Fita científica: un ratolí fill de dos mascles arriba a adult per primer cop

Científics xinesos han aconseguit que un ratolí amb dos progenitors masculins --sense material genètic de cap femella-- arribi a l'edat adulta.

Ho han aconseguit amb un complex sistema d'edició genètica, que esquiva un mecanisme de control que --fins ara-- es pensava que teníem tots els mamífers, la impressió genòmica.

Els investigadors xinesos han aconseguit convertir espermatozous de ratolí en una mena d'òvuls, els han fecundat i algun ha arribat a ser adult.

Per tant, dos ratolins mascles han procreat un ratolí amb la càrrega genètica dels dos pares, i només han necessitat la femella per gestar l'embrió.

Un pas més enllà

No és el primer cop que s'aconsegueix que un ratolí neixi de dos progenitors del mateix sexe, però en aquesta ocasió s'han superat esculls com el que limita l'esperança de vida de l'animal.

Fa un parell d'anys, un equip d'investigadors japonesos van ser els primers a descobrir un procediment que van publicar a Nature.

Investigadors xinesos també van arribar-hi a través d'un procediment diferent del japonès. Van aconseguir que sobrevisqués una femella fèrtil nascuda de dues mares, tot i que la gran majoria morien al cap de poc temps.

Això passa pel que s'anomena l'empremta genòmica, un sistema de control en la reproducció dels mamífers que fa que hi hagi gens que només funcionen si s'hereten de la mare i altres que només s'expressen si provenen del pare. Tots aquests gens són imprescindibles per a la supervivència del nou individu i, per tant, cal que l'embrió derivi de l'esperma masculí i de l'òvul femení.

Lluís Montoliu, investigador del CSIC i subdirector del Centre Nacional de Biotecnologia, explica que aquest mecanisme "en principi assegura que tots els éssers vius que neixen, tinguin un origen doble, a partir del mascle i la femella".

Com ho han fet?

Aquest mateix equip d'investigadors xinesos ha publicat a la revista Cell stem cell el seu últim avenç, que és capaç de saltar-se aquesta regla fonamental i que un ratolí nascut dels espermatozous de dos pares arribi a adult.

El protocol dissenyat pels investigadors xinesos ho ha aconseguit injectant un espermatozou en un òvul sense material genètic. Així han obtingut cèl·lules haploides (només amb la meitat del genoma, sense el matern) i altres androgèniques (derivades de l'esperma).

A aquestes cèl·lules cultivades se'ls escindeix, a través d'eines com el CRISPR d'edició genètica, les regions del genoma sotmeses a l'empremta genòmica, i s'elimina així aquest mecanisme.

Aleshores s'injecta una d'aquestes cèl·lules editades a un altre òvul sense nucli genètic juntament amb esperma normal. La cèl·lula injectada fa el paper "matern" (tot i que deriva d'esperma) i el nou esperma injectat fa el paper "patern". El procés continua fins a obtenir un embrió que, gestat per una femella, donarà a llum cries que deriven de dos espermes sense participació genètica d'òvuls, és a dir sense mare genètica.

Per la seva banda, el sistema japonès aprofitava un fenomen molt rar que, en cultivar les cèl·lules, provoca la pèrdua espontània del cromosoma Y. Mantenint el cultiu per rescatar les cèl·lules, es genera una duplicació del cromosoma X restant, de manera que s'aconsegueix convertir una cèl·lula troncal masculina (XY) en femenina (XX). A partir d'aquí s'aconsegueixen òvuls que provenien de cèl·lules masculines. Aquests s'han fecundat in vitro amb esperma d'un altre mascle i els embrions els ha gestat una femella que ha parit les cries.

Quins dubtes ètics suposa?

Encara s'han de millorar molts aspectes, com el fet que la cria de dos mascles és estèril, i que només es pot reproduir per clonació. A més, la majoria d'aquests ratolins no maduren adequadament i moren molt abans.

És un avenç científic, encara molt lluny de poder-se aplicar en humans, i caldria superar un altre problema important que també afecta la supervivència, que és la consanguinitat, que és viable en ratolins, però no en humans.

Tot plegat, obre moltes possibilitats i fa plantejar qüestions ètiques.

Per Marc Güell, professor de l'ICREA i cap del laboratori de Biologia Sintètica Translacional de la UPF, es tracta d'un descobriment disruptiu que busca "aconseguir fer una cosa que no s'havia fet fins ara per tenir un aprenentatge, a nivell metodològic i conceptual".

Lluís Montoliu és contundent: "No ho hem de poder fer tot".