
Guia dels Oscars 2025: uns premis de pronòstic incert i que arriben accidentats
Tot apunta que el veredicte serà força repartit, en un any marcat pel retorn de Trump, els incendis de Califòrnia o la polèmica al voltant de Karla Sofía Gascón
La matinada de diumenge a dilluns se celebren uns Oscars diguem-ne que poc plàcids. La 97a edició de la gran festa de Hollywood (i, per extensió, tradició i seguiment multitudinari arreu del planeta, la gran festa del cinema mundial) arriba de forma força accidentada.
En primer lloc, pels incendis devastadors que van assolar Califòrnia durant tot el gener. Però també pel terrabastall social i polític amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, la polèmica entorn de l'actriu Karla Sofía Gascón o la crisi a la meca del cine, amb una gran davallada en el nombre de rodatges i la destrucció de llocs de treball al sector.
I per acabar-ho d'adobar, només tres dies abans, l'impacte per la mort d'una llegenda gegantina del cinema, Gene Hackman (i la seva dona... i gos), en circumstàncies que encara s'estan investigant. S'espera un bon homenatge a la seva figura.

La cerimònia, amb Trump de nou president, compta amb un biopic demolidor sobre ell mateix, "The apprentice", i amb pel·lícules amb actrius trans, retrats feministes, treballadores sexuals, migracions i històries gens amables amb el somni americà. Com "The brutalist", sense anar més lluny, la segona més nominada.
Caldrà veure si hi haurà discursos abrandats, sobretot en resposta a l'agressiva política i actitud de Trump, només tres dies després de la delirant seqüència amb Zelenski al Despatx Oval. De moment, el silenci s'imposa al sector, amb excepcions. Com la sempre contundent Jane Fonda, que avisava els seus companys als premis del Sindicat d'Actors: "Això és molt seriós, amics."
Però com que Hollywood ha estat sempre una fàbrica de somnis i de ficcions, per tal d'abstreure's, si cal, dels problemes i mirar endavant, segur que la seva gran nit lluitarà per lluir, com fa sempre, amb les seves millors gales. I amb les seves millors pel·lícules, que de collita aquest any va molt ben servit.
I aquesta gran col·lecció de bones històries que presenta enguany, buscaran que el cine, sigui el gran protagonista de la vetllada.
Les 10 nominades a millor pel·lícula: pronòstic incert
"The brutalist", "Conclave", "Anora" i "Emilia Pérez" són les més ben situades per endur-se l'estatueta més cobdiciada. Però qui sap, i si fos la brasilera "Aún estoy aquí", del brasiler Walter Salles, qui donés la campanada? El pronòstic sembla incert i més si veiem com el termòmetre que acostumen a indicar les moltes gales de premis precedents (Globus d'Or, sindicats de cada sector, Bafta...) ha anat premiant en totes direccions.
D'aquí que, tot apunti que hi haurà un veredicte força repartit, amb moltes pel·lícules marxant amb Oscar cap a casa, guardonant així la diversitat i qualitat d'aquesta edició. Repassem les candidates:

"Emilia Pérez" - 13 nominacions i un escàndol
El dia de les nominacions va fer història, amb una xifra de candidatures històrica, 13, mai vista en una pel·lícula en llengua no anglesa.
L'arriscadíssim i brillant experiment del director Jacques Audiard hi arriba plena de rècords i d'una gran nit als Globus d'Or, però molt desgastada després de crítiques (algunes també de mitjans especialitzats), acusacions de ser transfòbica i de tractar de forma estereotipada Mèxic i la violència del narco.
Però per escàndol, i majúscul, el que va esclatar quan una periodista va recuperar les piulades racistes i ofensives de Karla Sofía Gascón. El titular que fins ara l'havia acompanyat (i que ens confessava al Festival de Sant Sebastià que no li agradava gens), el de ser la primera actriu trans nominada als grans premis de la indústria cinematogràfica, va passar a un segon terme.
Després de setmanes silenciada i apartada per Netflix de la promoció, l'altra actriu d'Alcobendas amb nominació als Oscars (Penélope Cruz ja té l'estatueta, de repartiment per "Vicky Cristina Barcelona") va reaparèixer divendres a la nit als Premis César, on la pel·lícula va ser la gran triomfadora (set premis, com els de millor film, guió adaptat i direcció). Ara bé, ni la madrilenya ni tampoc Zoe Saldaña van ser millor actriu.
Gascón va aparèixer lluny de l'equip, sola a la catifa vermella, amb aspecte seriós, tensió en l'ambient i sense fer declaracions. Només amb petons llençats a l'aire i amb les mans a mig camí de dibuixar un aparent senyal de perdó. Veurem si arriba a trepitjar la catifa dels Oscars i si les paraules d'Audiard als Cèsar, una mica menys contundent que setmanes enrere, anticipen certa reconciliació:
"La pel·lícula tracta sobre el canvi, el perdó i les segones vides. Després de tot, a la Karla l'he coneguda i estimat a través del treball. Quan ha dit coses desagradables, li dic que m'ofèn i em dol. És com prendre una mala decisió de càsting. Dit això, té tot el dret a canviar i a disculpar-se".
Com als César, pràcticament ningú espera que l'actriu tingui cap opció de guanyar l'Oscar. La qüestió és si tot plegat acabarà passant factura a les altres 12 opcions de premi. I sembla força probable.
Veurem si aquesta història sobre un narco que vol complir el somni de convertir-se en dona acaba remuntant les adversitats i continua fent història. La d'un cant ple de sororitat d'argument, d'entrada, inversemblant, i servit, a més, en forma de musical. Un agosarat exercici de funambulisme que podria haver estat un desastre. Però tot el contrari. El desastre va arribar de forma inesperada i extracinematogràfica.

"The brutalist" - 10 nominacions per l'experiència cinematogràfica de l'any
La colpidora història d'un arquitecte jueu hongarès, interpretat de forma sensacional per Adrien Brody, podria reportar-li el seu segon Oscar com a protagonista.
El seu personatge sobreviu a l'Holocaust, fuig de l'Europa de la postguerra i s'exilia als Estats Units per abraçar un somni americà al qual "The brutalist" li clava un bon mastegot.
I el brutalisme arquitectònic que ell practica també el fa seu el director Brady Corbet construint una pel·lícula monumental i robusta. Encara que pugui espantar la durada, 215 minuts, paga la pena dedicar tres hores i mitja no a una pel·lícula, sinó a una de les experiències cinematogràfiques de la temporada. Projectada en dues parts: amb pròleg, epíleg i fins i tot un intermedi de 15 minuts.
Va enlluernar a Venècia, als Globus d'Or, als Bafta i als premis del Sindicat d'actors i té molts números i 10 nominacions per conquerir també els Òscars. Ben merescut ho tindrà.

"Conclave" - 8 nominacions i un plus d'actualitat
El cardenal Ralph Fiennes organitza el conclave per escollir nou papa. Darrere d'un dels rituals més secrets i antics del món, aïllats de tot i tothom, esclata un joc de poders, interessos, secrets i conspiracions. Un thriller impecable i de gran repartiment i nominacions pel mateix Fiennes, Isabella Rosellini que, incomprensiblement, s'estrena com a candidata i la direcció de l'alemany Edward Berger, després de l'oscaritzada "Res de nou a l'oest".
Ja va ser millor pel·lícula als Bafta, guió als Globus d'Or i premi al repartiment conjunt al Sindicat d'Actors. I encara hi hauríem d'afegir un plus d'actualitat, l'estat de salut del papa Francesc. Segur que no serà un element decisiu per imposar-se als Oscars, però sí per reforçar l'interès per la pel·lícula. El joc de miralls i possibles paral·lelismes entre ficció i realitat és encara més intens aquests dies.

"A complete unkwown" - 8 nominacions i la precocitat de Timothée Chalamet
Bob Dylan no necessita presentació, però sí que li calia en els seus primers anys quan va viatjar, fent autoestop, fins a Nova York, sent un "complet desconegut". I tot i la seva joventut, 29 anys, tampoc és cap desconegut precisament l'actor que es mimetitza en Dylan, Timothée Chalamet. Ell és la gran basa de la pel·lícula del director James Mangold.
Si Chalamet guanya l'Oscar a millor actor protagonista -i sona a força travesses-, seria l'actor més precoç a aconseguir-ho. I sabeu qui deixaria d'ostentar aquest rècord? Doncs ves per on, Adrien Brody, l'actor que encara lidera la majoria de les prediccions. Se'l va endur per "El pianista" a la mateixa edat que Chalamet, però amb uns dies de menys. I ja fa uns quants anys, tants com 22.
En qualsevol cas, Chalamet brilla, i sense playback, cantant amb veu pròpia, encarnant les llums i ombres del geni. Fins i tot aquells més reticents a l'actor semblen rendir-se a la seva exhibició vocal i interpretativa en un biopic que se centra en els anys de construcció d'una llegenda, que lluitava entre el que s'esperava de Dylan i el que ell volia.

"Wicked" - 10 nominacions a la comercialitat
Els Oscars també miren de fer equilibris entre l'autoria i les pel·lícules que canten a la comercialitat. Per això "Wicked" s'ha enfilat amb 10 candidatures i va rebre als Globus d'Or el premi a l'Assoliment Cinematogràfic i de Taquilla.
I canten amb força les seves protagonistes i nominades Ariana Grande i Cynthia Erivo. Música, aventures i màgia de cine, després de 20 anys als escenaris de Broadway. La primera entrega d'una preqüela d'"El màgic d'Oz" que explica els orígens de la malvada bruixa de l'oest i de la bruixa bona del nord. La segona part arribarà a finals d'any.

"Anora" - 6 nominacions per l'autoria indie
Sean Baker, excel·lent cineasta i nom de referència del cine independent nord-americà va coronar-se a Canes amb la Palma d'Or per "Anora". Si ja va enlluernar amb pel·lícules com "The Florida Project" o "Red rocket", a França va fer el cim que sempre havia somiat un Baker que s'entesta, afortunadament, a "donar veu als qui no en tenen", ens deia a Sant Sebastià.
No es descarta que també faci el cim dels Oscars, sobretot com a millor director (algunes cases d'apostes i travesses el situen en bona posició) gràcies --i malgrat-- que la pel·lícula tracta temes durs de forma implacable.
Baker va dedicar el premi a Canes als treballadors sexuals, com la mateixa "Anora", que coneix un rus fill de família molt rica. I, a poc a poc, sorgeix una relació molt més que remunerada. Un emotiu i divertit fals conte de fades, ple d'humanisme i lluny del missatge estil Pretty Woman. I amb una gran Mickey Madison, nominada a millor actriu.

"La substància" - 5 nominacions per a la pel·li fantàstica de l'any
També s'estrena, ves per on, Demi Moore als Oscars, amb una pel·lícula amb molta "substància" i que la reivindica davant del Hollywood que la va bandejar. I té molts números de repetir discurs brillant, com als Globus d'Or.
La directora francesa Corealie Fargeat ha facturat la millor pel·li de gènere fantàstic de la temporada i un dels millors films de l'any. Va esquitxar de sang i potent missatge feminista a Canes, Toronto, Sant Sebastià i naturalment a Sitges. El d'una substància revolucionària que promet, en principi, un alter ego més jove, bell i perfecte.
Fargeat ha dut fins als Oscars la seva crítica demolidora a la pressió estètica sobre les dones, l'eterna joventut, al patriarcat i a com Hollywood tracta les seves estrelles quan es fan grans. Ho sap Demi Moore. I quina càrrega de justícia poètica tindrà si guanya el seu primer Oscar. Quines ganes de sentir el seu discurs.
"Aún estoy aquí" - 3 nominacions i l'efecte sorpresa?
Però no descartem del tot que el discurs a millor actriu el faci finalment la brasilera Fernanda Torres, que ja es va endur el Globus d'Or. I segur que estarà a l'altura del colpidor drama "Aún estoy aquí", del director Walter Salles, que signa indiscutiblement la seva millor pel·lícula.
Una fabulosa mare coratge que ha de reinventar-se després que la dictadura militar brasilera dels 70 capturi el seu marit. Desaparicions, violència arbitrària, somnis trencats i memòria familiar triplement nominada als Oscars es va endur el Globus d'Or.
Qui sap si Fernanda Torres i "Aún estoy aquí", convertida en millor pel·lícula acabin convertides en la sorpresa dels Oscars i amb un contundent al·legat contra les dictadures.
"Nickel boys" - 2 nominacions i sense passar pels cines
Basada en el Premi Pullitzer aquesta història de risc i molt reeixida del director RaMell Ross s'ha estrenat directament a plataformes. També opta al guió que retrata la poderosa amistat entre dos afroamericans a un reformatori de Florida.

"Dune: part dos" - 5 nominacions al poder tècnic
Més nominacions per al bon cine comercial i molt més. Com les cinc de la segona part de "Dune" de Denis Villeneuve. Una superproducció espectacular que ha omplert les sales amb més èpica, més intrigues i més emoció. I que hauria de col·leccionar diversos Oscars dels considerats tècnics.
Presentador i cerimònia, a punt
El Teatre Dolby de Los Angeles acollirà, a partir de la mitjanit, el gran estol d'estrelles d'una cerimònia que, per primera vegada conduirà el veterà còmic Conan O'Brien. Veurem com funciona el sarcàstic humor (també amb Karla Sofía Gascón?) del presentador del Late Night with Conan O'Brien.
Segur que recorda els seus pares, morts aquest any amb tres dies de diferència. El seu pare va inculcar-li la comèdia des de ben petit. No es perdien cap pel·lícula de Charles Chaplin o dels germans Marx.
Nosaltres tampoc ens perdrem, un any més, la gran nit dels Oscars.

Totes les nominades als Oscars 2025
Millor pel·lícula
- "Anora"
- "The brutalist"
- "A complete unknown"
- "Coónclave"
- "Dune: Part dos"
- "Emilia Pérez"
- "Aún estoy aquí"
- "Nickel boys"
- "La substància"
- "Wicked"
Millor direcció
- Sean Baker per "Anora"
- Brady Corbet per "The brutalist"
- James Mangold per "A complete unknown"
- Jacques Audiard per "Emilia Pérez"
- Coralie Fargeat per "La substància"
Millor actriu protagonista
- Cynthia Erivo per "Wicked"
- Karla Sofía Gascón per "Emilia Pérez"
- Mikey Madison per "Anora"
- Demi Moore per "La substància"
- Fernanda Torres per "Aún estoy aquí"
Millor actor protagonista
- Adrien Brody, per "The brutalist"
- Timothée Chalamet, per "A complete unknown"
- Colman Domingo, per "Sing Sing"
- Ralph Fiennes, per "Conclave"
- Sebastian Stan, per "The apprentice (La història de Trump)"
Millor actriu de repartiment
- Monica Barbaro per "A complete unknown"
- Ariana Grande per "Wicked"
- Felicity Jones per "The brutalist"
- Isabella Rossellini per "Conclave"
- Zoe Saldaña per "Emilia Pérez"
Millor actor de repartiment
- Yura Boriso, per "Anora"
- Kieran Culkin, per "A real pain"
- Edward Norton, per "A complete unknown"
- Guy Pearce, per "The brutalist"
- Jeremy Strong, per "The apprentice"
Millor guió original
- "Anora"
- "The brutalist"
- "A real pain"
- "September 5"
- "La substància"
Millor guió adaptat
- "A complete unknown"
- "Conclave"
- "Emilia Pérez"
- "Nickel boys"
- "Sing Sing"
Millor pel·lícula internacional
- "I'm still here" (Brasil)
- "The girl with the needle" (Dinamarca)
- "Emilia Pérez" (França)
- "The seed of the sacred fig" (Alemanya)
- "Flow" (Letònia)
Millor disseny de vestuari
- "A complete unknown"
- "Conclave"
- "Gladiator II"
- "Nosferatu"
- "Wicked"
Millor disseny de producció
- "The brutalist"
- "Conclave"
- "Dune: Part dos"
- "Nosferatu"
- "Wicked"
Maquillatge i perruqueria
- "A different men"
- "Emilia Pérez"
- "Nosferatu"
- "La substància"
- "Wicked"
Millor muntatge
- Sean Baker, per "Anora"
- David Jancso, per "The brutalist"
- Nick Emerson, per "Conclave"
- Juliette Welfling, per "Emilia Pérez"
- Myron Kerstein, per "Wicked"
Millor fotografia
- "The brutalist"
- "Dune: Part dos"
- "Emilia Pérez"
- "Maria"
- "Nosferatu"
Millors efectes visuals
- "Alien: Romulus"
- "Better Man"
- "Dune: Part dos"
- "El regne del planeta dels simis"
- "Wicked"
Millor so
- "A complete unknown"
- "Dune: Part dos"
- "Emilia Pérez"
- "Wicked"
- "Robot salvaje"
Millor banda sonora original
- Daniel Blumberg, per "The brutalist"
- Volker Bertelmann, per "Conclave"
- Clément Ducol i Camillé, per "Emlia Pérez"
- John Powell i Stephen Scwatz, per "Wicked"
- Kris Blowers, per "Robot salvaje"
Millor cançó original
- "El mal", d'"Emilia Pérez"
- "The Journey", de "Sis Triple Vuit"
- "Like a Bird", de "Sing Sing"
- "Mi camino", d'"Emilia Pérez"
- "Never Too Late", d'"Elton John: never too late"
Millor pel·lícula documental
- "Black box diaries"
- "No other land"
- "Porcelain war"
- "Soundtrack to a coup d'etat"
- "Sugarcane"
Millor pel·lícula d'animació
- "Flow, un mundo que salvar", de Gints Zilbalodis
- "Del revés 2", de Kelsey Mann
- "Memòries d'un cargol", d'Adam Elliot
- "Wallace y Gromit: La venganza se sirve con plumas", de Nick Park i Merlin Crossingham
- "Robot salvaje", de Chris Sanders
Millor curtmetratge de ficció
- "A lien"
- "Anuja"
- "I'm not a robot"
- "The last ranger"
- "The man who could not remain silent"
Millor curtmetratge documental
- "Death by numbers"
- "I am ready, warden"
- "Incident"
- "Instruments of a beating heart"
- "The only girl in the orchestra"
Millor curtmetratge d'animació
- "Beautiful men"
- "In the shadow of the cypress"
- "Magic candies"
- "Wander to wonder"
- "Yuck!"
- ARXIVAT A:
- Estats UnitsCinemaPremis Oscar