
Exposen el cos de Santa Teresa de Jesús, tancat durant més d'un segle
El fèretre es mantindrà obert durant dues setmanes perquè els fidels puguin venerar-la
Han passat 111 anys des que el cos de Santa Teresa de Jesús (1515-1582) va ser exposat al públic per última vegada i, aquest diumenge, les seves despulles han tornat a veure la llum. El sepulcre, a la basílica de l'Anunciació d'Alba de Tormes, a Salamanca, estarà obert durant dues setmanes, i s'espera que hi vagin milers de fidels per venerar-la.
La cerimònia d'obertura del sepulcre ha començat a les nou de matí, amb la presència del bisbe de Salamanca, José Luis Retana, i el president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, i ha acabat amb el repic de campanes i l'entrada dels primers pelegrins a la basílica.
Fins al 25 de maig, els fidels podran veure la fundadora de l'orde de les Carmelites Descalces rere el vidre que protegeix la tomba.

Els altres cops que se n'ha obert la tomba
La tomba de la santa s'ha obert en tres ocasions en els darrers quatre segles i mig. L'últim cop, l'agost de 2024, per un estudi de les seves restes. Però no hi ha precedents d'una obertura per venerar-la públicament com ara.
El 1914, un any abans del quart centenari del seu naixement, el papa Pius X va permetre'n l'obertura perquè fos venerada a títol privat.
La vegada anterior va ser el 1760, quan es va obrir el sepulcre per reallotjar-la en una urna funerària que havien regalat els reis d'Espanya.
Així, la darrera veneració pública de Santa Teresa de Jesús va ser el 1582, l'any que va morir.

El "cos incorrupte" de la santa
Les restes de Santa Teresa de Jesús mantenen el mateix aspecte que fa un segle. Així ho va expressar l'agost passat Miguel Ángel González, prior dels Carmelites a la localitat, que avui també era a l'acte d'obertura del fèretre.
De fet, després d'obrir el sepulcre el 1914, se'n va fer una foto, l'única que hi havia de les seves restes, i que va permetre comprovar-ne l'estat de conservació a l'equip d'investigadors que estudiaven el cos de la monja.
Malgrat que l'anomenen incorrupte, al cos de Santa Teresa de Jesús li falten diverses parts. No té l'ull esquerre, ni dents. El cor també va ser extret del cos. A més, l'afany per aconseguir alguna relíquia va provocar que anys després de la seva mort li amputessin el peu esquerre, els dits de la mà dreta i el braç esquerre.

Tot i que la relíquia més coneguda és segurament la "mà incorrupta" de Santa Teresa de Jesús, la mà esquerra de la monja, que és dins d'una peça de plata daurada amb incrustacions de pedres precioses, que es troba a l'església de la Mercè de Ronda (Màlaga).
Durant els anys de la dictadura, la mà incorrupta de Santa Teresa de Jesús va ser a la capella del Palau d'El Pardo, residència del dictador Francisco Franco, i va ser retornada a Andalusia poques setmanes després de la seva mort.
Qui va ser Santa Teresa de Jesús?
Teresa de Cepeda y Ahumada, coneguda amb els sobrenoms de Teresa de Jesús i Teresa d'Àvila, és un dels personatges femenins més reconeguts del Segle d'Or espanyol.
Declarada el 1970 com la primera dona doctora de l'Església, també va destacar per ser la fundadora d'un nou orde reformista, les Carmelites Descalces, sorgides de la reforma de l'orde del Carmel. Més endavant, amb sant Joan de la Creu, Teresa d'Àvila va iniciar la branca masculina, els Carmelites Descalços.
Les seves obres escrites es troben entre les més significatives de l'Església catòlica. Més enllà del "Llibre de la vida", una autobiografia, les seves obres més conegudes són el "Camino de perfección" i el "Castillo interior", també conegut com "Las moradas".
La qualitat dels seus escrits, caracteritzats per un estil expressiu, proper i senzill, i la seva trajectòria personal, van servir de model i inspiració per moltes altres monges a l'hora de decidir introduir-se al món de l'escriptura, tot i que també li van comportar problemes amb la Inquisició.
Va morir el 1582, amb 67 anys, en el seu convent d'Alba de Tormes.