Famílies amb fills amb TCA denuncien que reben l'import de l'assegurança escolar amb retard

A Catalunya unes 400 famílies, segons l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia, fan ús de l'assegurança escolar que els permet fer front als tractaments contra la malaltia quan han d'accedir a centres privats.

A les comarques de Girona, una vintena de famílies denuncien que han trigat més de cinc mesos a rebre-la. Fa només uns dies, l'Institut Nacional de la Seguretat Social, ha començat a fer els pagaments.

L'Aina Camps té 26 anys, i ens explica que en fa 10 que està malalta, però només sis que li van diagnosticar el trastorn de conducta alimentària. Diu que detectar la malaltia no és fàcil i que en el seu cas, el periple que va fer per la sanitat pública no la va curar. 

Va optar per anar a un centre privat, que ella mateixa es paga amb l'ajuda de l'assegurança escolar. Aquest any, però, ha hagut d'avançar l'import de sis mesos, perquè l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que abona aquesta assegurança, no ha començat a pagar aquests imports fins fa només uns dies:

" Ja portem cinc mesos comptant aquest juny que no ens paguen i això equival a més de 5.000 euros que ens deuen", explica l'Aina. 

Un retard en el cobrament dels ajuts que genera una angoixa afegida a les que ja comporta la malaltia. "Jo no sé segur si podré continuar pagant aquest tractament", afegeix l'Aina.

Com ella, algunes famílies amb filles i fills amb TCA pateixen cada cop que hi ha un retard en els pagaments. Aquest cop ha sigut de sis mesos, per això ho van voler denunciar, quan encara no sabien quan se'ls abonaria. 

"Està en risc la seva vida"

Jordi Rebarter, que té una filla amb un TCA des dels 13 anys, explica que les famílies pateixen un gran perjudici econòmic pels retards en el pagament: "Hi ha pares a qui no els han pagat ni el gener. Estan pitjor que jo. Això és un perjudici econòmic perquè és una quantitat elevada i molts pares no ho poden suportar durant gaire més temps".

Són pares i mares que han hagut d'anar a un centre privat perquè, diuen, no han tingut més opcions.

És el cas de Dani Quintana, que té una filla de 13 anys que té un trastorn de la conducta alimentària. 

"El que està en risc és la seva vida, aquest és el nivell de gravetat de la malaltia que et toca afrontar com a família. I a partir d'aquí t'ofereixen dues opcions. La seguretat social et diu: 'me'n puc fer càrrec, però d'aquí tres mesos'."

Amb aquesta perspectiva, explica Dani Quintana, les famílies es queden sense cap altra opció que portar els menors a un centre privat per rebre tractament:

"Quan en tres mesos ha perdut un terç de la massa corporal, el que et planteges és que d'aquí tres mesos n'haurà perdut dos terços, per tant, ja no tindràs problema perquè no tindràs filla. Amb la qual cosa no és que sigui una elecció és una falta d'opcions, l'única opció que tens perquè la teva filla rebi un tractament és privat i assumir-ne el cost".
 

"L'edat ha disminuït, és desbordant"

Una patologia que afecta, cada cop més, pacients més petits. 

Pau Chapur Zartmann, coordinador de la Unitat de Patologies Alimentàries de la Clínica Bofill des de fa 25 anys, explica que el problema s'ha agreujat des de la pandèmia:

"Des que ha acabat la covid han augmentat una barbaritat, jo abans en podia tenir una o dues al mes, i ara potser en tinc dues per setmana. És impressionant. I l'edat ha disminuït. Ara és desbordant això. És terrible. La tònica general és de 12, 13 anys. Són a primer o segon de l'ESO. És increïble. I no pararà. Jo crec que per les xarxes socials, és terrible."

Justament pel canvi de perfil del pacient, les famílies creuen que s'haurien de modificar els requisits de l'assegurança escolar, que de moment només cobreix a partir de tercer d'ESO, o que la sanitat pública es fes càrrec del tractament:

"Avui en dia és una injustícia. O és una casuística que no està coberta per una assegurança que tots tenim, que és l'assegurança obligatòria, però que només cobreix aquests tractaments a partir de tercer de l'ESO. Com que la nostra filla cursava segon, no tenim cobertura", explica Cristina Murio, amb una filla que pateix un TCA des dels 13 anys.