Fonamentalisme evangèlic a Catalunya: una xarxa global amb seu a Miami

Els diumenges al matí als cinemes del centre comercial Diagonal Mar de Barcelona no s'hi projecta cap pel·lícula. A la gran pantalla s'hi veuen versicles de la Bíblia. Hi ha música, plors, abraçades i braços enlaire. L'ambient és catàrtic i s'alimenta de les prèdiques del pastor colombià Carlos Rojas.

L'equip del "Solidaris" de Catalunya Ràdio ha estat a la sala que cada setmana es converteix en un lloc de culte per a centenars de fidels del Ministerio Casa de Salvación. Una església evangèlica del corrent neopentecostal creada fa dotze anys pel pastor Rojas i la seva dona, Karen Tejeda:  

"Vam començar a predicar al parc Joan Miró. Vam posar un anunci als classificats dels diaris demanant a la gent que vingués. No teníem cap recinte on trobar-nos. Va ser un procés molt dur perquè ens enfrontem no només al sistema, sinó a la competència d'altres esglésies."

L'església liderada per Carlos Rojas està sota el paraigua d'una macroesglésia amb seu a Miami. Es tracta del Ministerio El Rey Jesús, fundada pel pastor Guillermo Maldonado, qui es fa dir apòstol i té milions de seguidors als Estats Units.

Aquesta església funciona com una multinacional de la fe i exerceix una gran influència política a Florida. De fet, el president dels Estats Units, Donald Trump, l'ha nomenat com un dels seus consellers espirituals a l'Oficina de la fe de la Casa Blanca.

Antonio Montañés és doctor en Sociologia i investigador associat a la Universitat d'Oxford. Fa mesos que és a Miami per estudiar el funcionament d'aquesta església:  

"Guillermo Maldonado esmorza amb Trump un cop al mes. I en els seus sermons, sempre el cita. En certa manera és una forma de legitimar Trump i la seva política perquè se'l veu com un líder amb sensibilitats evangèliques. I a Trump li interessa aquest electorat."

Per Montañés, esglésies com la del Ministerio del Rey Jesus, són clau en la construcció del gir reaccionari que viu els Estats Units i alguns països d'Amèrica Llatina:

"Les esglésies neopentecostals formen part de l'onada reacciònaria actual. Són capaces de marcar l'agenda política i discursiva. Estem davant d'una reacció moral contra un desenvolupament social que ells consideren antibíblic. I té moltes sinergies amb altres moviments conservadors."

Segons dades del Latinobarómetro, fa vint anys, només un 3,5% de la població dels països d'Amèrica Llatina s'identificava com a evangèlica. Avui, els evangèlics representen el 23%. Mentre que el nombre de catòlics no para de retrocedir.
 

L'agenda ultraconservadora

El pastor Carlos Rojas parla amb el convenciment de qui creu que ha estat cridat per servir Déu i escampar el seu missatge. Té una capacitat oratòria magnètica.

Format en Comunicació Social i Periodisme, és un líder carismàtic que parla davant d'un públic entregat, majoritàriament gent jove d'origen llatinoamericà, sobre temes que s'alineen amb les posicions més ultraconservadores:

"Hi ha una forma de pensar que va contra la masculinitat. Segons el disseny de Déu, l'home és el cap de la casa. Al sistema li convé tenir homes dèbils i obedients i s'ha de lluitar contra això."

Rojas diu que li agradaria formar part de l'esfera pública com a assessor d'algun dirigent polític a Catalunya. Ara per ara, però, cap partit l'ha anat a buscar.

L'agenda de Rojas és crítica amb les ajudes socials, que considera "una trampa perquè les persones perden la seva capacitat d'esforç". El pastor diu que la renda garantida "és antibíblica" i carrega contra les prestacions, que qualifica de "mecanisme de control" del govern.

El pastor també s'alinea amb les tesis ultraconservadores pel que fa al destí d'Espanya que considera que acabarà "convertida en Veneçuela".

L'espectacle dels "miracles"

Com els catòlics, els evangèlics també creuen en els miracles. En la fe evangèlica, són possibles per obra i gràcia de l'Esperit Sant.

El pastor colombià Carlos Rojas afirma que miracles són quotidians i amb un discurs que nega l'evidència científica i que pot posar en perill la salut de les persones, arriba a afirmar: "Quan orem, els tumors desapareixen."

Davant d'això, Guillem Correa, president del Consell Evangèlic de Catalunya, critica aquests posicionaments contraris a la medicina:

"La majoria dels cristians creiem en la sanitat i en els miracles. Una altra cosa molt diferent és fer espectacle dels miracles."

Per Correa, "les esglésies neopentecostals busquen alguna cosa més que l'espiritualitat cristiana, s'hi poden trobar altres interessos".

Evangelisme moderat

Tot i que a Amèrica Llatina les esglésies neopentecostals com les del pastor Carlos Rojas estan molt implantades, segons el Consell Evangèlic de Catalunya, aquí són una excepció i no representen la majoria d'esglésies evangèliques de tipus pentecostal.
 

Ara bé, tal com passa a la resta del món, a Catalunya, l'església evangèlica pentecostal, també està en auge. És la que té més centres de culte després de la catòlica i s'ha estès a gairebé tot el territori.

Avui representa més de la meitat del total d'esglésies evangèliques a Catalunya i és present a 33 de les 43 comarques catalanes, també a les més petites. Mar Griera és catedràtica de Sociologia:

"Avui dia l'amenaça més gran per al creixement del catolicisme no és l'islam, és el món evangèlic, que creix d'una forma molt important arreu del món, especialment a l'Amèrica Llatina, però també a l'Àfrica i en algunes parts d'Àsia."

De catòlics a pentecostals

Fa sis anys, Jaume Puigdevall i Joana Aguilera van deixar el catolicisme per abraçar la fe pentecostal. Per ells, a l'Església catòlica tenien "moltes obligacions" i ara, amb el culte pentecostal, "tot són alegries".  

Cada setmana, aquest matrimoni de Girona es congrega a l'església Elim, situada en un polígon industrial als afores de la ciutat. La Joana recorda els seus inicis:  

"Quan vam començar a anar-hi, el meu fill em deia que aquesta església era una secta. I jo li deia que no hi tenia res a veure. Es parla des del desconeixement."

En els cultes pentecostals les emocions hi juguen un paper fonamental. S'hi poden sentir crits, rialles i plors, i això genera un vincle afectiu molt poderós.

Carles Gifre va començar a assistir a l'església pentecostal per la seva dona, que és hondurenya:  

"Jo venia del catolicisme. Havia fet molts anys d'escolà. A la pentecostal hi ha gent que canta, que balla. És molt diferent de l'església catòlica i m'hi sento molt bé."

Els cultes a l'església Elim aglutinen més de cinc-centes persones cada setmana, la majoria provinents d'Amèrica Llatina, però també nascudes a Catalunya o en països africans.

Moltes persones d'origen humil han trobat un espai on formar part d'una comunitat. La sociòloga Mar Griera parla dels vincles que s'estableixen:  

"Hi ha una càlida vigilància entre els fidels. Quan estàs en un procés migratori, si entres a una església pentecostal segur que surts d'allà amb el contacte d'algú. En una població vulnerable es genera de seguida una connexió directa."

Griera explica que, com a església protestant, la pentecostal té una estructura organitzativa menys rígida que la catòlica, sense jerarquies. I, per tant, obrir una església pentecostal pot ser tan ràpid com que hi hagi un pastor disposat a crear-la. I aquest és un factor clau per entendre la seva expansió.