"Fa passes enrere": per què les entitats es malfien de la llei contra el malbaratament alimentari

Segon intent. La convocatòria d'eleccions generals anticipades, el juliol del 2023, va tancar de manera abrupta la legislatura anterior a les Corts espanyoles i, de retruc, va aturar la tramitació de diverses iniciatives legislatives.

Entre aquestes hi havia el projecte de llei contra el malbaratament alimentari, que el govern espanyol havia aprovat el juny del 2022.

El text, en aquell moment, havia estat aprovat pel Congrés i havia arribat al Senat, d'on ja no va sortir per la convocatòria electoral. El 2024, el Consell de Ministres va aprovar un nou text, que ara arriba a la cambra alta. No és, però, el mateix que ara fa dos anys.
 

Del llop als purins: una pluja d'esmenes

El nou document manté alguna de les bases de l'anterior, com l'èmfasi en la prevenció per evitar generar residus innecessaris. Això sí, diverses entitats que treballen des de fa anys contra el malbaratament alimentari asseguren que, en aquesta ocasió, se les ha apartat del procés i no s'hi han incorporat algunes de les seves peticions. Per això, s'han unit en la plataforma Llei sense Malbaratament.

Entitats com Espigoladors, Rezero o la Plataforma Aprofitem els Aliments lamenten que la llei arriba condicionada per la gran quantitat d'esmenes presentades, un total de 110. Entre aquestes iniciatives, n'hi ha que demanen ajudes per a la construcció de nous canals de reg, que reclamen treure el llop de la llista d'espècies protegides o una pròrroga per a les plantes de cogeneració d'energia a partir de purins.

"Després de tants anys treballant per una llei pionera a Europa, s'està difuminant massa", lamenta Raquel Díaz, directora d'Espigoladors. Les entitats reclamen que el nucli del debat se centri en les mesures per prevenir el malbaratament.
 

65 quilos per llar, a la brossa

Segons dades del Ministeri d'Agricultura, els darrers anys s'ha reduït la quantitat de menjar que es llença, que va arribar al màxim durant la pandèmia.

Malgrat tot, cada llar llença encara, de mitjana, 65 quilos de menjar a la brossa.

El text fomenta mesures de prevenció i se centra especialment en el sector alimentari, on es proposa una reducció del 50%. En aquest punt, el consens és pràcticament total entre els grups polítics (al Congrés, va obtenir el suport de tots els grups, a excepció de Vox).

El text obliga els grans supermercats (la norma no s'aplica als locals de menys de 1.300 metres quadrats) a establir un pla de prevenció i a quantificar els excedents que generen.

A partir d'aquí, prioritza que aquests excedents es donin a entitats socials. En segon lloc, contempla que es reutilitzin com a pinso i, en darrer terme, que se'n faci compost.

En altres aspectes, però, la llei "fa passes enrere i podria generar més pèrdues", alerta Díaz. Entre les esmenes que més preocupen les entitats, en destaca una, introduïda pel Partit Popular, que obliga a gestionar els excedents agrícoles com a residus.

Això barraria el pas a activitats com l'espigolament, en què precisament es reutilitzen aquests excedents per reintroduir-los com a aliments elaborats (per exemple, collint taronges que no es posen en venda i fent-ne melmelada).

També impediria que els excedents es poguessin donar a entitats socials o, fins i tot, que es poguessin utilitzar com a pinso per als animals. Per això, les entitats confien que la llei es refaci quan, després de la votació al Senat, torni al Congrés per a la seva aprovació, ara sí, definitiva.

El reportatge del "30 minuts"  "Som el que llencem" amplia la informació sobre el malbaratament alimentari.