Por dels petards per Sant Joan: com viuen les persones amb hipersensibilitat auditiva
Les persones amb hipersensibilitat auditiva pateixen especialment durant les setmanes prèvies a la revetlla de Sant Joan
Per algunes persones la nit més curta de l'any és també la més màgica, però per d'altres pot ser un autèntic malson. És el cas d'aquells que tenen hipersensibilitat auditiva.
Segons Rosa M. Vilaseca, professora del departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació de la Universitat de Barcelona, "aquestes persones no filtren els sons de fons i això té un impacte molt gran en la seva activitat cerebral i impacta en el seu dia a dia".
Ho sap molt bé el Martí Rey, de 15 anys i veí de Sant Feliu de Llobregat. Té diagnosticat un trastorn de l'espectre autista i, a més, té hipersensibilitat auditiva. Setmanes abans que arribi la revetlla ja pateix pels petards.
"La sensació és com si fos una guerra".
Aquesta por el porta a ell i a la seva família a modificar la rutina. Pràcticament no surten de casa. El Martí fa servir uns auriculars de protecció auditiva i abaixa les persianes de casa per aïllar-se.
L'Anna Lozano, la mare del Martí, explica que han d'agafar el cotxe per anar a tot arreu. La preocupa que quan el seu fill sent un petard "se li activa el sistema de fugida i és molt perillós perquè pot arrencar a córrer i travessar un carrer sense mirar".
Rosa M. Vilaseca ho atribueix a l'alta irritabilitat que tenen les persones amb hipersensibilitat auditiva: "Poden posar-se les mans a les orelles i córrer d'un cantó a l'altre, no controlen on van i on deixen d'anar".
"Tenen reaccions físiques i emocionals difícils de controlar".
La psicòloga afegeix que això té un impacte molt important a la vida diària, però sobretot en l'autoregulació de la conducta i de les emocions.
No totes les persones amb autisme en tenen
Es calcula que entre el 20 i el 40% de les persones amb autisme tenen hipersensibilitat auditiva.
Vilaseca aclareix que hi ha una gran variabilitat entre les persones que tenen un diagnòstic de TEA. Això trenca el fals mite que totes tenen por dels sorolls estridents. Per això és tan important individualitzar el tipus de treball que es pugui fer.
Com es pot reduir l'angoixa?
En el cas dels nens, Rosa M. Vilaseca apunta que és important que la família s'anticipi i calculi el nivell de càrrega sensorial que la persona pot sostenir. Això vol dir, per exemple, tenir clar si el fill o la filla serà capaç de veure els petards des d'una certa distància o si ni tan sols serà capaç de sortir de casa.
També és important empoderar la persona, donar-li opcions perquè sigui capaç de controlar la seva conducta. Això pot marcar una diferència a nivell d'angoixa.
A més, és molt útil preparar-la dies abans. Es pot utilitzar un conte, vídeos o pictogrames perquè entengui exactament el que passarà. Si tot i així la por persisteix, es pot intentar contrarestrar amb records positius d'altres anys per reduir l'angoixa.
A nivell individual, la persona afectada es pot posar uns taps auditius, pot portar unes ulleres fosques o un mocador amb una olor que no sigui tan forta com la dels petards.
