Finançament singular, l'elefant a l'habitació: un nou fre a la reforma general del sistema?

La decisió de Pedro Sánchez de convocar una segona conferència de presidents sense incloure el finançament a l'ordre del dia ha tornat a sacsejar les seus dels governs autonòmics d'arreu de l'Estat. Del PP i del PSOE. El model de finançament fa més d'una dècada que està caducat i la seva reforma urgent s'ha convertit en la prioritat d'uns executius que es veuen depassats pel creixement de la despesa, sobretot la sanitària.

A més de no compartir el finançament singular per a Catalunya, denuncien que aquestes negociacions bilaterals obstaculitzen la reforma del règim general que reivindica la resta de les autonomies.

Ho han deixat ben clar a Santiago de Compostel·la, que aquesta setmana ha acollit la trobada de la RIFDE, la xarxa d'investigadors en finançament autonòmic, on hem aprofitat per entrevistar els responsables d'Hisenda de Galícia (PP), el País Valencià (PP) i Castella-la Manxa (PSOE).

La pedra a la sabata: el finançament singular

L'amfitrió de la trobada, el conseller d'Hisenda gallec, Miguel Corgos, acusa l'executiu espanyol de no haver fet els deures quan tocava.

"Si el govern espanyol no hagués estat procrastinant contínuament la seva obligació de presentar un nou model, en què Catalunya es veiés reflectida i on es recollissin una mica les seves demandes i la seva ànsia de millorar el sistema, i en què s'apostés per l'equitat, però no s'invertís la capacitat fiscal, sí que es podria haver proposat un model general. Ara és més complicat."

Més contundent, la consellera d'Hisenda valenciana, Ruth Merino, parla d'un "elefant a l'habitació". Segons Merino, que representa la comunitat pitjor finançada --juntament amb Múrcia--, "hi ha un bloqueig per les relacions bilaterals amb l'independentisme català".

"Aquesta és la pedra a la sabata que fa que la ministra i el govern d'Espanya tinguin les mans lligades."

Segons explica a TV3, cal seure a parlar en termes d'equitat i de solidaritat, "i el que demana l'independentisme català trenca aquests principis, no es pot ser a banda i banda a la vegada".

Entrevistat també a la capital gallega, el socialista Juan Alfonso Ruiz Molina, conseller d'Hisenda de Castella-la Manxa, comparteix diagnòstic amb els seus homòlegs.

Reconeix que li sap greu enfrontar-se "a una ministra que és del meu propi partit", però "abans que res, cal que Castella-la Manxa obtingui el finançament que mereix", perquè, segons afirma, no poden estar més temps amb un finançament per sota de la mitjana. 

Per aquesta raó demanen un fons transitori que es posi en marxa mentre no es reforma el sistema.

El principi d'ordinalitat, qüestionat

Des que es va conèixer l'acord per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, aquestes i altres autonomies van deixar clar el seu rebuig al document.

A l'espera de saber-ne més detalls, quan es concreti l'acord a finals de juny, reiteren la seva oposició al model i es mostren reticents a un dels aspectes que, a Catalunya, és acceptat gairebé per tothom: el principi d'ordinalitat.

Aquest principi suposa que si una comunitat és la tercera en aportar recursos al sistema -com és el cas de Catalunya- també hauria de ser la tercera que més rep.

La riquesa de Catalunya

El conseller d'Hisenda de Castella-la Manxa assegura estar en contra d'aquest principi. Argumenta que les comunitats que recapten més ho fan perquè tenen una acumulació de rendes més altes. Però defensa, com ja va fer en el seu dia el president de la seva autonomia, aquesta recaptació "no pertany a Catalunya, no pertany a Castella-la Manxa, pertany al territori espanyol, forma part de la riquesa nacional".

Merino, per la seva banda, es mostra partidària d'eliminar diferències injustificades de l'actual sistema i assegura que el que cal és "mantenir la igualtat en la prestació dels serveis públics fonamentals i que tothom tingui accés als mateixos serveis de qualitat".

Una idea en la qual aprofundeix el gallec Miguel Corgos: "Nosaltres proposem que tothom es financi per igual", però "en la negociació política pots apostar per donar una mica més i que tingui més pes algú amb més capacitat fiscal", reconeix en referència a Catalunya.

No al finançament singular, sí al consorci tributari

El principal temor d'aquestes i altres comunitats és que la solidaritat que reben de Catalunya es pugui veure afectada amb l'entrada en funcionament d'un "finançament singular".

Els impulsors del model asseguren que, precisament, l'existència d'aquesta solidaritat és la que els diferencia del model foral, vigent al País Basc i Navarra, però encara no s'ha quantificat quina seria.

Un grup d'experts fa mesos que treballa en aquestes i altres qüestions i encara no s'han fet públics els seus càlculs. "Seria enganyar-nos i enganyar a tothom si ens volguessin convèncer que la solidaritat amb la resta de les regions no s'ha de veure afectada", afirma la valenciana Ruth Merino.

Més directe, el conseller castellanomanxec afirma que l'acord és egoista i afegeix: "Volen més finançament que la resta de les autonomies."

La possibilitat que l'Agència Tributària catalana recapti directament els impostos és rebutjada de ple pels tres consellers, però en canvi, veurien amb bons ulls la creació de consorcis, també a dins de les seves comunitats.

El més clar ha estat Corgos, que veu "raonable" la creació d'una agència consorciada on les comunitats participin més en la governança i disposin de més informació". "Això és més eficient que trossejar en 17 l'actual agència", conclou.

La condonació del deute

La condonació del deute, ara mateix en procés de consulta pública, no resol els problemes de les autonomies. Així ho defensa Merino, responsable de les finances de la comunitat més endeutada en relació amb el seu PIB (en números absoluts ho és Catalunya).

I també el gallec Miguel Corgos, per qui la mesura "és un artifici" que no permetrà a les autonomies sortir als mercats a finançar-se pel seu compte. 

Ruiz Molina discrepa, tot i que hauria preferit que la condonació es fes efectiva l'any 2017. Tots tres coincideixen, però, en el que importa realment és la reforma del model de finançament.

A l'espera d'una proposta de Montero

En contra del que reitera la ministra d'Hisenda des de fa temps, els consellers asseguren que l'acord entre ells és factible, que defensen posicions que semblen allunyades perquè no disposen d'informació sobre el model global que Maria Jesús Montero té al cap.

Fins ara només han parlat de la definició de la població ajustada i cadascuna ha proposat incloure les variables que considera més favorables per a les seves arques: dispersió, envelliment...

"Si tots ens posem en una situació de màxims és molt difícil arribar a acords."

Miguel Corgos argumenta que "si hi hagués a sobre de la taula un model global amb un esquema indicant a quin anivellament s'arribarà, quants recursos finançaran el sistema i quina seria l'estructura", això afavoriria els consensos".

En la mateixa línia, Ruth Merino es mostra convençuda que "la gran majoria" estan d'acord en el fet que tots han de "cedir en alguna cosa".

El socialista Ruiz Molina és, fins i tot, més pessimista: "Podria haver estat més optimista si el govern espanyol, en convocar la Conferència de Presidents, hagués introduït el finançament autonòmic motu proprio. Si no ho ha fet és perquè a curt termini no deu ser un dels majors problemes que té al cap". Potser perquè l'elefant segueix a l'habitació.