Sis futbolistes iranianes que no van cantar l'himne fugen de l'expedició i Austràlia els dona asil
El govern d'Austràlia concedirà visats a sis jugadores i un membre de l'staff de la selecció iraniana de futbol que la setmana passada van guardar silenci mentre sonava l'himne de l'Iran en l'inici d'un partit de futbol disputat al país.
El ministre de l'Interior australià, Tony Burke, ha confirmat que les jugadores són "benvingudes" a Austràlia i se'ls concediran visats humanitaris. Les esportistes estan sota protecció de la Policia Federal Australiana.
També ha explicat que les converses amb les jugadores van començar diumenge de matinada i cinc van manifestar la seva voluntat de quedar-se al país, motiu pel qual les van traslladar en un lloc segur.
A més a més, una altra jugadora i un membre de l'staff han decidit fer el pas aquest dimarts al vespre, abans que l'equip marxés de Sidney.
L'arrencada a Austràlia de la Copa d'Àsia va coincidir amb l'inici de la guerra iniciada pels Estats Units i Israel contra l'Iran per enderrocar el règim dels aiatol·làs, i la decisió de totes les jugadores de no cantar l'himne va ser qualificada d'una traïció des dels mitjans del seu país.
El comentarista de la Radiodifusió de la República Islàmica de l'Iran va arribar a dir que la imatge era "el cim de la deshonra".
L'equip va quedar eliminat aquest diumenge de la Copa d'Àsia, i la Fifpro, l'organització mundial que representa els futbolistes professionals, havia expressat aquest dilluns la seva preocupació per la seguretat del conjunt.
Fugida de l'hotel
Mitjans com l'agència de notícies Fars --molt propera al règim dels aiatol·làs-- asseguren que les primeres cinc jugadores van abandonar l'hotel de concentració "per la porta del darrere" i amb l'ajut de la policia australiana.
Així ho va afirmar Farideh Shojaei, vicepresidenta d'Afers Femenins de la Federació Iraniana de Futbol, que també va explicar que havien contactat "amb l'ambaixada, la federació de futbol, el Ministeri d'Afers Exteriors i amb tots els canals possibles per veure què passaria" amb les noies. "Fins i tot hem parlat amb les famílies d'aquestes cinc jugadores", va afegir.
Els mateixos mitjans també van explicar que l'equip va intentar tornar a l'Iran via Dubai, però els Emirats Àrabs Units no els ho van permetre i van haver d'explorar altres vies.
Trump va esbombar el cas
Les autoritats australianes van confirmar la decisió hores després que Donald Trump esbombés el cas de les jugadores a través de la seva xarxa social.
Inicialment, Trump va dir que si Austràlia no concedia l'asil a les futbolistes ho farien els Estats Units, a més d'acusar les autoritats australianes de "cometre un terrible error humanitari" per voler enviar les iranianes de tornada cap a un país on "segurament" serien "assassinades".
En una segona publicació, el president nord-americà va fer marxa enrere assegurant que ja havia parlat amb el primer ministre australià, Anthony Albanese, de qui va dir que estava fent "una molt bona feina en aquesta situació força delicada".
Trump va afegir que el govern australià també treballava per atendre la resta de l'equip, encara que va dir que algunes de les jugadores "senten que han de tornar a casa perquè els preocupa la seguretat de les seves famílies, incloent-hi represàlies als familiars si no tornen".
Acusades de trair l'Iran
Els mitjans del seu país van titllar les jugadores de traïdores per haver guardat silenci mentre sonava l'himne. A la roda de premsa posterior al partit, totes les preguntes van girar al voltant de la guerra que acabava d'esclatar.
Les futbolistes s'havien convertit en el centre de la polèmica, i la davantera Sara Didar va contenir les llàgrimes després que li preguntessin pels atacs militars que patia el seu país.
Abans del segon duel, en aquest cas contra Austràlia, l'equip iranià sí que va cantar l'himne. El gest va despertar el temor entre activistes pro drets humans, que sospiten que les jugadores podrien haver estat coaccionades.
Després d'aquest episodi, desenes de persones van envoltar l'autobús de l'equip amb proclames a favor de les noies i demanant que el govern australià les protegís.
