Els reptes per transformar la DGAIA, qüestionada pel cas de la menor explotada sexualment

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assenyalat la intenció del seu executiu d'arribar "fins al final" en la investigació del cas de la menor de 12 anys sota guarda de la DGAIA víctima d'una xarxa de pederàstia.

En una compareixença des de Navarra, Illa ha afirmat que el govern "contribuirà a esclarir responsabilitats" en un cas que ha qualificat "d'execrable i no acceptable en cap àmbit, però encara menys en una institució pública".

El dirigent socialista ha recordat que ja hi ha una proposta per impulsar una comissió d'investigació al Parlament sobre l'activitat de la DGAIA i ha subratllat que el govern hi col·laborarà per "arribar fins al final" amb "actitud constructiva".

Des de terres navarreses el president també ha indicat que cal una "transformació" de la DGAIA, tal com a apuntat aquest matí la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, en una entrevista a "Els matins de TV3". 

Salvador Illa s'ha compromès a fer els canvis necessaris "amb determinació i tan de pressa com sigui possible". Illa ha dit que aquesta transformació s'ha de fer "mirant més endavant que enrere i més al futur que al passat". 

Revisar els protocols de guarda i tutela dels menors

Durant l'entrevista a "Els matins", la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha assenyalat que es va assabentar "recentment" del cas de la menor prostituïda sota guarda de la DGAIA. La consellera ha explicat que l'anterior equip del departament liderat per Carles Campuzano no li va traspassar la informació.

Martínez Bravo ha destacat que "no és acceptable que una nena de 15 anys convisqui amb un adult en una relació sexoafectiva". 

La titular de Drets Socials ha admès estar "consternada" pel cas de la nena de 12 anys violada repetidament per una xarxa de prostitució i pederàstia entre 2020 i 2022, quan vivia en un centre de menors sota guarda de la DGAIA.

"Aprofito per rebutjar rotundament els fets tan esfereïdors, que també ens indiquen el submon que tenim, amb xarxes que s'aprofiten de la infància més vulnerable. Hem de redoblar esforços, revisar què es va fer el 2021-2022 quan van tenir lloc aquests fets."

La consellera, que va assumir el càrrec l'agost del 2024, ha afirmat que "va ser un traspàs intens de moltes carpetes perquè és un dels departaments més complexos". Segons Martínez Bravo, durant el traspàs fet per l'anterior conseller, Carles Campuzano, es van posar sobre la taula "les necessitats que tenia la DGAIA" i li van explicar "els intents de millora posats en marxa" com el model d'atenció integral a la infància, Barnahus.  

Martínez Bravo ha indicat que el model Barnahus, que vol dir la "casa dels xiquets", ha millorat la detecció de casos de violència sexual contra la infància, que s'han multiplicat per cinc. 

"Són centres especialitzats a donar una atenció integral. I es coordinen tots els departaments de la Generalitat amb la Fiscalia i la judicatura, per fer prova constituïda en un espai còmode per als nens i no fer-los anar al jutjat. És un model d'excel·lència. Hi ha molts casos de violència sexual i estem abocats a modificar els protocols per donar la millor resposta."

El perquè de la nova direcció a la DGAIA

Tot i que durant l'entrevista a "Els matins" Martínez Bravo no ha detallat en quins àmbits actuaran per fer aquesta transformació, la consellera de Drets Socials sí que ha explicat, una mica més, per què fa dos mesos va cessar, per sorpresa, la directora de la DGAIA, Isabel Carrasco, quan només feia sis mesos que estava en el càrrec. 

"Vam veure que aquesta persona no estava alineada amb aquesta capacitat o voluntat de reforma profunda, i per això vam voler fer aquest canvi, i el nou director general, Pep Muñoz, té aquesta voluntat de transformació."

Una transformació que haurà de fer front a diverses investigacions o informes que tres institucions externes estan elaborant sobre el Departament de Drets Socials i la DGAIA. 

Evitar irregularitats en els contractes 

D'aquí a pocs dies s'esperen les conclusions de la Sindicatura de Comptes sobre com s'han adjudicat els darrers anys les diferents licitacions. Un primer informe del 2024 ja va dir que les adjudicacions de centres de menors es van fer "sense cobertura legal" i amb "mancances greus". 

L'abril del 2024, la Sindicatura de Comptes va fer un primer informe molt contundent sobre deficiències greus en la gestió de la DGAIA. L'escrit parla d'irregularitats que podrien ser perseguides, diu, administrativament i també judicialment.

L'organisme va analitzar el període entre 2016 i 2020, termini en què van ser consellers Dolors Bassa, primer, i després, Chaki El Homrani, tots dos d'Esquerra Republicana. 

La sindicatura se centra en l'any 2018, quan es va multiplicar per 10 el nombre joves estrangers acollits, de 200 a 2.300. En aquest context, la Sindicatura de Comptes descriu una "manca de rigor" del Departament de Drets Socials en l'obertura de centres. 

La sindicatura creu que es va abusar del procediment d'adjudicació d'emergència, un procés que va bé per estalviar-se tràmits en moments complicats, però no garanteix la publicitat dels contractes i la lliure concurrència. És a dir, és la Generalitat la que adjudica aquell servei d'una manera directa. 

Des de la Sindicatura de Comptes consideren que aquesta modalitat es podria entendre en un primer moment quan hi ha més arribades de menors migrants però no per sistema el 2019 i també el 2020.

L'organisme també descriu que les pròrrogues dels contractes tampoc es van fer bé i diu que en més de la meitat dels centres, 112 de 181, no es va signar el document de la pròrroga tot i que es continuava prestant els serveis. 

Vetllar per les prestacions i drets dels menors 

Un dels altres canvis que ha d'afrontar el govern és el control de les prestacions que s'atorguen als joves extutelats, així com vetllar perquè es respectin els seus drets.

En aquest sentit, un treballador d'un servei que vetlla pel control de les prestacions, les ajudes, que reben els joves extutelats, ha fet arribar diferents denúncies a la Sindicatura de Greuges i a l'Oficina Antifrau, però també a Inspecció del Treball i a la mateixa DGAIA.

En el servei adjudicat per la DGAIA a una entitat, la Fundació Resilis, aquest treballador denuncia dues anomalies. D'una banda, diu que, amb coneixement de tothom, de les entitats i de l'administració, es mantenen algunes places buides, sense el jove, però l'entitat continuava percebent els diners públics, com si el jove hi fos. Aquest treballador diu que té el testimoni de tres treballadores més. 

El denunciant també explica un altre supòsit: si els joves troben feina, també han de participar en el copagament del pis on viuen. I això, diu el treballador, no es controlava com pertocaria. 

Finalment, la Sindicatura de Greuges també vetlla perquè en tot aquest procés els drets dels joves tutelats i extutelats no es vegin afectats. Per exemple, en el cas que hagin cobrat quantitats indegudament, l'administració o Hisenda de cop els pot fer tornar els imports, i cal revisar els casos perquè molls d'ells estan en situació vulnerable.