuclear iranià." 

Alhora, ha assegurat que Trump estava "completament compromès amb el procés de pau i volia una solució negociada", però s'ha trobat amb la negativa de l'Iran.

"Ara és l'hora de parlar de la pau"

"Atacs aeris enemics"

Les instal·lacions de Fordow estan construïdes sota una muntanya, per la qual cosa pot passar força temps fins que es pugui saber del cert l'abast de la destrucció causada pel bombardeig dels Estats Units.

Fonts del règim iranià recollides per l'agència Tasnim han reconegut que part de les instal·lacions de Fordow han estat atacades per "atacs aeris de l'enemic". 

L'agència de notícies oficial iraniana, IRNA, ha recollit el testimoni d'una persona pròxima a Fordow que explicava que "s'havien sentit sis explosions, però no gaire fortes".

El president estatunidenc havia dit que prendria la decisió en un termini "màxim" de dues setmanes, però al final ha necessitat només unes hores.

Els bombarders B-2, necessaris per fer un atac d'aquest abast, amb les poderoses bombes antibúnquer que només l'exèrcit dels Estats Units posseeix en el seu arsenal, van ser traslladats aquest mateix dissabte cap al Pacífic mentre Trump sospesava la decisió de bombardejar l'Iran.

L'entrada en guerra dels Estats Units contra l'Iran, fent costat a Israel, s'ha produït en el desè dia de la guerra entre aquests dos països desfermada per la posada en marxa, per part de Benjamin Netanyahu, de l'operació Lleó Alçat.

Trump: "L'Iran ha de fer la pau"

En la seva compareixença, Trump ha dit que el bombardeig de les tres principals instal·lacions nuclears iranianes és una acció limitada, però que no dubtarà a fer més atacs "si la pau no arriba aviat".

"L'Iran, l'assetjador del Pròxim Orient, ha de fer la pau, ara. Si no, els futurs atacs seran molt més grans i molt més fàcils", ha afegit.

"O hi haurà pau o hi haurà una tragèdia per a l'Iran molt més gran que la que hem vist durant els darrers vuit dies."

A banda d'amenaçar el règim dels aiatol·làs, el president dels Estats Units també ha presumit de la seva bona relació amb el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, amb qui ha dit que ha treballat estretament: "Hem treballat en equip com potser cap equip no ha treballat mai fins ara."

De fet, quan s'ha referit a Netanyahu, Trump no ha dit el seu nom, Benjamin, sinó que ha utilitzat el diminutiu Bibi, remarcant la proximitat i bona sintonia entre tots dos. 

Netanyahu: "Trump canviarà la història"

Netanyahu, per la seva banda, ha felicitat Trump per "la decisió valenta d'atacar les instal·lacions nuclears de l'Iran amb el poder impressionant i just dels Estats Units", que assegura que "canviarà la història".

"La història registrarà que el president Trump va actuar per negar al règim més perillós del món les armes més perilloses del món."

En un missatge enregistrat en anglès, el primer ministre israelià ha dit que Trump i ell defensen que "la pau s'aconsegueix mitjançant la força".

En un altre missatge, en hebreu, adreçat als ciutadans d'Israel, Netanyahu presenta el bombardeig de les instal·lacions nuclears iranianes com el compliment de la promesa que ell havia fet d'acabar amb el programa nuclear del règim dels aiatol·làs.

Una setmana decisiva

Una setmana abans d'ordenar els bombardejos contra l'Iran, Trump celebrava el seu 79 aniversari presidint una gran desfilada militar a Washington amb motiu del 250 aniversari de l'exèrcit dels Estats Units.

Aquell mateix dissabte, hores després l'inici de l'ofensiva israeliana contra l'Iran, assegurava, en un missatge a les xarxes, que "els Estats Units no han tingut res a veure amb l'atac a l'Iran d'aquesta nit".

Una setmana justa, doncs, ha trigat Trump, a passar de fer veure que els Estats Units no tenien res a veure amb l'ofensiva israeliana contra l'Iran, a fer costat al seu aliat tradicional i entrar en guerra amb un altre país, trencant una de les seves promeses electorals.

AIEA: "Cap augment de radiació"

L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) ha informat, en un primer missatge publicat a X després dels bombardejos dels Estats Units que no ha detectat "cap augment dels nivells de radiació".

"Les instal·lacions atacades avui no contenien material nuclear o contenien petites quantitats d'urani natural o poc enriquit, cosa que significa que qualsevol contaminació radioactiva es limita als edificis danyats o destruïts", ha explicat l'AIEA més tard.

Des de l'Iran, Hassan Abedini, subdirector polític de l'emissora estatal iraniana, IRIB, ha explicat que les tres instal·lacions nuclears havien estat evacuades fa algun temps.

L'Iran bombardeja Israel

La resposta iraniana als bombardejos dels Estats Units no ha trigat a arribar. 

Pel que fa a les declaracions, el ministre d'Exteriors, Abbas Araghchi, ha amenaçat els Estats Units amb "conseqüències eternes" del seu atac.

Pel que fa a la represàlia armada, les defenses israelianes han informat aquest matí de dues onades d'atacs que han fet una vuitantena de ferits, la majoria dels quals són lleus.

Es té constància de danys materials de consideració en àrees residencials.

"Diversos edificis residencials de dos pisos han patit greus danys, alguns dels quals s'han ensorrat", ha explicat Moti Nissan, integrant de Magen David Adom, el servei d'emergències israelià, que, com és habitual per la censura militar, no ha detallat la localització.

Els serveis d'emergència sí que han informat que un jove ha estat ferit per metralla i de deu persones més ingressades ferides lleus en el districte de Dan, que inclou la ciutat de Tel-Aviv.

També se sap que hi ha hagut impactes directes de projectils israelians contra un edifici residencial i contra un vehicle situat a tocar d'un altre edifici residencial, en el centre del país.

I que la policia israeliana s'ha desplegat almenys a la ciutat portuària de Haifa, al nord, i a Nes Ziona, al sud de Tel-Aviv, en el centre del país.

Les sirenes han sonat al nord i el centre d'Israel, i també a Jerusalem.

L'exèrcit israelià, per la seva banda, ha informat que ja ha fet una primera contraofensiva contra l'Iran, aquest matí, en què assegura que ha neutralitzat diverses llançadores de míssils, entre les quals les que han disparat contra Israel com a represàlia pel bombardeig dels Estats Units.