Et rentes bé les dents? Consells per a una higiene bucal correcta

"Se'ns esmolen les dentetes quan la mare fa croquetes", va escriure Miquel Martí i Pol. Poden semblar uns versos insignificants, però, a banda de formar part d'un dels poemes més celebrats pels alumnes de primària, també ens assenyalen una realitat objectiva i científica: les dents són la porta d'entrada del sistema digestiu.

La tasca d'aquestes peces anatòmiques dures incrustades als ossos maxil·lars és, per tant, fonamental i fer-ne una higiene correcta és imprescindible. Així ens ho remarca el doctor Joan-Pau Marcó, estomatòleg, especialista en ortodòncies i docent de la Universitat de Barcelona i la Universitat Internacional de Catalunya.

"La raça humana tenim un problema, vivim molts anys i les dents no estan preparades per durar tant", explica. Justament, fer-les durar tant com sigui possible és un dels objectius principals d'un bon raspallat, a banda, evidentment, d'evitar un bon grapat de problemes mèdics tan molestos com, per exemple, la gingivitis o les càries:

"Per preservar el plaer de menjar-nos un entrecot quan siguem grans, primer cal que ems hàgim cuidat bé les dents."

Però com ho hem de fer? Hi ha una tècnica concreta? Podem millorar la tècnica? Doncs, la majoria, probablement, podem aplicar algun canvi que ens permeti millorar la higiene bucal, ni que sigui una mica. 
 

Triar bé les eines: el raspall i la pasta adequats

Pel doctor, la tria d'un bon raspall és el primer punt a considerar. A parer seu, és recomanable prioritzar els raspalls tous, per evitar fer malbé l'esmalt:

"Hi ha qui no porta el cotxe al túnel de rentat perquè se li ratlla la pintura i després es renta les dents amb raspalls duríssims. El cotxe el pots tornar a pintar, però si desgastes l'esmalt o les genives no es pot fer marxa enrere."

Pel que fa als raspalls elèctrics, Marcó diu que n'està a favor. Tot i això, considera que se n'ha d'endarrerir la implantació entre els infants fins que els nens aprenen a netejar-se bé les dents manualment. Segons l'especialista, és preferible fer-ho així per evitar que identifiquin el raspall amb una joguina i per aconseguir que adquireixin una bona tècnica. 

Un altre punt rellevant: sigui elèctric o manual, el raspall de dents s'ha de canviar en un període màxim de sis mesos, ja que acumula molts bacteris.

També s'ha de fer atenció a la pasta de dents que s'utilitza i, si és possible, comprar-la sempre a la farmàcia. Segons Marcó, això ens aporta "garanties" que no hi ha materials abrasius en la seva composició:

"Les pastes blanquejadores, sobretot les de supermercat, prometen efectes miraculosos, però ho escombren tot, l'esmalt inclòs".

Quina és la tècnica correcta?

Com a mínim hauríem de netejar-nos les dents dos cops al dia i el procés hauria de durar entre dos i tres minuts. "Seria bo fer-ho després de cada menjada, però a vegades els metges demanem massa coses. S'ha de fer dos cops al dia i és important que, en això, els pares donin bon exemple als fills", explica Marcó.

Pel que fa a la quantitat de pasta de dents no hauria de superar l'equivalent a la mida d'un pèsol. No en necessitem més.

Però parlem de la tècnica, que ha de ser la mateixa, tant si fem servir un raspall manual com un d'elèctric.

El que és fonamental és que tinguem en compte que s'han de netejar totes les cares de les dents: les externes, les que veiem quan somriem; les internes, que estan en contacte amb la llengua; i les trituradores, és a dir, aquelles que fem servir per mastegar. Així ho resumeix el doctor:

"A la part lingual, la part que dona a la llengua, hi ha, entre cometes, una autoneteja, perquè la llengua hi passa contínuament. Però hem d'entrendre que les dents tenen diverses cares i que les hem de cuidar totes."

A l'hora de netejar les dents, hem de tenir sempre la boca oberta. Comencem netejant les cares externes. 

Per fer-ho, hem de col·locar el raspall horitzontalment i lleugerament inclinat, uns 45 graus, en la unió entre la dent i la geniva. Un cop ho hàgim fet, aquesta zona s'ha de netejar amb petits moviments d'esquerra a dreta, similars a una vibració, que recorrin la dent de dalt cap a baix.  

Aquesta tècnica l'hem d'aplicar també a la cara interna. Quan arribem a les incisives, però, ens adonarem que, per la seva forma, no podem mantenir el raspall en horitzontal. Ho podem solucionar posant el raspall en posició vertical i netejar-les de la mateixa manera que la resta de dents.

Posteriorment, toca raspallar la superfície trituradora de totes les dents. Per fer-ho, col·loquem el raspall horitzontalment i netegem les molars de davant cap enrere i a l'inrevés.

El següent punt, que segons Marcó sovint s'ignora, és la neteja de la llengua:

"És una part que acumula molts bacteris, però hi ha poca gent que la netegi. Hi ha raspalls especials, però n'hi ha prou netejant-la amb el raspall de dents habitual, fent moviments suaus de darrere cap endavant, per eliminar els residus."

"L'ideal seria que, fet tot això, un cop al dia, netegéssim amb fil de seda o un raspall interdental l'espai entre les dents que, justament, és un dels punts on és més complicat tractar les càries", diu el doctor. 

El que hem de deixar de fer després de raspallar-nos les dents és glopejar aigua, ja que en fer-ho es redueix el fluor romanent a la boca i, per tant, els seus efectes beneficiosos. En lloc d'això, si ens volguéssim assegurar de fer una neteja perfecta, hauríem de glopejar algun col·lutori.