
Guerra comercial: com funcionen els aranzels i quines poden ser les conseqüències
Si l'amenaça de Donald Trump d'aplicar aranzels a la Unió Europea es materialitza, aquests podrien afectar més de 3.000 empreses catalanes
Els Estats Units han imposat nous aranzels a les importacions de la Xina, amenacen de fer-ho també a la Unió Europea i han pausat temporalment els que volien imposar a Mèxic i el Canadà. Mentrestant ja han entrat en vigor els decretats per al país asiàtic, que ha respost imposant-ne també als Estats Units.
El president estatunidenc, Donald Trump, ja havia amenaçat aquests països amb l'augment dràstic d'aranzels al novembre.
En aquell moment, els va responsabilitzar d'una suposada "invasió" de "drogues, especialment fentanil, i estrangers il·legals" al país i va dir que imposaria aranzels si no hi posaven fi.
Trump fa servir la imposició d'aranzels com una arma negociadora --per a alguns, a través del xantatge-- per aconseguir aspectes com la fortificació de les fronteres per part dels seus veïns.
Però a la vegada, són una eina per intentar protegir i potenciar l'economia domèstica.
Què són els aranzels?
Els aranzels són impostos a la importació de productes estrangers.
És a dir: un producte fabricat al Canadà que entri als Estats Units haurà de pagar un impost a la duana del 25% del seu preu, en cas que s'apliquin els aranzels ara aturats.
L'efecte més immediat d'aquesta mena de mesures és que desincentiven les importacions perquè fa menys competitius --més cars-- els productes estrangers.
Per això es considera un moviment proteccionista o de nacionalisme econòmic.
Qui els paga?
Un error habitual quan es parla de guerra comercial és pensar que quan els Estats Units anuncien aranzels sobre la Xina, serà la Xina qui haurà de pagar més per introduir els seus productes al país.
El funcionament és, de fet, al revés.
Els aranzels que el govern dels Estats Units imposa sobre els altres països els paguen les empreses dels Estats Units que volen importar aquests béns.
Per tant, una empresa de Texas que compri samarretes fetes a Mèxic a 10 dòlars la unitat, hauria de pagar 10 dòlars per la samarreta i 2,5 dòlars d'aranzels l'agència de duanes estatunidenca, si finalment entren en vigor en aquest país.

Quin és l'objectiu dels aranzels?
Des del punt de vista de l'economia domèstica, els aranzels busquen desincentivar la importació de productes estrangers i estimular la fabricació d'aquests productes al país.
D'aquesta manera, Trump espera que això faci revifar les indústries locals i, a la vegada, generar llocs de treball.
És a dir, aconseguir que la indústria local creixi i es desenvolupi en substitució dels productes importats d'altres països.
A més, l'augment de la recaptació d'impostos a les duanes podria buscar, també, rebaixar els impostos en altres camps.
Des del punt de vista de la geopolítica global, la imposició d'aranzels per part dels Estats Units té un efecte negatiu sobre les economies que depenen, en part, de les exportacions.
Si a les empreses estatunidenques els costa més diners importar productes xinesos, les exportacions de la Xina cap als Estats Units baixaran i la seva economia se'n ressentirà.
Per això els aranzels es veuen com una arma econòmica --es parla de guerra comercial-- que també pot fer servir d'eina negociadora.
Quins efectes negatius poden tenir?
Una empresa té tres opcions a l'hora d'encarar un augment de costos pels aranzels: assumir ella el sobrecost, exigir al proveïdor que abaixi els preus per compensar els impostos, o repercutir el sobrecost de l'impost en el preu final del seu producte (fer que el pagui el consumidor).
Segons els estudis econòmics recents, entre els quals els que analitzen la darrera guerra comercial EUA-Xina del primer mandat de Trump, el més habitual és que el sobrecost recaigui en el consumidor.
És a dir, que pugin els preus.

També passa que, encara que moltes indústries apostin per la producció domèstica dels seus productes, continuaran tenint la necessitat d'importar les matèries primeres per fabricar-los.
Aquestes matèries --acer, minerals, tèxtils...-- continuaran gravades pels aranzels, per tant, el cost de fabricar a casa també augmentarà.
És a dir, la conseqüència més probable de l'augment dels aranzels a les importacions és que els estatunidencs pagaran més diners a les botigues i supermercats: augmentaran els preus i hi haurà inflació.
Segons el professor d'Economia de la London School of Economics Thomas Sampson, amb aquests aranzels "el sobrecost serà d'uns 1.000 dòlars de mitjana per a cada llar estatunidenca".
A la pràctica, doncs, es podria arribar a entendre els aranzels com un impost que acaba repercutint sobre els consumidors sense taxar-los directament a ells.
L'exemple de les rentadores
El 2019, economistes de l'Oficina Nacional de Recerca Econòmica dels Estats Units (NBER) van fer un estudi de les conseqüències de la guerra comercial de Trump contra la Xina durant el seu primer mandat analitzant què va passar amb les rentadores.
L'estudi va concloure que les empreses que importaven rentadores van traslladar l'augment del cost al preu final de venda.
No només això, sinó que les empreses que fabricaven rentadores als Estats Units, a les quals no els afectava l'aranzel, van aprofitar l'avinentesa i també van apujar els preus.
A més a més, l'estudi analitza el que va passar amb les assecadores, que no estaven afectades pels aranzels: com que són béns complementaris de les rentadores (s'acostumen a consumir conjuntament), també van pujar de preu.
Finalment, l'estudi mostra que l'augment de preu que van notar els consumidors va ser encara més gran que l'augment del cost que havien tingut les empreses amb els aranzels.
L'efecte en un món globalitzat
Si tornem a pensar en les conseqüències dels aranzels en termes de geopolítica global, la resposta més habitual dels països sobre els quals s'imposen aranzels és la de pagar amb la mateixa moneda.
El Canadà començarà a aplicar dimarts nous aranzels als productes estatunidencs.
Això, probablement, farà augmentar també la inflació a aquests països; una jugada que es repetiria a la resta de països i comunitats econòmiques afectades per aquesta guerra comercial.
Josep Maria Raya, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, augura "un fenomen inflacionista que s'acabarà expandint en un món globalitzat i interconnectat i ens pot dur a pujades de tipus".

Què passarà a la Unió Europea?
Donald Trump té la Unió Europea al punt de mira. En una declaració aquesta matinada, el president dels Estats Units s'ha referit a les relacions comercials amb Europa així:
"No compren els nostres cotxes, no compren els nostres productes agrícoles. Gairebé no ens compren res, i nosaltres comprem de tot; milions de cotxes, quantitats tremendes de menjar i productes agrícoles..."
Trump ha xifrat el dèficit comercial dels Estats Units amb la UE --importen més del que exporten-- en 350.000 milions de dòlars i ha dit que "òbviament, alguna cosa ha de passar", però no ha especificat com ni quan.
Diversos governs europeus s'han afanyat a condemnar l'amenaça de Trump. El canceller alemany, Olaf Scholz, ha dit que la UE podria respondre amb aranzels, però que prefereix arribar a acords.
En aquest sentit, la representant d'Assumptes Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha dit que "no hi ha guanyadors en una guerra comercial".
De fet, aquest mateix dilluns al matí les borses europees han caigut un 1% i han baixat els preus de l'euro i de les matèries primeres.
3.100 empreses catalanes exporten als Estats Units
Pel que fa a Catalunya, Acció --l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa-- ha xifrat en un 3,6% el total de les exportacions catalanes que es veurien afectades per uns hipotètics aranzels estatunidencs contra la UE, que tindrien un impacte d'uns 580 milions d'euros.
Els Estats Units són la primera destinació de les exportacions catalanes fora d'Europa, a través de les 3.100 empreses que hi envien els seus productes.
Tot i això, els experts recomanen esperar-se a veure com es concreten aquests aranzels a la UE, analitzar cada cas i actuar si cal.