
França segueix el camí de Trump i endureix les condicions per regularitzar migrants
El ministre Bruno Retailleau defensa que les regularitzacions han de ser "excepcionals" i s'han de fer "amb comptagotes"
El ministre francès d'Interior, Bruno Retailleau, ha donat ordres als prefectes d'endurir encara més les condicions de regularització dels immigrants que treballen: només podran optar a la regularització els que estan ocupats en les anomenades "professions en tensió", en què hi ha una gran dificultat per trobar mà obra.
A més, només es podran regularitzar els treballadors que faci set anys que són a França, mentre que fins ara amb cinc anys n'hi havia prou.
En la mateixa línia que defensa Donald Trump als Estats Units, el ministre francès no amaga que l'objectiu és poder expulsar de França tots els que no compleixin aquestes condicions.
Les noves normes, recollides en una circular, substitueixen les que va establir l'any 2012 Manuel Valls, aleshores ministre dins d'un executiu socialista.
En declaracions a la premsa durant la visita a una comissaria de policia a Versalles, el titular d'Interior ha defensat que les regularitzacions han de ser "excepcionals":
"La regularització és el poder d'un estat sobirà d'acceptar o no estrangers que han vingut al seu territori en situació il·legal, incomplint les nostres regles. S'ha de mantenir com una cosa excepcional. No hi ha cap dret automàtic i general."
Què diu la circular?
L'objectiu declarat d'aquesta circular és "el control dels fluxos migratoris, en particular amb la lluita contra la immigració irregular", i demana un reforçament del "nivell d'exigència d'integració dels estrangers a la nostra societat", especialment amb el compromís d'aquests de "respectar els valors de la República".
El ministre insisteix que els sensepapers no tenen dret a ser regularitzats, i per això donar-los permisos de residència s'ha de fer "amb comptagotes".
D'aquesta manera, el govern francès pretén rebaixar molt substancialment les regularitzacions que s'han produït amb la coneguda com a "circular Valls", entre 30.000 i 35.000 cada any.
Per això, els prefectes (l'equivalent al delegat del govern) hauran de restringir els permisos de residència que concedeixen per raons familiars, que són les majoritàries actualment, i centrar-se en els motius laborals, que ara representen al voltant d'un terç del total de les regularitzacions.
Concretament, l'ordre preveu que se centrin a reforçar sectors com la restauració, la sanitat, la cura de la gent gran i de les persones amb dependències, la construcció o l'agricultura. Per a les altres regularitzacions, es condicionarà a haver viscut a França "almenys set anys", en comptes dels cinc que hi havia establerts fins ara.
Els prefectes hauran de verificar que l'estranger està integrat, i això passa pel "domini de la llengua francesa" establert en un títol educatiu o una certificació lingüística, però també per la subscripció d'"un contracte" pel qual es compromet al respecte dels principis de la República.
Això cobreix, per al ministre, "la llibertat personal, la llibertat d'expressió i de consciència, la igualtat entre homes i dones, la dignitat de la persona humana, els lemes i els símbols de la República", així com "la integritat territorial, definida per les fronteres nacionals, i el laïcisme".
- ARXIVAT A:
- FrançaMigracions